Deconstruir l'estat espanyol

Des de l’inici de l’estat de les autonomies, la lluita catalana per arrabassar quotes de poder públic a l’estat ha estat una constant de la política nacional. Tot i les disposicions constitucionals i estatutàries, el cop d’estat i la posterior lectura restrictiva de l’estructura autonòmica, van convertir la consecució d’una quota ambiciosa de poder i finançament per Catalunya en una agonia inacabable.

Els successius governs espanyols, de l’UCD al PSOE passant pel PP, han protegit amb gelosia les competències i els recursos de l’estat, dificultant la consolidació d’una autèntica autonomia política per a Catalunya. Només quan executius espanyols dèbils han estat condicionats pels vots nacionalistes, s’ha suavitzat la remor centrípeta de la política estatal. El cert és, però, que més enllà de la política, l’estat compta amb una realitat administrativa molt sòlida que fa de pany i forrellat del poder espanyol. El President Pujol hi feia referència recentment (val a subratllar que el President Pujol és el polític català amb un millor coneixement de l’interior de l’estat, per experiència pròpia), afirmant que “l’endemà mateix d’arrencar una concessió política d’en Gonzalez o l’Aznar, la maquinària funcionarial espanyola es posava en marxa per alentir-la o fer-la impossible”.

Davant d’aquestes dificultats, la necessitat de gestionar els propis interessos i frenar la sagnia fiscal que pateix el país, obliga a trobar mitjans alternatius a la negociació de traspassos utilitzada fins avui. Més enllà de l’esforç per aconseguir passar parcel·les de l’estat espanyol a la Generalitat, sovint sense el finançament necessari per a mantenir-les, les privatitzacions obren una via interessant per a la deconstrució de l’estat. Una esferificació del poder espanyol que pot obrir enormes possibilitats a les aspiracions catalanes, reduint la pressió fiscal i permetent la consolidació d’empreses de matriu catalana en els sectors privatitzats.

La privatització d’ens públics com AENA, RENFE, Correos o la SEITT, comptaria amb el suport d’alguns sectors de la dreta espanyola i en alguns casos seria més fàcil d’aconseguir que un traspàs a l’administració catalana. Combinades amb una participació catalana en l’aposta privada, en que les caixes del país jugarien un paper clau, les privatitzacions limitarien la constant deixadesa que l’estat continua fent de les necessitats catalanes en sectors diversos, mentre no s’oblida de passar l’aspirador fiscal.

Deconstruir l’estat implica desmuntar el poder espanyol per tots els camins possibles, traspassant la gestió a Barcelona o Brussel·les i privatitzant tota l'estructura estatal que avui coordinen uns ens públics que perpetuen el pitjor del centralisme espanyol. En definitiva, convertir Espanya en una estructura buida sense la capacitat d'interferir en el present i el futur de Catalunya.