dijous, de novembre 15, 2007

Economia, empresa i victimisme


(...) fer-nos disputar un combat de boxa amb una
mà lligada a l’esquena, contra un adversari que
lluita amb totes dues i que ens atonyina; i en
acabar s’acosta un fals amic amb aire compadit
i paternal a dir-nos: “És que no en saps”.

Jordi Pujol
Dels Turons a l’Altra Banda del Riu” (1961)


No hi ha victimisme sense víctimes,
no s'és víctima quan es planta cara.

Del Memorial de Greuges a l’OPA sobre Endesa, és evident que també en l’economia i l’empresa els catalans juguem tot sovint en camp contrari. És ben cert que els únics responsables de superar aquest desavantatge som nosaltres mateixos, uns obstacles que tradicionalment s’ha vençut amb creativitat, ambició i feina, tones de feina. Seria absurd, però, no adonar-nos de la mà que duem lligada a l’esquena. Conèixer la realitat de l’ofensiva de dominació, també econòmica, que hi ha sobre Catalunya no és una excusa per al victimisme sinó un argument per a plantar cara amb estratègies guanyadores. Res més lluny de l’esperit catalanista que la indefensió i la passivitat que defineixen la víctima.

La manca de grans empreses d’arrel catalana és, en part, conseqüència d’alguns trets psicològics del país. De l’individualisme, d’un model econòmic bastit entorn el capital familiar, de la desconfiança envers la borsa i la pèrdua de control. Aquestes són, però, mancances compartides amb països del nostre entorn com ara Itàlia, França o la mateixa Espanya. Mancances que no han evitat que aquests països siguin seu d’un nombre important de grans empreses amb un denominador comú, el paper central de l’estat en la seva creació, creixement o consolidació. Com demostra el professor Tremosa a l’Empresa catalana en l’Economia globlal, a l’Europa que ha fet del segle XX el segle de l’intervencionisme, sense el rol còmplice de l’estat és gairebé impossible aixecar grans empreses internacionals. Sense Repsol, Telefònica, Endesa o Iberia, la borsa de Madrid s’assemblaria molt a la de València.

El cas de Fecsa, citat fa pocs dies pel president del Cercle d’Economia, resulta paradigmàtic tal i com l’explica en Francesc Cabana al llibre Madrid i el centralisme. “Era (l’empresa Fecsa) la més important de Catalunya (...) tenia problemes financers (...) compartits per totes les empreses elèctriques espanyoles amb l’excepció de la pública ENDESA. (...) Com en el cas dels bancs catalans, la caiguda de FECSA va ser aprofitada per a dissenyar un nou mapa dels productors d’electricitat a Espanya. (...) el capital de FECSA fou repartit entre ENDESA-ENHER – empreses públiques- i les privades espanyoles que tenien els mateixos problemes dels quals s’acusava FECSA.” Sense el suport de l’estat, més aviat tot el contrari, l’economia catalana va perdre el control d’una de les seves grans empreses. Uns anys més tard, quan l’empresariat català, via Gas Natural –La Caixa-, fa un intent de prendre el control d’Endesa i recuperar allò perdut, la oposició dels poders de l’estat és frontal. Seguint la màxima “antes catalana que alemana” s’aconsegueix impedir l'OPA de Gas Natural, tot hipotecant pel camí el futur del mercat energètic espanyol.

No hi ha victimisme sense víctimes, no s'es víctima quan es planta cara. Quan l'estat juga a foradar els fonaments de la nostra economia, La Caixa podria ser-ne la propera victima, el primer a fer és no ignorar la ofensiva. A partir d'aquí toca fer feina, tones de feina.
.

6 comentaris:

marius ha dit...

Marc, La Caixa té de catalana el que jo de bisbe d'Astorga (pus assugurar que NO soc el bisbe d'aquest lloc).

O sigui, que si les nostres esperances són la Caisa... cal demanar alló de l'acudit: - i no hay alguién más?

Marc Arza ha dit...

Màrius,

La Caixa no és l'empresa que jo voldria que fos. Ara, si cau, com ja va caure el BBVA, en mans de l'oligarquia madrilenya t'asseguro que serà molt pitjor.

