Microbloc a cop de twit (recull 44)

 

Un recull de twits dels últims mesos:

 

Política:

• Aquella esquerra que viu una cadena constant de breus (i frustrants) enamoraments adolescents. Tsipras era l'últim noviet, en vindran més.
• Ja em perdonaran però buscar les receptes polítiques del futur remenant Keynes és tan ridícul com buscar-les remenant Hayek.

• Gent que desconfia de qualsevol notícia dels mitjans convencionals però s'empassa com si res els mites absurds del pensament alternatiu.
• Quan la justícia es polititza ja no es pot amagar sota la falsa separació de poders.

Raça i gènere:

• Una societat postracial no és aquella en que un negre fa de Rei negre sinó aquella en que és indiferent qui fa de què. Un negre de Rei ros.
• El que resulta masclista (i frívol) és aquest paternalisme trist que denuncia qualsevol crítica a una dona com un atac de gènere.

Der Prozess:

• És trist que la sagrada unitat de l'Estat torni a ser el gran argument polític espanyol després de 40 anys de democràcia.
• La premsa espanyola analitza Catalunya amb la mateixa neutralitat que l'As i el Marca dediquen al Barça. Lliris a la mà no, si us plau.
• Que quan diuen #federalisme no se'ls escapi el riure per sota el nas té un mèrit important que caldria valorar més.
• El moment més important de la nostra història i justament ens ha tocat viure'l a nosaltres. Mira tu. Quina petulància generacional, senyors!

Miscel·lània:

• És gràcies a aquestes tardes fosques de tardor que la primavera és tan lluent i carregada de somriures. La melangia d'ara és el goig que ve.
• Sol es va de pressa i acompanyat es va lluny però mal acompanyat no es va enlloc.
• El problema del multitasking i la dispersió digital és que arriba un punt que fer una sola cosa sense distraccions t'acaba avorrint molt.