Hopenhagen i el rebut de la llum

Sant tornem-hi! Cada final d'any la mateixa cançó. L'estat està cansat de subvencionar les elèctriques amb càrrec al seu pressupost i la Comissió Nacional de l'Energia recomana autoritzar-les a pujar tarifes de cara al nou any. Una pujada entre el 14% i el 18%, com qui no vol la cosa. Una xifra considerable en temps de riquesa minvant. I és que la factura elèctrica de les famílies a casa nostra té una certa gràcia. El subministre elèctric es va privatitzar fa una colla d'anys però fins avui continua funcionant amb tarifa pública. Les empreses són privades però el preu el marca l'administració i l'estat compensa la diferència amb el preu de mercat mitjançant transferència de diner públic. Un dèficit de tarifa que supera els 3.000 milions d'euros anuals. Sí, el consum elèctric que tant contamina, culpable de nuclears i tèrmiques, allò tan perniciós que cal reduir a cuita corrents, està subvencionat.

Resulta que el ministre d'indústria i el conseller de torn gasten milions d'euros en campanyes de sensibilització i bombetes de baix consum però alhora estimulen la despesa elèctrica mitjançant una subvenció generosa i constant. La bona notícia és que resultarà molt fàcil reduir la despesa elèctrica i complir amb els objectius que es marquin a la cimera de Copenhagen. N'hi haurà prou d'acabar amb la subvenció i cobrar el preu real de l'energia elèctrica perquè el consum es reduís de forma radical.

Si no s'ha fet fins ara deu ser perquè és considera una jugada d'alt risc polític. Suïcida, de fet. Apujar el rebut de la llum a les famílies un 30% pot semblar dur però els ciutadans ja estan pagant aquest cost a través d'impostos. Una despesa que no es veu. Potser hi ha una forma d'acabar amb la subvenció sense caure en el suïcidi polític. Abaixar proporcionalment tots els trams de l'IRPF i les retencions dels treballadors per traspassar-los l'estalvi del dèficit de tarifa. Si la recaptació total d'IRPF supera els 70.000 milions d'euros l'any, una rebaixa de mig punt que es veiés reflexada en les retencions alliberaria exactament els 3.000/3.500 milions d'euros que caldrien per que les famílies paguessin el preu real del consum elèctric. Amb l'avantatge afegit que el consum, i el rebut que se'n deriva, es reduiria de forma automàtica i podria acabar significant un estalvi real.

Menys despesa energètica, un mercat més transparent i menys impostos. Que hi ha algú?
*