Conferència
Centenari Foment Reus Empresarial
Cambra
de Comerç
Juliol
2019
REUS,
CIUTAT EMPRENEDORA
President
del Foment Reus Empresarial, President de la Cambra de Comerç,
Alcalde, Regidors, ...
Moltes
gràcies a tots per acompanyar-nos aquest vespre. I gràcies al
Foment per deixar-me participar en aquest exercici de celebració,
memòria i reflexió que és el seu centenari. Aquesta és la primera
d’una sèrie de conferència sobre la el passat, el present i el
futur de la nostra economia i de la ciutat en general. Una reflexió
necessària. Gràcies per fer-la possible.
Voldria
començar dient que avui parlo a títol particular, és evident que
això no és del tot possible ja que com a regidor de l’Ajuntament
de Reus el que digui sempre anirà una mica més enllà de mi mateix
però en tot cas voldria deixar clar que les meves paraules no
comprometen al govern ni, encara menys, al seu Alcalde. No tinc
intenció de dir res massa compromès, no pateixin, però crec que és
prudent començar així.
Aquesta
conferència surt de dues inquietuds:
D’una
banda de la meva experiència dels darrers anys com a responsable de
les polítiques municipals de promoció econòmica i urbanisme. Una
posició que m’ha permès tenir una panoràmica privilegiada dels
teixits empresarial, social i cultural de la ciutat. D’aquesta
experiència, de moltes hores de conversa i complicitat amb les
empreses i la gent de la ciutat en surten algunes idees que volia
compartir.
De
l’altra, surt d’una pregunta alhora interessant i incòmoda que
em van fer ara fa uns mesos. El passat mes de novembre a Reus s’hi
va celebrar el Congrés Internacional de Ciutats Integrals i
preparant el congrés el seus organitzadors van tenir la idea
d’impulsar un seguit de converses prèvies. Vaig tenir la fortuna
que m’emparellessin en una d’aquestes converses amb la Marylin
Hamilton, una urbanista del moviment de ciutats integrals que
assessora projectes urbans arreu del món. En aquella conversa
llarga de mes d’una hora sobre ciutats i sobre la nostra ciutat em
va fer una pregunta que em va descol·locar: “What is the purpose
of your city?”, Quin és el propòsit de la teva ciutat? Per què
serveix la teva ciutat?
Per
què serveix Reus? Quina funció fa Reus? Quina funció hem de fer en
el futur? Aquesta conferència és un intent de respondre aquesta
pregunta a partir de la meva experiència dels darrers anys. Un
intent de pensar la ciutat i la regió. La ciutat a la regió. Pensem
poc la ciutat, l’hem de pensar més, però pensem encara menys la
regió i és urgent fer-ho perquè serà el nostre terreny de joc
principal d’ara endavant.
REUS,
CIUTAT EMPRENEDORA
Vaig
directe a la resposta abans de la justificació: Reus és el node
emprenedor del Camp de Tarragona i el sud del país. En aquest espai
som la ciutat de l’emprenedoria. Aquest és el nostre paper, el
nostre rol. El nostre PROPÒSIT. Allò que ens justifica.
I
parlo d’emprenedoria en un sentit ampli, anant molt més enllà de
la creació d’empreses. Som la ciutat creativa, la ciutat creadora,
la ciutat més dinàmica del nostre entorn. Empresarialment, sí,
però també socialment i culturalment. Ho som, ho hem estat i ho hem
de continuar sent.
Per
explicar-ho m’agafo en primer lloc a una excepcionalitat històrica,
a dues, de fet, la nostra i la del país. Catalunya és un país
excepcional per tres motius principals, per tres característiques
que ens defineixen com a nació. Per posar-hi misteri i per no
allargar-me me’n saltaré dues i aniré directament a la tercera.
Catalunya és una de les poques, poquíssimes regions del sud
d’Europa que fa la Revolució Industrial quan tocava fer-la. Amb la
Llombardia i el Veneto i, una mica més tard, el País Basc,
Catalunya impulsa la fabricació moderna quan ho fan les altres
regions del centre i el nord del continent. Doncs bé, si Catalunya
és una de les poques regions del sud d’Europa que ho fa Reus és
l´única ciutat del sud de Catalunya on això també passa.
Gràcies
al centenari del Foment tenim en marxa una meravellosa exposició al
Museu de Reus sota el títol: Reus, motor econòmic del sud de
Catalunya. Una exposició que explica bé aquesta excepcionalitat.
