Per fer política cal una relació franca amb la realitat. Posar-s'hi d'esquena o desfigurar-la a cops de demagògia pot resultar còmode i plaent però acostumen a ser camins de recorregut curt i final accidentat. I la realitat és que a Catalunya hi viuen més de tres cents mil musulmans però el país compta només amb 195 mesquites. Uns espais que en la majoria dels casos són tot just baixos comercials o mòduls prefabricats situats als afores de pobles i ciutats en condicions més que precàries.
Els catalans de fe musulmana necessiten espais de culte i fins avui la política catalana no ha sabut estar a l'alçada. Aixecar mesquites no és cosa de l'administració i pertoca a cada grup religiós proveir-se el propi espai de trobada però els musulmans topen amb dificultats especials que demanen la intervenció pública. A cada intent d'obrir una nova mesquita el més habitual és que la comunitat islàmica es trobi amb la protesta dels veïns i els comerços del barri en qüestió i que l'Ajuntament, per evitar el conflicte, acabi denegant els permisos corresponents. Hi ha una oposició visceral a les mesquites que es camufla en arguments estranys com ara les molèsties que produirà l'aglomeració de creients, un problema que deriva justament del dèficit de mesquites que hi ha a Catalunya. Però l'autèntic disgust no el provoquen les aglomeracions sinó els creients. És l'expressió d'una xenofòbia de baixa intensitat que no ha sabut pair el canvi del paisatge humà del país.
A Catalunya hi ha musulmans. Hi ha tres cents mil catalans musulmans i no són aquí de visita. Formen part del nostre present i del nostre futur. No aniran enlloc ni desapareixeran i alguna cosa està podrida a Catalunya quan els practicants d'una de les principals religions del país troben mil i una dificultats per aixecar els seus espais de culte. L'exercici de la pròpia fe és un dels drets fonamentals més bàsics dels ciutadans i protegir-lo ha de ser una prioritat per a la política del país, per sobre de qualsevol protesta veïnal.
O
8 comentaris:
Crec que el problema va més enllà de les mesquites. No crec que existeixin catalans musulmans, és un formalisme. Realment són musulmans que viuen a Catalunya i dubto que mai es considerin catalans, encara que hagin après la nostra llengua. Per exemple, en els fets violents del Sahàra Occidental i Marroc de fa unes setmanes els musulmans "catalans" de Girona van muntar una manifestació en defensa de Marroc.
Crec que socialment l'islamisme no paeix bé la democràcia i la societat oberta. No paeix bé la igualtat davant la llei i no paeix bé el que vol dir l'individu, la llibertat d'expressió i moltes coses més inherents a la nostra forma de viure obertament
Vols dir que al Duran li agradarà gaire aquest post ?
Artur,
Discrepo. Jo estic convençut que hi ha catalans musulmans. En conec alguns i segur que en seran més i més amb el pas dels anys.
Martell,
M'és ben igual!
Gràcies a tots dos,
Marc Arza
Ets un cregut, p.t. espanyolista
per cer el meu cometari no te res encontre amb el companys musulmans no mes amb els convergents com tu falsos catalanistes exclusivament espanyolistes(creguts i prepotents, com tu Marc). potser el vi de la nit hem fa veure mes clar el enemics de la causa independentista.
No puc estar més d'acord amb moltes de les seves opinions, no només sobre aquest tema sinó també sobre el futur del país i el baixíssim nivell de molts dels profetes de l'independentisme, que semblen sorgits d'un fòrum d'internet (però dels de cotxes i motos). Ànims.
Benvolgut Marc Arza,
Estic d'acord amb tu en moltes de les coses que dius a aquest article. Penso que és inútil intentar negar que els musulmans que viuen a Catalunya no són catalans; negar-ho, no els farà menys catalans. Qui ha de decidir qui és i qui no és català? El benvolgut Artur? Perquè, Artur, per molt que ho vulguis, ells hi seran igualment, i en continuaran venint (perquè als seus països la situació política és perillosa, la situació econòmica no permet la transgressió de classes, etc). Penso que, si no som capaços d'entendre les diferents realitats que estan tenint lloc al nostre país, no serem capaços de dominar-les tampoc. És a dir, si els musulmans catalans reuneixen esforços per construir una mesquita, crec que se'ls hauria de deixar fer-ho; al mateix temps però, s'ha de potenciar el seguiment, a través de l'assistència social personalitzada, d'immigrant nouvinguts, perquè aquests arribin a formar part d'institucions i organitzacions catalanes, i parlin la llengua, amb normalitat.
Martell; de fet, tot i que també m'és igual, penso que és possible que al Sr. Duran, sí que li agradés aquest post: Arza no parla de enviar diner públic a la construcció de mesquites, sinó a facilitar que mesquites puguin ésser construïdes al llarg del territori, per tal de disminuir la pressió cultural que molts immigrants pateixen, i que impedeix que tinguin ganes d'involucrar-se en institucions culturals catalanes.
Em sap greu la participació del típic que, per covardia i falta d'arguments sòlids, crítica i jutja des de l'anonimat.
Gràcies per la vostra atenció.
Atentament,
Pau Castellví i Canet
Publica un comentari a l'entrada