La premsa escrita és més que un mitjà d’informació, d’ençà de la revolució francesa ha estat una institució ciutadana, un referent amb una insubstituïble funció social. Els diaris són generadors d’opinió, instruments de reflexió col·lectiva i paradigma del quart poder, amb el seguiment i control als poders públics i privats com a tasca encomanada. Aquest rol destacat de la premsa escrita no evita, però, que els canvis socials i tecnològics de les últimes dècades n’amenacin la continuïtat a mitjà termini.
El sotsdirector del diari italià La Stampa, acaba de publicar un llibre interessant de títol revelador, l’Ultima Copia del New York Times, predient la fi de la premsa escrita d’aquí a tres dècades. El cert és que les notícies negatives per al mitjà s’acumulen i si fa pocs dies s’anunciava un descens general de vendes als Estats Units, només fa alguns mesos que la revista The Economist es preguntava: Who Killed the Newspaper?.
Els nous mitjans, amb internet al capdavant, i l’extensió de diaris gratuïts cada cop més complerts*, redueixen les vendes de premsa escrita, alhora que la multiplicació de suports publicitaris retalla l’atractiu que el mitjà tenia per als anunciants fins no fa massa anys. Tot plegat ataca la rendibilitat de les empreses dedicades al periodisme imprès, obligant a la renovació i posant en risc la pròpia existència de la premsa diària a mitjà termini.
L’atractiu de la premsa escrita fa anys que es concentra en l’anàlisi i l’opinió per sobre la informació. Contràriament al que passava fa cinquanta anys, les notícies es coneixen al moment i el lector del diari el compra a la recerca d’alguna cosa més que el relat que ja coneix a través de la ràdio o l’internet. La frugalitat informativa i l’anàlisi lleugera són patrimoni dels diaris gratuïts i altres mitjans menors. Els diaris han d’assumir que les seves tirades minvaran i competir per aquell públic que valora la premsa escrita per allò que és, un instrument de reflexió diària. Un públic que haurà d’assumir, també, que el preu d’aquesta informació, subvencionat fins ara pels anunciants, pujarà conforme es redueixin els tiratges.
La premsa escrita s’ha de reinventar, relligant-se amb els nous mitjans i buscant complementarietats entre la immediatesa digital i la reflexió analògica. En última instància l’experiència acumulada i el posicionament de les diverses capçaleres és un excel·lent punt de partida. El cert és, però, que el manteniment del diari com un dels pilars de la vida ciutadana passa per concentrar-se en allò que el fa un mitjà especial, assumint una certa elitització i renunciant a l’abast massiu que ha tingut durant segles.
El sotsdirector del diari italià La Stampa, acaba de publicar un llibre interessant de títol revelador, l’Ultima Copia del New York Times, predient la fi de la premsa escrita d’aquí a tres dècades. El cert és que les notícies negatives per al mitjà s’acumulen i si fa pocs dies s’anunciava un descens general de vendes als Estats Units, només fa alguns mesos que la revista The Economist es preguntava: Who Killed the Newspaper?.
Els nous mitjans, amb internet al capdavant, i l’extensió de diaris gratuïts cada cop més complerts*, redueixen les vendes de premsa escrita, alhora que la multiplicació de suports publicitaris retalla l’atractiu que el mitjà tenia per als anunciants fins no fa massa anys. Tot plegat ataca la rendibilitat de les empreses dedicades al periodisme imprès, obligant a la renovació i posant en risc la pròpia existència de la premsa diària a mitjà termini.
L’atractiu de la premsa escrita fa anys que es concentra en l’anàlisi i l’opinió per sobre la informació. Contràriament al que passava fa cinquanta anys, les notícies es coneixen al moment i el lector del diari el compra a la recerca d’alguna cosa més que el relat que ja coneix a través de la ràdio o l’internet. La frugalitat informativa i l’anàlisi lleugera són patrimoni dels diaris gratuïts i altres mitjans menors. Els diaris han d’assumir que les seves tirades minvaran i competir per aquell públic que valora la premsa escrita per allò que és, un instrument de reflexió diària. Un públic que haurà d’assumir, també, que el preu d’aquesta informació, subvencionat fins ara pels anunciants, pujarà conforme es redueixin els tiratges.
La premsa escrita s’ha de reinventar, relligant-se amb els nous mitjans i buscant complementarietats entre la immediatesa digital i la reflexió analògica. En última instància l’experiència acumulada i el posicionament de les diverses capçaleres és un excel·lent punt de partida. El cert és, però, que el manteniment del diari com un dels pilars de la vida ciutadana passa per concentrar-se en allò que el fa un mitjà especial, assumint una certa elitització i renunciant a l’abast massiu que ha tingut durant segles.
*En diverses ciutats italianes, un diari calcat en disseny i densitat a El Periodico es reparteix ja gratuitament.
7 comentaris:
Quo vadis premsa escrita i tradicional?
http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/38516
Salut i llibertat!
Marcús
barMarcús,
Gracies pel link.
Marc
Des que vaig llegir el post li he estat donant voltes al tema de la premsa escrita. Si és veritat que actualment les noticíes arriben per ràdio o internet. Que li queda per tant a la premsa escrita? Penso que l'opinió, que la possibilitat de donar enfocs diversos a uuna mateixa notícia (opinió, al cap i a la fi) i donar cobertura a notícies d'àmbit més local que la tele no arriba a cobrir.
Actualment, atesa l'omertà informativa de TV3, aquest és tot un camp per còrrer.
De tota manera, caldria una reflexió dels continguts de la premsa escrita de manera que fos més propera al lector mig. Algú sap perquè hi ha cada dia 5 o 6 pàgines de "cultura i espectacles", la lectura de les quals queda limitada a quatre (potser sis) interessats?). Jo, la veritat, el 90% d'aquesta secció no m'interessa gens ni mica, ni conec ningú que li presti una especial atenció.
En tot cas, és un debat interessant que caldria una reflexió, especialment per part dels periodistes i directors dels mitjans. I dels lectors, naturalment,
Marius,
Els diaris venen opinió i analisi. Crec que l'elitització és el camí que hauran de fer per a sobreviuré i les pagines de cultura no se'n podran escapar.
Gracies,
Marc
Internet també ofereix anàlisi i opinió. Penso que els mitjans de premsa escrita estan condemnats a desaparèixer, i algún mitjà digital que apareixerà en els pròxims anys el substituirà.
Salva,
Els diaris venen opinió contrastada. Firmes solvents i respectades.
És aquesta garantia en un entorn d'hiperinformació banal la que pot mantenir viuva la premsa escrita.
Gracies,
Marc
els diaris estan al servei dels anunciants i trien la noticia segons els seus interesos, per tant son poc creibles
salut
Publica un comentari a l'entrada