Quan tot just fa sis mesos que Barack Obama va arribar a la Casa Blanca, encara hi ha qui creu que el nou President pretén reduir el suport dels Estats Units a l'única democràcia de l'Orient Mitjà. S'equivoquen!
El flamant President americà no treballarà sol a la Casa Blanca i serà el seu Cap de Gabinet qui més l'ajudarà a definir la seva presidència. Alhora que Barack Obama entrava al despatx oval, en Rahm Emanuel s'instal·lava al despatx veí per a ser l'única persona de l'edifici amb accés total al Comandant en Cap. Serà el President qui prendrà les decisions, obviament, però ho farà després de formar-se una opinió a través dels documents i els consellers que triï el seu Cap de Gabinet, el mestre d'obra d'aquesta nova època.
Als europeus entusiastes del nou President Obama, fans d'una idea força distorsionada del que serà la nova presidència, els convindria conèixer qui és en Rahm Emanuel. Clintonià convençut (més de'n Bill que de la Hillary), progressista pragmàtic i veterà del poder, un autèntic tramoista del teatre de Washington. Un ex-congressista amb experiència per a negociar al Capitoli i conscient de les amenaces que afronta la presidència mediàtica. Però allò que més agradarà a tots els catalans que es passegen amunt i avall amb la kèfia al coll és el paper que en Rahm Emanuel pot jugar a l'orient mitjà.
El nou Cap de Gabinet de la Casa Blanca és un jueu militant, fill d'un combatent de l'Irgun i voluntari civil a l'exercit israelià quan els míssils iraquians queien sobre Tel Aviv l'any 1991. Alguns el consideraran un falcó pel simple fet de no ser un pacifista muniquès amb ganes d'esborrar l'estat d'Israel del mapa mediterrani. Una imatge que lliga poc amb la d'un Rahm Emanuel que va participar activament a les negociacions d'Oslo fins a la històrica encaixada de mans entre en Yitzak Rabin i en Yasser Arafat. I és que no hi ha millors coloms que els falcons realistes.
Diuen que quan l'Aaron Sorkin va crear el personatge d'en Josh Lyman per a The West Wing ho va fer amb en Rahm Emanuel al cap i, francament, es difícil no refiar-se de'n Josh Lyman.
5 comentaris:
Rahm Emanuel és un mafiós. Era el gos d'atac de Bill Clinton. A un sopar oficial, va agafar un ganivet i va clavar-lo repetidament a les estovalles dient "X mort, Y mort, Z mort..." amb els noms de contrincants i enemics seus:
http://www.timesonline.co.uk/tol/news/world/us_and_americas/us_elections/article5106463.ece
Martí,
Conec l'anecdota però allà on tu dius mafiós jo diria ressolutiu i impetuós. Per a un home de'n Clinton, el linxament a que es va sotmetre el President no devia ser gens fàcil.
És una història que podria protagonitzar en Josh Lyman i com deia al post, a mi em costa molt no veure-li totes les gràcies a en Josh Lyman.
Gràcies,
Marc Arza
D'acord, això explica que li digués "This is important. Don't fuck it up" a Tony Blair quan va visitar a Clinton, però el sopar oficial que faig menció va ser la celebració de l'arribada de Clinton a la Casa Blanca.
Marti,
Jo tenia entés que l'anecdota era de final de l'època Clinton. En tot cas és cert que en Rahm Emanuel és allò que els americans en diuen un "no nonsense guy".
Marc
Pobres palestins! Què feliços vivien abans de 1945!
Des de llavors, totes les nacions i tots els opinadors del Món es creuen amb el dret de pronunciar-se sobre el destí del seu país... No feu servir els problemes d'allà (Palestina/Israel) per posar el dit a l'ull del rival polític d'aquí... Visiteu Terra Santa i deixareu de frivolitzar amb aquest drama huma.
Publica un comentari a l'entrada