L’any 1843 s’inaugura el Vapor Vell, la primera indústria
impulsada a vapor de Reus. Un moviment que arribava quan Reus ja
havia fet una primera empenta industrialitzadora i exportadora amb la
producció d’alcohols. En l’empenta industrial hi hem sigut des
del primer moment.
Però
l’excepcionalitat emprenedora, creativa, creadora i dinàmica de la
ciutat ve d’abans i s’obre a tots els camps. Si el Gremi de la
Construcció de la ciutat és el segon del país després del de
Barcelona és per això. Prim, Fortuny i Gaudí són això. El Pere
Mata és això. El nostre hospital és això. Eduard Toda, els
germans Recasens i Evarist Fàbregas són això. Els nostres teatres
són això. Anant als extrems, la Mare Molas és això i que dels
quatre ministres anarquistes que hi ha hagut a la història d’Espanya
dos fossin de Reus, més o menys, també és això.
Han
passat els anys i la industrialització s’ha escampat. Avui hi ha,
afortunadament, molta indústria al Camp de Tarragona. N’hi ha a
Tarragona, a Valls, a Montblanc, a La Selva a Constantí. Molta. Però
el teixit empresarial de Reus continua tenint dues característiques
que l’identifiquen i mantenen el testimoni de la nostra
excepcionalitat:
Les
empreses de Reus, grans i petites, són de forma molt majoritària,
gairebé unànim, fruit de l’emprenedoria local. Hi ha molt poques
multinacionals a la ciutat i les que hi ha, en molt bona part, són
fruit de processos de compra d’empreses locals. Van venir perquè
hi havia una empresa a la ciutat que els interessava comprar. Mai no
hem estat una ciutat que hagi captat grans inversions i tot i això
tenim un teixit industrial potent.
Els
emprenedors del Camp de Tarragona i del sud del país acaben orbitant
al voltant de la ciutat. Reus atreu els emprenedors, els perfils amb
talent creador, perquè s’hi senten còmodes i acompanyats. Hi ha
molts exemples d’això però seria de mal gust citar-los sense
haver-ho demanat. Fa pocs dies un empresari del sector TIC que s’ha
establert al Tecnoparc explicava així la seva decisió: “Aquest és
el lloc on s’ha de ser”.
Deixeu-me
acabar de justificar aquesta característica del ser de Reus amb una
referència a Sant Pere. Ara fa tot just una setmana érem en plena
festa major, a la pregària de Completes hi cantàvem els Goigs de
Sant Pere Apòstol i dèiem això: “Beneïu a qui us demana, Sant
Patró, nou ardiment”. No demanem salut, ni sort, ni protecció,
demanem ardiment. Demanem força i empenta. Atreviment. No es podria
trobar una forma millor d’explicar com som. La ciutat emprenedora,
creativa, creadora i dinàmica és això.
Alhora,
i anant als defectes de la ciutat hi ha a la Prioral un detall que em
sembla una prova de l’entotsolament i l’excessiva mirada endins
que fem els reusencs. Sempre em sorprèn que a la Prioral la figura
de Sant Pere regni a l’altar major amb un protagonisme total, diria
que excessiu. Tant que Crist no és enlloc, no hi surt. Exagero una
mica però no massa. Els de Reus estan tan enamorats del seu patró,
tan enamorats d’ells mateixos, que aixequen una església cristiana
i s’obliden de Crist. Ja em perdonaran la irreverència però em
sembla una forma divertida d’assenyalar un defecte que tenim i que
en el futur, quan hem d’anar més enllà de la ciutat per fer-la
més gran, pot pesar molt.
SER
MÉS CIUTAT
I
què en fem de tota aquesta energia? Cap a on la dirigim? La força
emprenedora i creadora dels reusencs ha servit per convertir Reus en
la ciutat que coneixem. Una ciutat que ho és perquè ho ha volgut
ser. Una ciutat que vol ser més ciutat, més potent. Una ciutat
ambiciosa. Una ciutat que ho és perquè ho ha volgut ser. Els que
comencem a tenir una edat recordem les ganes que tenia la ciutat
d’arribar als cent mil. Com una xifra màgica que confirmava que
érem una ciutat amb tots els ets i uts. Però on som ara? On anem
ara?
Ara
fa un any vaig tenir l’oportunitat de fer una conferència al
Col·legi d’Arquitectes parlant sobre l’urbanisme reusenc. El que
hi vaig explicar em servirà per respondre aquesta pregunta. Ho
resumiré, no pateixin.
