dimecres, de gener 10, 2007

Serem 11 milions?


Fa algunes setmanes una veu autoritzada de l’executiu espanyol assegurava que l’estat tenia corda per arribar al 66 milions d’habitants. Aquesta no és una afirmació casual, revela una estratègia governamental d’obertura a la immigració com a motor de creixement econòmic, pobre però real, i una aposta pel volum que permeti a Espanya passar de potència mitja a jugar la gran lliga europea. El creixement exponencial de població a partir de fortes onades migratòries permetria també a l’estat reforçar el seu paper de capitalitat iberoamericana en competència amb Miami. Hi ha doncs raons de pes per a creure que per al govern espanyol la immigració és una opció de fons a mitjà i llarg termini.

El cert és que la immigració no és per sí sola un fenomen positiu o negatiu, sinó un canvi més que demana adaptació i propostes de futur. En última instància el creixement demogràfic empès per la immigració és una realitat implacable i oposar-s’hi seria un error que perjudicaria les opcions d’adaptar-s’hi amb èxit. Tot i això, és exigible un major control que eviti allaus migratoris d’impossible absorció amb efectes negatius que superen qualsevol benefici potencial. Un control que ara mateix no sembla que s’estigui garantint si tenim en compte els centenars d’iberoamericans que arriben diàriament via Barajas, una entrada força més estreta i impermeable que l’estret de Gibraltar o les Illes Canàries.

Davant d’aquest escenari en que es planteja un possible augment de població de prop d’un 50% en algunes dècades, des de Catalunya i el catalanisme serà necessari plantejar-se urgentment algunes qüestions de futur. Mantenint un pes relatiu a l’estat d’un 16% de la població, aquest creixement significaria per a Catalunya arribar als 10 ,5 milions d’habitants, tot i que l’atracció del nostre pes econòmic ens podria portar fins als 11 o 12 milions.

Si aquesta tendència es confirmes a curt termini, seria urgent incentivar una redistribució territorial que equilibrés la densitat demogràfica del país, conjugada amb una massiva inversió en formació per compensar la baixíssima productivitat derivada de l’allau migratori. Aquesta és, però, la banda fàcil d’un repte d’aquesta magnitud. Per evitar que Catalunya es convertís en un infern amb 12 milions d’ànimes, caldria desplegar alhora un enorme esforç d’europeïtzació de valors i catalanització cultural que garantís el terreny comú i l’espai públic compartit que fa d’una societat alguna cosa més que un ramat espaordit. Un esforç ingent que ara mateix no sembla que siguem capaços d’afrontar.

17 comentaris:

Narcís Sastre i Fulcarà ha dit...

Hola Marc,

t'envio una "meme", cosa força típica dels blocs que consisteix a explicar unes quantes coses sobre tu que no sabem. Jo ho acabo de fer. T'atreveixes?

Al acabar ho has de proposar a cinc persones més.

Marc Arza Nolla ha dit...

Narcís,

Moltes gràcies per pensar en mi. He llegit el teu i sembla un exercici interessant. De tota manera no et prometo res. Se'm fa dificil despullar-me virtualment...

Gracies de nou,
Marc

Jordi Cuixart ha dit...

Hola Marc,
Jo al llegir-te he pensat però si ja som 11 milions ;-) només ens fa falta trobar el nom a la cosa...

Felicitats per l'article i espero que ens veiem aviat.

Per quan una trobada de Cercles?

Jordi Cuixart ha dit...

Hola Marc,
Jo al llegir-te he pensat però si ja som 11 milions ;-) només ens fa falta trobar el nom a la cosa...

Felicitats per l'article i espero que ens veiem aviat.

Per quan una trobada de Cercles?

Marc Arza Nolla ha dit...

Jordi,

Recollint la teva clucada d'ull sobre els 11 milions i la relació de Catalunya el País Valencià i les Illes, em remeto al post de divendres passat: http://catalunyafastforward.blogspo
t.com/2007/01/pas-valenci-realitat-i-seducci.html

El nostre Cercle EURAM tot just engega, però podem fer trobades quan vulgueu. Deixa'ns uns mesos de rodatge i la podem impulsar plegats.

Gracies,
Marc

Roger T. ha dit...

