dilluns, de març 26, 2007

Al ritme dels nous catalans

Tal i com passa en d’altres camps, mai com avui no s’ha fet tanta música en català, tan variada i amb estàndards de qualitat tant alts. Tot i això, la situació de la música d’expressió catalana continua en una certa marginalitat, apartada dels circuits comercials de masses i amb dificultat per arribar a un ventall divers de consumidors dins i fora del país. En definitiva, mancada d’un mercat i una indústria potents, que la sustentin i la impulsin endavant.

Simplificant en excés i reduint-ho a un sol factor, es podria parlar de la música en català com d’un producte a la recerca de públic. Una necessitat de guanyar presència i nous consumidors que demana prestigi, mitjans de promoció, difusió i nous projectes que s’adaptin a la complexitat del nostre entorn. Una complexitat que comença per adaptar-se al canvi de paisatge humà que s’ha donat al país i que cal tenir present en tot moment.

Aquesta és justament una de les apostes claus per a la música del país, l’impuls creuat amb les músiques dels nous immigrants. Un impuls que permetria l’accés a nous consumidors, el plus de modernitat del mestissatge d’aparador i encara més important, la riquesa creativa que aporta l’autèntic cosmopolitisme des de la pròpia cultura. Hi ha grups equatorians, romanesos i marroquins que s’escolten en moltes llars del país i obren la porta a organitzar gires conjuntes amb grups autoctòns. Uns concerts que posarien la música en català i la realitat catalana a l’abast de molts ciutadans que avui en viuen al marge. Una aliança que posa la infraestructura cultural a l’abast de grups que avui no hi tenen accés a canvi d’aportar un nou perfil de consumidor per a la música en català.

Vista la impermeabilitat d’alguns sectors del país a les expressions culturals d’arrel pròpia, arribar als nous catalans més recents és una de les receptes necessàries per aconseguir volum i dinamisme per a la indústria cultural catalana. Un camí de projectes nous que ja es va fent i que ha de situar la cultura catalana al ritme dels temps i ben orientada per a continuar el llegat brillant de l’últim segle.

2 comentaris:

Unknown ha dit...

Totalment d'acord amb el teu diagnòstic. Per si no el coneixes, et recomanem el projecte IMMIGRASONS que d'alguna manera parteix d'aquest punt de vista.
Salutacions

Marc Arza ha dit...

Conec el projecte. Si feu un cop d'ull a l'últim link del text veure que linka amb el web d'immigrasons.

La versió del "Menuda" és una peça extraordinària.

Gràcies,

Marc