Un recull de twits dels darrers mesos:
Política:
- En democràcia no han de decidir els despatxos però tampoc les assemblees. En democràcia decideixen les urnes.
- Traspassar als referèndums les decisions difícils pot ser un gest democràtic o un símptoma de covardia i impotència.
- Que no arribi el dia que haguem de trobar a faltar la política "convencional" perquè no serà gens divertit.
- Per què en diuen seny quan volen dir "seni"?
- La moderació és una virtut però el moderantisme és un vici. El seny és una forma de caminar però no pot ser el camí.
- Negociar amb qui sap que mai no t'aixecaràs de la taula perquè només pots dir Amén és entre difícil i impossible. El #seny no és això.
- Tecnooptimistes contra neomalthusians. Poden anar triant bàndol perquè el combat és inevitable i ja ha començat.
- El decreixement no és una idea, és una rendició. Un nou malthusianisme de matriu postmoderna.
- Un telèfon mòbil brogent, que sembla que corre sobre la informació, és més bell que la Victòria de Samotràcia. El Manifest Futurista 2.0,
Pluralisme:
- Diuen "la filosofia ajudarà a construir una societat més crítica" (cert) quan -sovint- volen dir "si penséssiu més opinarieu com jo" (fals).
- De vegades la gent que pensa diferent ho fa raonadament i sense mala fe. Ni són burros, ni ignorants, ni males persones. Se'n diu pluralisme
- Al món 2.0 els fanàtics més ridículs de cada bàndol són tan visibles que resulta molt llaminer assenyalar-los per desfigurar l'adversari.
Abans i ara:
- No fa pas massa anys la crisi dels quaranta portava els homes a tenir una amant o a comprar-se un cotxe esportiu. Ara corren maratons.
- Primer de les magdalenes en vam dir cupcakes. Ara les xurreries són foodtrucks. El món s'acaba.
- Si tots els que es lamenten quan tanca una llibreria hi anessin a comprar de tant en tant potser no en tancaria cap.
- El problema del multitasking i la dispersió digital és que arriba un punt que fer una sola cosa sense distraccions t'acaba avorrint molt.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada