dilluns, de setembre 10, 2007

11 de setembre


Entre la peresa i la falta de temps,
recupero el post de l'11 de setembre de 2006

D’ençà de la Renaixença l’11 de setembre ha estat un dia de reivindicació nacionalista i exigència de sobirania. Avui el debat al voltant de la sobirania política i financera continua ben viu, però hi ha d’altres qüestions igualment de primer ordre per al nostre futur que no podem passar per alt en aquesta data. En els terrenys econòmic, social i cultural la societat catalana té avui qüestions obertes que suposen reptes col·lectius tant o més definitius que el relatiu a la sobirania.

L’11 de setembre hauria d’anar més enllà de la legítima reivindicació per ser una oportunitat a la reflexió col·lectiva en tots els àmbits, similar al que les persones fem per cap d’any o en el nostre aniversari. Una data per que des dels camps científic, associatiu o empresarial del país, es fes introspecció sobre les aportacions fetes al nostre projecte col·lectiu i s’apuntés als cims que encara estan per fer. És important recordar que el camí a la plenitud nacional és fet de petits èxits i la Diada és el moment per fer-ne balanç abans de continuar viatge.

Tot plegat sense oblidar que l’11 de setembre és el dia en que els al·lèrgics als excessos patriòtics aprofitem per mirar enrere i recordar amb orgull els homes i les dones que amb la falç i l’aixada, el trabuc i el teler, a la fàbrica o a les muralles de Barcelona, han viscut i han mort per llegar-nos el país que tenim avui, un projecte nacional pel que val la pena continuar treballant.

Visca Catalunya lliure !!!!

5 comentaris:

Javier Hurtado Mira ha dit...

Marc,

L´11 de Setembre es pot recordar de moltes maneres, però... la realitat històrica és que es van enfrontar dos bàndols que lluitaven pel poder a... Espanya. Per cert, Rafael Casanova... va fingir la seva mort i acabà de funcionari de Felip i exercint d´advocat. I... poc més.

Si encara els nacionalistes reivindiqueseu la Batalla de Stirling Bridge...

2 llibres: "Si un persa viatgés a Catalunya" i "Diccionari persa de Catalunya"; ambdós en català i escrits per un català. Autor: Miquel Porta i Perales.

Dessmond ha dit...

Marc,
He fet com tu, recomanar l'entrada de'n David Boronat. I he parlat de tu, cara l'11S. I més que n'haurem de parlar!

marius ha dit...

Si, la realitat històrica es tossuda. Casanova va morir cobrant una pensió de l'estat espanyol i Catalunya va lluitar en una guerra de poder entre dos que, a la fi, van pactar i ens van deixar amb el cul a l'aire.
Això no treu la necessitat reivindicativa de l'11 de setembre, especialment quan els governs (els dos darrers 3partits) estan fent tot el possible per diluir-ne el sentit i convertir-la en una desfilada de mossos i un concert d'artistes de la seva colla.

Anònim ha dit...

Vols dir que l'11 de setembre inflama els esperits dels catalans? jo crec que els deixa força indiferents, en general, igual que tot això de la plenitud nacional. La majoria d'aquests dies simbòlics (ja sigui l'11 de setembre, el dia de la terra o el 12 d'octubre) han perdut bona part del seu sentit i la societat no els utilitza per a reflexionar com tu demanes. El dubte és si això és bo o és dolent. A jutjar per com ens ha anat a la humanitat històricament ( i als catalans en concret) potser no és dolent del tot...

Marc Arza ha dit...

Hurtis,

Dos bàndols que lluitaven pel poder a Espanya, sí, però amb visions de l'estat i de la pròpia Espanya molt diverses. Una visió de pacte contra una d'imposició.

Dessmond,

N'hem de parlar i molt.

Màrius,

L'11 de setembre ha de ser menys polític i més social. No només combatiu, que també, sinó amb el contingut brillant i pioner del millor catalanisme.

Marc,

Un 11 de setembre en que tota la societat estigues en tensíó nacionals potser és el somni d'alguns nacionalistes, però a mi m'inquietaria força. M'agradaria vereu més implicació passiva com ara senyeres als balcons, però no aspiro a que sigui un dia de masses. Ep! Deixant de banda algun any puntual en que faci falta.

De tota manera, sí que és un dia clau per als malalts de política que estimem el país. Un dia de reflexió per als obsessius del futur comunitari que sempre n'hi ha. I que durin!

Gràcies a tots,
Marc