L'Absurda (i estúpida) polèmica del Collins

Fa algunes setmanes que corre per blocs i mitjans de comunicació una onada d’indignació contra el diccionari. La pobra gent del diccionari Collins espanyol-anglès feien la seva feina amb tota normalitat sense pensar que en un racó d’Europa hi ha un país de gent molt susceptible i totalment entregada a la correcció política del llenguatge. Per aquesta gent llegir que el Collins recull que, en castellà, “polaco” pot fer referència als catalans ha estat rebut com un insult. Un insult greu.

La polèmica és força estúpida. Els diccionaris recullen la llengua, no la creen. Son un instrument purament tècnic. Enfrontar-se al diccionari és com matar el missatger, un gest poc raonat que equival al cap sota terra de l’estruç. Potser no es vol veure el que no agrada, però el cert és que esborrant del diccionari entrades com “lleig” i “fosc” no es farà el món més bonic i lluminós, només una mica més absurd i incomprensible.

Més enllà de l’anecdota, la indignació davant el Collins resulta preocupant per què fa visible la sensibilitat a flor de pell d’un país arraconat i en retirada. Cal molt poca seguretat i encara menys sentit del humor per anar contra el diccionari. A la revolta contra el Collins li tocaria acabar com marquen els cànons del ridícul, amb una manifestació de protesta davant d’El Corte Inglés.

*Post ja publicat el passat 16 de maig