Reus
ha tingut un bon urbanisme durant més de trenta anys. Hi ha hagut un
projecte de ciutat clar que com a tal era compartit, amb matisos, pel
govern i gairebé tota la oposició. Un projecte que encara continua.
Una
idea de ciutat aixecada al voltant de tres eixos:
Que
Reus creixi com a ciutat compacta (ocupant els buits i incorporant
els barris perifèrics).
Una
pacificació de la ciutat (fer-la més amable per la gent i menys
per al cotxe) que va començar al Tomb de Ravals i que ara va ja
dels passejos fins a la Riera Miró.
El
disseny d’un espai públic de qualitat que convertís Reus en un
escenari (un lloc per passejar, viure la cultura al carrer i prendre
un vermut o sopar a la fresca).
Aquell
projecte és avui una realitat. Continua fent camí, ha d’anar a
més, però ja és. Ara no ens hi podem estendre però es podria dir
alguna cosa similar del model econòmic de ciutat parlant del sector
TIC, l’agroalimentari o el Tecnoparc. Queda feina a fer però el
camí està marcat i s’ha avançat molt. Molt.
Tot
això ho fèiem per ser més. Per ser més ciutat. Per generar és
oportunitats i que la nostra gent visqués millor. En una ciutat
atractiva que fos un bon lloc per viure. I ara què? Quin és el pas
següent? Com serem més ciutat a partir d’ara? Doncs el que vaig
explica al Col·legi d’Arquitectes aquell dia és que per ser més
ciutat ara hem de ser un barri. Hi ha una certa voluntat de provocar
amb aquesta contradicció però crec que recull bé el que vull
explicar. Per ser més ciutat, per ser més, per generar més
oportunitats i que la nostra gent visqui millor ara hem de construir
una altra cosa, la Ciutat del Camp. L’àrea metropolitana del Camp
de Tarragona. Aquesta ciutat a mig fer que per fer-ho curt suma els
municipis de Cambrils, Reus, Tarragona, Salou i Vila-Seca. Una ciutat
que pel cap baix tindria 350.000 habitants. Alguna cosa més que una
xifra.
Una
ciutat no és un poble gran, és alguna cosa més. Fa una funció
diferent, funciona diferent, és una altra cosa. De la mateixa manera
una ciutat de mig milió d’habitants és alguna cosa més que una
ciutat de cent mil habitants. No només té un dinamisme i una
ambició més gran, un sostre més alt, també té altres serveis i
es relaciona diferent amb el seu entorn. I quan parlo d’entorn
parlo d’aquest espai entre Barcelona, Saragossa i València que és
el nostre. Hi ha un canvi d’escala en la capacitat de generar
riquesa, coneixement i cultura. Un canvi d’escala en la seva
capacitat d’acció i influència.
Ara
fa un any al Col·legi d’Arquitectes jo deia que la gent del Camp
de Tarragona havíem de construir aquesta ciutat. Que ara per ser més
ciutat Reus havia de ser barri. Reus, i Tarragona i els altres
municipis. I que posats a ser barri havíem de ser Gràcia, el 22@ i
Passeig de Gràcia. La cultura, l’emprenedoria, i el comerç. Això
és una imatge, mai no deixarem de ser ciutat, però és una imatge
que explica que sumant amb els municipis veïns podem ser mes, molt
més.
REPTES
PASSATS, REPTES FUTURS
Tot
això no és inevitable però és urgent. Ens hi juguem molt. Hi ha
riscos importants a la vora.
Però
primer deixeu-me fer un cop d’ull d’ull ràpid als darrers trenta
anys. Hi ha tres projectes nascuts ara fa entre vint-i-cinc i trenta
anys sense els que seria impossible entendre Reus i el Camp de
Tarragona tal i com els coneixem avui:
L’aigua
de l’Ebre que comença a arribar des d’Amposta l’any 1989.
La
Universitat Rovira i Virgili que neix l’any 1991.
La
inauguració de Port Aventura l’any 1995.
Abans,
ja fa cinquanta anys hi havia hagut l’arribada de la química i els
primers turistes però els tres projectes que esmento han marcat un
abans i un després claríssim des dels anys noranta. Són tres
projectes nascuts fora de la regió i impulsats des de la
Generalitat. Cal agrair-los als governs del President Pujol. Són
bons projectes que la regió ha sabut aprofitar. No van néixer aquí
i no ens en podem apuntar el mèrit però tots tenen com a tret
distintiu la col·laboració regional. La gestió de l’aigua i la
universitat -amb els residus- són els millors exemples de
col·laboració que tenim. I per l’arribada de Port Aventura, enmig
d’un procés de segregació, Salou i Vila-seca van demostrar una
traça política i negociadora de molta alçada.