No essent l'empresa que jo voldria, La Caixa, les caixes, fan una funció importantíssima d'impuls de l'activitat empresarial catalana. Hi ha moltes expansions importants que es deuen a La Caixa.

Gràcies i fins aviat,
Marc Arza

marius ha dit...

Perdona la meva ignorància... però la Caixa, fins on jo he pogut copsar, ha invertit especialment en mercats captius (aigua, llum, autopistes, gas, control de qualitat - obligatori com l'ITV -...).

I a més estem assistint a una creixent espanyolització de l'entitat, probablement per poder fugir del control que podria arribar a exercir la Generalitat: si disposa d'oficines en el territori espanyol, no pot estar sota en control d'un govern autonòmic (Fornesa dixit).

De totes formes estic d'acord amb el paper importanbt que podrien jugar les caixes (però no la Caixa, per favor).

Tot i no saber res d'economia i que aquesta és una discrepàcia puntual, val a dir que valoro molt el teu blog.

Marc Arza ha dit...

marius,

Només cal llegir el llibre d'en Sanuy "En defensa del petit comerç i crítica de La Caixa" per estar d'acord amb tu. És evident que a La Caixa li falta compromís amb l'economia catalana. Que ha fet menys del que podia haver fet. L'expansió espanyola i la publicitat a "la selección" són exemples de com prova de tapar la seva catalanitat.

De tota manera, La Caixa és una eina important que juga un rol definitiu en l'economia catalana. Res a veure amb el que potencial que podria arribar a tenir, però és que si l'estat hi entra a sac i se la reparteixen... ni rol, ni potencial, ni res de res. Ja no hi haurà oportunitat ni tan sols de canviar La Caixa en el futur.

Salut i moltes gràcies,

Marc Arza

garmir ha dit...

Hola Marc:
Les recents crtiques de el Cercle d´Economia a un cert model econòmic les trobo encertades per la meva experiència personal , sé que les empreses familiars no poden dónar qualitat de vida i és millor tenir multinacionals.
Jo sempre he estat un defensor del model de capitalisme renà i del bavarés, especialment, citaré el Bavarés, és caracteritza per un fort intervencionisme públic en econimia per crear emprese multinacionals, aixi hi ha a Baviera la BASF, Insitut MAx PLanck d´Investigació. Siemens, Infyneon, Bayer, Continental etc...
Aqui LA CAIXA podria fer al capitalisme renà entrant en el capital de VOLKSWAGEN a trvaés de CRITERIA , aixi defensa els treballadors catalans davant deslocalitzacions impulsades per la defensa dels llocs de treball alemanys de IG-METALL el sindicat alemny, junt amb l´Estat de BAixa Sajonia i Baviera em sembla també accionistes de Wollkswagen que sempre proposen tancar fabriques fora de Alemanya, per salvar llocs de feina a Alemnya, aixi es podria salvar SEAT de cara al futur.
Interesant Blog, com sempre.

Marc Arza ha dit...

Garmir,

El teu plantejament em sembla molt interessant, però arriba amb quatre o cinc dècades de retard. El model bavarès,el model renà, son exemples exel.lents d'economia industrial intervinguda que avui dificilment es podríen tirar endavant. La Unió Europea és molt estricta, afortunadament, amb la participació pública en el sector privat. Si aquest model no ha estat possible a Catalunya, és en bona part per la falta de suport estatal a qualsevol iniciativa catalana. Torno a fer esment al llibre d'en Cabana ("Madrid i el Centralisme") que en dóna mil i un exemples.

Jo crec que la SEAT pot tenir encara un rol a jugar en la represa industrial i econòmica del país, tal i com s'explica aquí: http://catalunyafastforward.blogspot.com/2006/12/seat-impuls-asitic.html

El nostre model, igual com el renà, ha de ser propi i bastit sobre les pròpies fortaleses. La xarxa de PIMES n'és una i l'hem d'aprofitar.

Avui, sense liberalisme no hi ha espai per als drets socials pel simple fet que sense crear riquesa no podrem pas repartir-la.

Gràcies i fins aviat,
Marc Arza