Més enllà del seu valor futbolístic, les dues grans promeses de l'últim Barça son un bon punt de partida per a retratar la capacitat d'integració de la catalanitat i alguns dels seus dèficits més evidents. D'una banda en Bojan Kirkiç, una història d'èxit. Fill de bosnià i catalana, nascut en un poble del rerepaís i d'una catalanitat integral. De l'altra en Leo Messi, arribat a Catalunya fa 8 anys quan en comptava tot just tretze. Criat a la Masia, un indret mític, però totalment impermeable a la més mínima catalanitat. No cal dir que no se li ha sentit mai ni un mot en cap altra llengua que la que va portar d'argentina. En Bojan és un triomf tan natural que no té cap mèrit, en Messi una derrota tan habitual que ja no sorprèn ningú. El dia que un nen de Linyola de mare catalana no se sumi al país la derrota serà consumada, però quan un nen argentí arribi al Barça i faci seu el català serem molt més a prop de deixar enrere la respiració assistida.
Potser resulta frívol i forçat lligar d'aquesta manera llengua i futbol però el cas és que la clau de tot plegat rau en allò que en Bojan i en Messi comparteixen, el Barça. Un nen no pot passar gairebé deu anys al Barça, formar-se aquí com a persona i acabar ignorant totalment la llengua pròpia de Catalunya. És el país en ple, i no només la Generalitat, son els ciutadans i tota la infraestructura social (empreses, associacions, parròquies, ...) els que han de fer possible el miracle de refondre les onades de nous catalans amb la soca que els fa de base. Tots en som responsables però el Barça més que molts.
El Futbol Club Barcelona, per tradició i rellevància social, per catalanitat i per catalanisme, té una responsabilitat que no pot ignorar. Messi, Iniesta, Eto'o i tants altres poden donar un impuls al català que supera de llarg el de mil Normes i mil Quetes. L'equip de Laporta, Rossell, Ingla, Soriano i Oliver ha dignificat la institució i l'ha retornat al catalanisme però no n'hi ha prou. Hi ha molt a fer i molts ulls mirant a can Barça. Amb el proper Messi no podem fallar!
*
9 comentaris:
Cal destacar, però, l'exemple dels brasilers Dani Alves i Sylvinho. L'un, diu que parlarà català d'aquí un temps i demana que li parlin en la llengua pròpia de Catalunya; l'altre, ja fa temps que el sento respondre en català a les preguntes de Catalunya Ràdio. Un model per la resta. Que n'aprenguin, que diria aquell.
Bixo,
Sï. Excepcions, però...
Gràcies,
Marc
Realment creu algú que a un jugador com en Messi aprendrà mai a parlar quelcom que no sap de manera natural? És a dir, deixant de banda la seva incultura (com la de la gran majoria de futbolistes no europeus) aquestes persones pujades a un altar, mai faran un esforç gratuïtament. Aprendre català no li reporta beneficis econòmics, i, per tant, no ho farà mai, ni el Messi, ni el pròxim Messi. Ja s'ocuparà el seu entorn de "malbaratar" el seu temps en alguna cosa que li resulti rendible en termes monetaris.
Salutacions.
JUAN
Juan,
La qüestió és que quan en Messi va arribar a Barcelona no era l'estrella que és ara sinó un nen de tretze anys amb problemes de creixement i un bon toc de pilota. És obvi que les estrelles del futbol que avui son aquí i demà a Milà no tenen molt d'interès en la llengua del país però es nens de La Masia son una altra història.
Gràcies,
Marc
Quan fan fitxar en Touré Yaya també va dir que aprendria català. Com l'Alves...Al final faran el que fan tots. Aprendran quatre frases èr a cridar el dia de les celebracions dels triomfs.
El problema està en que no fem que la llengua sigui util (és a dir, que es pugui viure sense necessitat de saber-ne). No podem dependre d'esperar que els nouvinguts se solidaritzin amb una causa que no és la seva.
Com pots calificar les comarques de lleida de rerepais?? Barcelona i periferia on no sents parlat catala ni per encert, aixo si que es un autentic slump. Au, treu-te els prejudicis del cap i la llana del clatell.
Anònim ignorant,
Em limito a respondre amb la definició de "rerepaís" que dóna l'IEC.
rerepaís m. Regió situada al costat d'una altra, generalment al darrere d'una regió costanera, amb la qual manté una estreta relació econòmica i social.
Ni prejudicis ni llana ni res de res. Potser ets tu que t'has de relaxar, millorar el teu vocabulari i buscar teràpia per al teu autoodi!
Gràcies i fins aviat,
Marc Arza
Gran text. Hi estic molt d'acord, en tot.
El problema és també que des de Govern es tindria que potenciar un mitjà esportiu escrit en català de qualitat, i no El9 Esportiu que és una versió barata de l'Sport i El Mundo Deportivo.
Publica un comentari a l'entrada