L’arribada a Catalunya del TMV (Tren de Mitjana Velocitat) va perfilant-se com la metàfora perfecta de les mancances del país. Una infraestructura que ens relliga amb Madrid quan estem necessitats d’una major obertura a Europa i el món, arribant amb més d’una dècada de retard en un moment d’alta exigència competitiva i que s’inaugura enmig d’una absència total d’infraestructures complementaries, posant en evidència la pròpia falta de previsió estratègica a mitjà termini.
D’entre totes les nueses de Catalunya que el TMV treu a la llum, la més comprometedora per al futur el país és una falta de lideratge que pot acabar sortint molt cara en un moment en que s’acumulen decisions vitals per a la prosperitat econòmica i social dels propers anys. La incapacitat per a imposar, per sobre de la discussió i el dubte, el camí d’entrada de la nova infraestructura a la ciutat de Barcelona, és la imatge clara d’aquesta absència de capacitat executiva.
Més enllà de l’administració i la representativitat, governar és decidir i mantenir-se en el propi criteri per damunt les conjuntures i els riscos politics immediats. L’exigència a que ens sotmet l’entorn competitiu demana un esforç de transformació que cap societat europea serà capaç de consolidar sense autèntics lideratges politics i socials. Un lideratge que a Catalunya no es veu, però, més greu encara, tampoc s’intueix.
D’entre totes les nueses de Catalunya que el TMV treu a la llum, la més comprometedora per al futur el país és una falta de lideratge que pot acabar sortint molt cara en un moment en que s’acumulen decisions vitals per a la prosperitat econòmica i social dels propers anys. La incapacitat per a imposar, per sobre de la discussió i el dubte, el camí d’entrada de la nova infraestructura a la ciutat de Barcelona, és la imatge clara d’aquesta absència de capacitat executiva.
Més enllà de l’administració i la representativitat, governar és decidir i mantenir-se en el propi criteri per damunt les conjuntures i els riscos politics immediats. L’exigència a que ens sotmet l’entorn competitiu demana un esforç de transformació que cap societat europea serà capaç de consolidar sense autèntics lideratges politics i socials. Un lideratge que a Catalunya no es veu, però, més greu encara, tampoc s’intueix.
9 comentaris:
EL TMV, altrament conegut com AVE (té collons, Alta Velocidad ESPAÑOLA, que no s'oblidi) ha arribat des de Madrid, passant per Lleida i a prop de Tarragona. Mentre, les rodalies, el transport de mercaderies, les connexions amb els aeroports, etc., fan literalment pena.
Algun cop ja he manifestat la inutilitat de l'AVE que ens prometen com infraestructura salvadora de tots els mals veniders. La velicitat mitja (la única que té importància per anar d'un punt a un altre) no justifica de cap manera una inversió de no-se-quants milions d'euros (crec que supera els 15.000 en total.
http://latramapolaca.blogspot.com/
Hola:
El tracte del govern del PSOE amb Catalunya es un tracte colonial, epp, peró recorda que si lo del 21 de Gener del 2006 a L´artur Mas li surt bè (pactar la Gene, a canvi de ministres a Madrid)a part del Estatutet ara CIU tragaría, de fet em sembla que l´albert Vilalta proper a CIU fa uns anys s´encargava de aixó del TMV, Marc ja veus les coses li anaven millor a Catalunya quan pactaven CIU i PP (AVE, Mossos) peró ja veus ara amb un govern que ens tracta com una colonia i una Gene anestesiada amb un pobre home vingut a mès , el Montilla, al front. El TMV no arrriba aquest 2007 a Sants, ja m´ho estic tement.Que passis un bon dia.
Màrius,
Deixant de banda que si el TMV no ha d'anar cap al nord, m'estimava més invertir en càrrega i rodalies, el que volia amb el post és veure les mancances que s'hi amaguen al darrere. En concret la falta de lideratge que ho cobreix tot i fa impossible iniciatives ambicioses i molt necessàries.
Garmir,
PP o PSOE per a mi són el mateix i, obligats com estem a tractar-hi, cal fer-ho amb la prudència amb que se dona menjar als lleons. Per no sortir del tema central del post, sense un lideratge fort que prengui riscos i assumeixi èxits i fracassoa, serà impossible negociar amb l'estat. Només cal veure la negociació estatutaria i el seu resultat.
Gracies a tots,
Marc
Evidentment. El silenci positiu donaria als ciutadans la consideració deguda i evitaria molts problemes. Val a dir, però, que les administracions haurien d'extremar la seva eficiència, cosa que no crec que ningú estigui disposat a plantejar seriosament. Al capdavall, tenir la paella pel mànec és irresistible.
Manuel,
Gracies per la visita i la resposta al meu comentari previ al teu bloc.
Fins aviat,
Marc
Marc,
el blog ja esta de cami'. He postat algo de prova (la rivisitacio' d'un antic post meu), i ja altres han demanat de poder postar algo, encara que no hagi fet cap pubblicitat. Diria que encara no ho comunico officialment, ja que estem en fase de test (esperiemntacio fase 3 o 4!)...pero estem a prop. No he sapigut res de tu. Espero el teu feedback.
Hi ha indubtablement una manca de lideratge a Catalunya però crec que es extensible a tota Europa (potser també al mon?)
No veig una figura política destacant i potser ens haurem de centrar a veure que passa a la Xina i els nous quadres dirigents o als EEUU i les properes eleccions.
A Catalunya, això ja és més mortificant i tot...
Sobre el TMV, més que falta de lideratge, veig submissió a Madrid. I crec que és així pq crec que la fórmula litoral-estació de França ens convenia mòlt més com a país i particularment a Barcelona com a capital.
Deien que era una opció massa cara... i així es va assumir per totes les administracions. Lamentable.
Però és només responsabilitat dels polítics o ells fan i desfan pq aquí ningú reacciona?
http://odalric.blogspot.com/
Gràcies pel comentari que has deixat al meu bloc. Ja ens anirem llegint!
Odalric,
El desconcert polític i social és extensible a tot Europa, estem d'acord. Als Estats Units el lideratge presidencial és més fort, tot i que hi estigui en desacord.
Coincideixo amb tu en que la societat catalana és anestesiada i no ajuda a empenyer la classe política.
Jordi,
Ens anem llegint. Gràcies per la visita.
Gracies a tots,
Marc
Publica un comentari a l'entrada