"és indispensable que cada cultura organitzi un registre
exhaustiu de publicacions electròniques que sigui una
garantia que el futur no esborrarà o canviarà el passat"
L'e-book és una innovació magnífica que ho comença a tenir tot per acabar esborrant del mercat bona part dels llibres en format paper. Potser gairebé tots, d'aquí a uns anys. El format electrònic és una eina amb grans avantatges que obre molts camins alhora. Camins plens d'oportunitats però també amb racons foscos i amenaces importants. La mal·leabilitat del llibre electrònic, combinada amb la boira del cloud computing i la hiperconnectivitat global seria el somni humit de l'oncle Stalin. El format perfecte per al 1984 d'Orwell. Quan el llibre electrònic sigui ja un rei coronat, quan tota la història, la literatura, la ciència política i l'assaig universals siguin un ball llarguíssim de zeros i uns en algun servidor amagat, serà més fàcil que mai canviar la Memòria de la humanitat. Més possible que mai, doncs.
No es tracta d'una ficció. Que ho preguntin als usuaris del Kindle d'Amazon que havien comprat el 1984, justament aquest llibre, i d'un dia per l'altre van trobar que el llibre havia estat esborrat dels seus e-books per una decisió de l'empresa. El mateix mecanisme que permet actualitzar les obres comprades edició rere edició, obre també la possibilitat de fer-hi petits o grans canvis sense previ avís emulant els porcs de la “Granja Animal”. Avui és possible encara comprovar que el Nobel Camilo José Cela va esporgar les seves novel·les de les frases addictes al règim franquista que tenien les primeres edicions. Si s'haguessin publicat directament en format electrònic potser no ho podríem saber.
És ara, abans que la revolució digital escombri editorials, distribuïdores, llibreries i biblioteques, que toca pensar en solucions que garanteixin la Memòria universal. El caos que s'aproxima al sector (el veuen venir?) podria fer-ho impossible en els propers anys. És necessari regular (auto regular, si és pot) la modificació de les obres publicades, fent necessari un avís previ per continuar distingint entre edicions tal i com passa en format paper. Però més enllà encara, és indispensable que cada cultura organitzi un registre exhaustiu de publicacions electròniques que sigui una garantia que el futur no esborrarà o canviarà el passat. Potser és una pulsió del subconscient analògic però probablement tots els immigrants a la república digital estarien més tranquils si les publicacions electròniques del futur quedessin enregistrades en format paper en algun racó del planeta.
1984 no era una profecia sinó un avís a navegants. El 2010 és un bon any per a tenir-lo present.
^*
4 comentaris:
És un tema interessantíssim Marc. Cada vegada que remeno la caixa de negatius de la família m'imagino els meus nets preguntant-se com collons obrir un dels meus disquets o CD.
Potser tens raó. La herència natural del comunisme català estaria satisfet amb la solució que planteges: és més fàcil canviar unes línies digitals que dedicar-nos a calar foc a biblioteques senceres... i a més, és molt més sostenible!!!.
Ara, accepta'm un consell, deixa Orwell i rellegeix Huxley.
Joan,
Jo també crec que la qüestió té interès. I si és preocupant la pèrdua de memòria familiar imagina't com n'és la pèrdua de Memòria col.lectiva.
XMen,
M'agrada el que dius sobre Orwell i Huxley. Molt encartat. La distòpia serà més Huxley que Orwell.
Gràcies a tots dos,
Marc
El 'llibre electrònic' potser s'emporta per endavant algunes distribuidores, algunes editorials i fins i tot algunes llibreries. Però només les que no s'adaptin als nous models de negoci. I això ha passat sempre: edat de bronze vs. edat de ferro vs. edat d'acer vs. edat de la pòlvora vs. era nuclear, per posar un exemple militar.
Els diaris havien de morir fa anys, així com la música. Poc a poc i a la força en alguns casos, van entrant. I es ven més música que mai, però en un format diferent: fonògraf vs. disc de pedra vs. disc de vinil vs. musicaset vs. CD vs. mp3... per posar un exemple musical.
Sobre el perill de canviar l'història escrita, més que "1984" et recomano "Farenheit 451".
Jo tinc un lector electrònic i ningú a part de mi en canvia ni actualitza el contingut. No és un kindle ni és un lector de formats propietaris.
Una cosa és que la mandra d'actualitzar manualment el contingut d'un dispositiu ens porti a delegar en intermediaris el que hauriem de fer nosaltres: en aquest cas, controlar el que llegim.
Una cosa molt diferent es que un simple format ens porti irremeiablement a l'apocalipsi.
S'ha de controlar el que es compra i acceptar-ne les conseqüències si no es fa.
El llibre electrònic és un format. I ara que en parlem, és el format previ a l'impresió física de qualsevol llibre actual, així que no hi ha res que eviti la modificació de qualsevol llibre 'pre-impressió', sense que ningú se n'adoni.
L'època del monjo copista, de l'impressor i de l'editor que decidien què i com es pot llegir s'ha acabat. Qui no vulgui veure-ho mereix desaparèixer.
Publica un comentari a l'entrada