Pensant
en la potència d’aquelles iniciatives és inevitable plantejar-se
quins són els grans projectes del nostre futur. Que farem en els
propers trenta anys que tingui l’empenta transformadora i de
creació de riquesa que han tingut l’aigua de l’Ebre, la
universitat i el turisme de qualitat?
Jo
gosaré assenyalar-ne tres:
El
Centre Recreatiu i Turístic (CRT).
La
connexió amb l’àrea metropolitana de Barcelona.
La
configuració metropolitana de la Ciutat del Camp.
Aquest
tercer repte, el metropolità és important, gairebé diria
imprescindible per poder evitar alguns dels riscos que generen els
altres dos.
El
CRT és un gran projecte però podria ser, podia ser, que fos també
un projecte massa gran per la regió. Que ens superés i ens
desequilibrés. Volem ser Califòrnia, Florida si voleu, però no Las
Vegas. Necessitem guanyar volum per evitar el desequilibri. Una
ciutat metropolitana de 350.000 habitants podrà evitar millor aquest
risc.
I
necessitem metropolinitzar-nos per evitar metrpolinitzar-nos. La
connexió amb Barcelona és una oportunitat, sí, però també és
una amenaça. Pensem en les oportunitats que s’obriran a la gent
del Camp que podrà anar a treballar amb facilitat a Barcelona com ja
ho fa molta gent de Girona i Figueres però no pensem en la manca de
talent que això generarà a les nostres empreses. Barcelona estira
amb més força que nosaltres. Ser una regió ben estructurada ens
ajudarà a afrontar aquest risc amb més garanties quan la millora de
la connexió amb Barcelona arribi d’aquí uns anys.
Però
sobretot hem de tenir present que el repte metropolità és l’únic
que ningú no farà per nosaltres. Això ha de sortir de nosaltres,
de la gent del Camp, de la gent de l’àrea central del Camp.
I
com es fa això?
CONNECTIVITAT
La
forma de fer emergir aquesta gran ciutat a mig fer, aquesta àrea
metropolitana, és la connectivitat. Connectar els municipis que la
formen, connectar la seva gent, les seves idees, els seus projectes.
Sumar-les connectant-les.
Que
les vies de comunicació entre els municipis siguin avingudes i no
autopistes. Que no ens allunyin tant com es apropen.
Compatir
infraestructures sanitàries i culturals amb la naturalitat amb que
avui compartim la universitat o els residus.
Aixecar
una estructura de governança metropolitana. A poc a poc si cal però
aviat i sense pausa. El projecte de la Càtedra Universitat i Regió
del Coneixement podria ser una bona llavor.
Començar
a compartir projectes culturals, socials i empresarials. Que els
nostres teixits associatius s’apropin i sumin forces.
PER
ACABAR
Bé,
ara sí, aniré acabant, amb una breu justificació. Ara fa uns dies
compartia el tema d’aquesta conferència amb un tarragoní
il·lustre que em va fer un advertiment carregat de sentit. Em va dir
més o menys això: “tu fa pocs dies vas anunciar que d’aquí uns
mesos plegaràs com a regidor i deixaràs la política municipal. Vas
fer això i ara fas una conferència sobre el futur de Reus i el Camp
de Tarragona i les coses que cal fer. Això no s’entén”. Potser
és veritat que no s’entén. En tot cas jo miro d’explicar-m’ho
així: el que jo he explicat avui no vol ser només un missatges i
una llista de deures per l’administració i els seus responsables
polítics, és una llista de coses a fer oberta també a empresaris,
ciutadans actius i la gent que vol contribuir a pensar la regió. Jo
des de fora de la política penso ser-hi i contribuir-hi, no me’n
desentenc.
L’objectiu
principal d’aquesta conferència era explicar que l’emprenedoria
i la capacitat de fer són els trets distintius de la gent de Reus,
les nostres pintures de guerra, i que si fins ara hem estat abocats a
fer ciutat en el futur, per continuar aquesta feina, haurem d’ajudar
a construir la regió, articular la Ciutat metropolitana, el Camp de
Tarragona i la Catalunya Sud. Una feina que, més que ningú, haurem
de fer nosaltres, la gent de Reus, perquè som constructors i perquè
hi tenim molt a guanyar. Confio que el que he dit avui hi podrà
contribuir de forma positiva.
Moltes
gràcies.
