dijous, de gener 22, 2009

Espanya, retorn a l'autarquia


A poc a poc es va fent evident que comencen uns anys negres per a l'economia espanyola. El crèdit excessiu, el monocultiu del totxo i la taxa de fracàs escolar més alta d'Europa no anunciaven res de bo, però ha calgut una recessió internacional per què els espanyols assumissin que allò que semblava un èxit ha estat una festa llarga que ara caldrà pagar.

Resulta trist que la darrera remesa d'or americà hagi arrossegat Catalunya a l'espiral fàcil de la baixa productivitat i l'abandonament de la industria però el que marcarà el futur, aquí i allà, és la resposta d'avui als errors d'ahir i els reptes de demà. Una resposta que ara mateix no anuncia res de bo. La darrera ocurrència del Ministre d'Indústria espanyol és d'aquelles que s'emmarquen. Enfrontat a un descens del consum intern se li acut que només que els espanyols prioritzin els productes espanyols en les seves compres el problema s'haurà resolt. Enfrontats a una crisi global, quan arreu del món es reconeix el risc que una onada de proteccionisme repliqui el crac de 1929, el Ministre Sebastian aixeca el banderí de l'autarquia.

L'economia espanyola té un dèficit comercial enorme, només l'arc mediterrani compta amb una realitat industrial i exportadora notable. No és estrany, doncs, que un ministre espanyol amb mentalitat centralista (quina redundància!) es plantegi el tancament del mercat com una mesura de salvació davant la crisi. Algú hauria d'explicar-li que si alemanys, francesos i britànics fan el mateix alhora de triar destí per a les properes vacances els cinc milions d'aturats seran una xifrà gairebé optimista. Algú hauria d'explicar-li que fa més de vint anys que l'estat espanyol és a la Unió Europea i que sense lliure comerç Espanya s'assemblaria molt més al Marroc que no pas a França. Algú hauria d'explicar-li que avui la majoria dels productes no tenen nacionalitat. Algú hauria d'explicar-li que amb aquesta idea s'ha convertit, de cop, en el Ministre d'Indústria més irresponsable de l'OCDE.

El mateix visionari que volia una Espanya amb 66 milions d'habitants i un 40% de població immigrada demana ara que passem de l'Ikea i la xocolata suissa. Ministre, que es troba bé?

10 comentaris:

marius ha dit...

De fet, en Sebastian és de la mateixa colla que va negar la crisi fins passades les eleccions, que van preveure una desinflada lenta de la bombolla immobiliària, que han procurat fer malbé el sistema escolar... tots s'aseuen a la mateixa taula del consell de ministres.

Que en podem esperar, dons?

Josep (sl) ha dit...

Jo estic escrivint sobre el mateix, quan el vaig escoltar abans d'ahir a la radio em pensava que era una broma de pèssim gust.

Els problemes econòmics estructurals de l'Estat Espanyol no és resolen amb autarquies ni apel·lant al patriotisme espanyol. ni amb reformes importants i profundes.

Josep (sl) ha dit...

perdó m'he equivocat amb la última frase, volia dir: "Si no amb reformes..."

"el Primo" ha dit...

Suposo que amb això de la tassa de fracàs escolar, et deus referir a la taxa de fracàs escolar. Altrament, estaríem parlant literalment d'una tassa plena de fracàs escolar.

catalunya.ffw ha dit...

marius,

Si no van preveure la crisi es mereixen un calbot, si la van preveure i es van estimar més xiular es mereixen alguna cosa més seriosa.

Josep,

I amb reformes tampo no s'arregla res. Ara toca pagar els errors, purgar els excessos i patir. Per desgràcia no hi ha dreceres!

Primo,

Tens tota la raó. Gràcies!

Gràcies a tots i fins aviat,
Marc Arza

Josep (sl) ha dit...

Ja imagino que i la crisi l'haurem d'aguantar i els ciutadans pagarem el mort.

Amb reformes em refereixo actuacions que el govern que les fes hauria de canviar radicalment el model de Estat. I sobretot en el camp infraestructures.

RS ha dit...

És molt curiós, a més a més, com està canviant la imatge d'Espanya que es té des de l'estranger, d'un país modern i atractiu a la mediocritat històrica de sempre. Per cert, cada vegada llegeixo més articles plantejant la sortida de l'euro!!! Cada vegada hi ha més gent que ho planteja com una mera hipòtesi per recuperar competitivitat per la via ràpida i escurçar la durada de la crisi, però és que no fa ni tres mesos a ningú se li havia ocorregut aquesta barbaritat. Creus que podriem arribar aquí?

Artur ha dit...

Un altre cas molt clar de manca de preparació, d'oportunisme polític i, en resum, d'ineficàcia general, de mediocritat còsmica.

catalunya.ffw ha dit...

Josep,

Infraestructures, sí! Aquella diferència entre la despesa pública i la inversió pública que sembla que fa temps que ningú té en compte.

RS,

Ls sortida de l'euro és un abisme que ara mateix només es planteja com a economia ficció. M'agradaria dedicar-hi un post i m'aguardo els comentaris per si un cas.

Artur,

I espera't que en veurem més d'aquests!

Gràcies a tots,
Marc

Anònim ha dit...

L'adquisició de Spanair i la propera finalització de l'aeroport d'Alguaire poden ser instruments excel·lents per anar en la línia oposada pel Ministre; vull creure que no tenim la infrastructura però sí una part del teixit empresarial que ens permeti recuperar-nos de la crisi amb menys lentitud que a la rsta de l'Estat.
Josep