Doncs si hem d'arribar a 11 milions, i en relativament poc temps, que Déu ens agafi confessats. He llegit la noticia del Mundo, i pel que diu el Sebastián aquest, España podria arribar als 66 milions d'habitants, i a raó de 200000 immigrants controlats per any com comenta, es tardarien 110 anys a aconseguir aquesta xifra! També diu que els immigrants han aportat el 30% del PIB espanyol de l'última dècada, i el 50% de l'últim lustre (????). Tot això em fa pensar que només són declaracions de cara a captar vot immigrant a les properes eleccions municipals de Madrid, ja que és el candidat pel PSOE. I crec que a les municipals hi poden votar tots els empadronats. Per sort no es pot deduïr que el que diu sigui cap projecte real, sinó que només és propaganda. Bé salutacions.

Marc Arza Nolla ha dit...

Roger,

Avui l'estat té 45 milions d'habitants amb una tasa de creixement alta degut a l'augment de naixements estimulat per la immigració.

200.000 immigrants l'any no equivalen a 2 milions en 10 anys. Els 200.000 són habitualment gent jove en edat de tenir fills i amb possibilitats de reagrupament familiar, i per tant sumen força més que això.

Per altra banda cal tenir en compte que l'esperança de vida té tendencia a allargar-se i això s'afegeix al creixement de població.

Els 11/12 milions d'habitants de la Catalunya de mitjans/finals del segle XXI són una xifra molt alta, i quan hi faig referència en soc conscient, però no és una ficció impomssible i hauríem d'estar preparats per una revolució com aquesta.

Fins aviat,
Marc

marius ha dit...

No soc capaç de jutjar si presència d'11 milions de persones a Catalunya pot ser bona o dolenta. Però deu ser preocupant saber com s'integren aquestes persones (un elevat percentatge) procedents d'altre països) amb cultures diferents, llengües diferents, maneres de fer específiques... Si no s'fronta aquest repte, això pot ser una olla de grill difíclment controlable, que porpiciarà l'aparició de partits polítics "salvadors de la pàtria" i situacions similars que podrien donar lloc a conflictes inimaginables.
Em sembla que aquest fet s'està tractant amb molta alegria i manca de responsabilitat per parts dels governs.

http://latramapolaca.blogspot.com/

Marc Arza Nolla ha dit...

Màrius,

És la mateixa falta d'estratègies a llarg termini que afecta gairebé tots els àmbits.

Gràcies,
Marc

B. Lucas i Olivé ha dit...

I que passarà amb l'habitatge?

Marc Arza Nolla ha dit...

B. Lucas,

La pregunta és molt bona! Entre d'altres coses és per això que suggereixo que si aquesta tendència es confirma seria imprescindible re-equilibrar el país de la costa cap a l'interior.

Gracies,
Marc

garmir ha dit...

Hola:
Per culpa de la inmigració Catalunya deixarà de ser una nació , podriem haver estat la Suissa del Mediterrani, o Flandes o Dinamarca o Baviera,peró creixent via invasió de inmigrants, Catalunya será el Londres del Sud d´Europa, un lloc multicultural i de capitalisme salvatge on la ideologia nacionalista catalana desaparexeirà, a quants llatins he sentit dir: No hablo en Catalán, es un idioma feo, además esto es España. Que n´aprenguin aquests nacionalistes capitalistes que nutreixen les seves empreses de inmigrants quan podrien apostar per una Catalunya del primer món, després s´estranyen de no poder arribar las 68 escons. Ciu davant la Inmigració hauria de reaccionar com el Vlaams Blok de Flandes o el partit popular danès , si no Catalunya desapareixerà com a nació, peró es clar si l´únic que busquen es guanyar diners aixi tindrem una Catalunya de 12 milions de habitants i com a USA molts pobres o vivin a roulottes i sense queixar-se doncs si son pobres es perquè s´ho han buscat com reça la ideologia del capitalisme neoliberal que esperem que afortunadament gent com Sala i Martin etc... no acabin de influir en CIU amb receptes liberals peró aixó si ells vivin de sou de funcionari de la Pompeu Fabra i Columbia University etc...

Atticus ha dit...

Garmir, si el que et fa por és que perdem el nostre Estat del Benestar, el que necessitem precissament son persones joves que contribueixin a finançar, per exemple, la Seguretat Social. Com sabràs, el dèficit históric d'aquesta entitat s'ha convertit en superàvit durant els darrers anys... Saps perquè?
Garmir, en alguns dels païssos "ideals" que cites, la teva estimada ultradreta és nudreix amb ultranacionalistes i, per cert, obté molts bons resultats... saps perquè?

La resposta a les dues preguntes deu ser no, o, pel que veig, es basa en prejudicis i utopies. Vivim en el món que ens ha tocat i podem conservar la nostra cultura sense excloure l'enriquiment que )inclús la nostra cultura!) pot obtenir amb intercanvis. Tens dues opcions: mirar endavant i fer propostes constructives, o bé mirar-te el melic, pensant en què maca seria una Catalunya "pura". Garnir, també n'hi ha partits feixistes d'esquerres... i el teu discurs, ho sento molt, s'apropa bastant...

Atticus ha dit...

Hola, Marc; enhorabona pel blog: et torno la visita;-)!

Garmir, si el que et fa por és que perdem el nostre Estat del Benestar, el que necessitem precissament son persones joves que contribueixin a finançar, per exemple, la Seguretat Social. Com sabràs, el dèficit históric d'aquesta entitat s'ha convertit en superàvit durant els darrers anys... Saps perquè?
Garmir, en alguns dels païssos "ideals" que cites, la teva estimada ultradreta és nudreix amb ultranacionalistes i, per cert, obté molts bons resultats... saps perquè?

La resposta a les dues preguntes deu ser no, o, pel que veig, es basa en prejudicis i utopies. Vivim en el món que ens ha tocat i podem conservar la nostra cultura sense excloure l'enriquiment que )inclús la nostra cultura!) pot obtenir amb intercanvis. Tens dues opcions: mirar endavant i fer propostes constructives, o bé mirar-te el melic, pensant en què maca seria una Catalunya "pura". Garnir, també n'hi ha partits feixistes d'esquerres... i el teu discurs, ho sento molt, s'apropa bastant...

Marc Arza Nolla ha dit...

Garmir,

No coincidim en absolut. El catalanisme no pot oposar-se a la immigració per què l'actitud positiva cap al fenòmen forma part del codi genètic del pensament particularista català.

És cert que la immigració complica el camí a una economia moderna i productiva però no s'hi val a prendre postures frivoles i perilloses davant el´canvi més important del segle.

Atticus,

La immigració suposa aportacions positives, però també negatives i seria bó poder-les debatre tranquilament sense arriscar-nos a ser titllats de xenòfobs. És cert que la immigració crea riquesa, però de baixa productivitat i per tant feble. És cert que cotitzen a la Seguretat Social, però també ho és que multipliquen despesa sanitaria i educativa i animen el drenatge de fons via remeses. És cert que donen vida a una societat adormida i envellida, però amb un cost social i de complexitat elevat.

La immigració no és negativa "per se", però tampoc positiva "per se" i tan absurda és una postura com l'altra.

Gracies a tots,
Marc

Atticus ha dit...

No em trobaràs en cap de les dues postures (totes dues demagògiques): la una, per incitar a la xenofobia basant-se en mites; l'altra per naïf.

Ànims amb el blog, que està molt bé:-)

Toni ha dit...

I quan ja siguem 11 millions i tinguem una societat més problemàtica i insostenible suposo que vindrà algun il·luminat i advocarà pels 22 millions per raons similars a les exposades: pagar la factura de la insostenibilitat, mite del creixement infinit, mite de considerar inevitable i positiu tot el que ens arriba de fora, etc.
No fa gaire vaig visitar el museu d'història natural del Colorado a Denver, la conclusió que s'en podia extreure era molt clara: la població i cultura autòctona india va ser desplaçada per una contínua i incontrolada avinguda d'immigrants (blancs). Certament el fenòmen va ser positiu (pels immigrants que van obtenir terres i alguns d'ells or) als indis no els vaig poder preguntar perquè no en vaig veure ni un.
L'arrel principal del problema és al meu entendre la superpoblació mundial, fenòmen que encara que complex és evitable si som capaços de reconeixer-lo com a problema i no com a virtut.

salutacions

Toni