6 d'octubre

El 6 d'octubre de 1934, responent a l'entrada de la dreta al govern espanyol, es

declara una vaga general a tot l'estat. En sintonia amb l'esquerra espanyola el

President Companys trenca amb la legalitat establerta en un aixecament poc

organitzat i mancat de força. L'exercit espanyol, sota la direcció a Catalunya

d'un General Batet que serà afusellat pels franquistes el 1936, domina la

revolta en poques hores tot i desobeir les ordres de resposta desmesurada

que arriben des de Madrid.

Sense oblidar que amb l’afusellament del President Companys els feixistes disparaven a les llibertats de tots els catalans, el record orgullós del President màrtir no ens excusa de la reflexió i el judici crític als seus errors. Entre aquests, els fets del 6 d’octubre de 1934 hi ocupen un lloc destacat.

Tot i la mística nacionalista amb que s’ha vestit, el 6 d’octubre és fonamentalment un gest polític en clau espanyola, lligant Catalunya al futur de l’esquerra i aconseguint per tant l’enfrontament directe amb tota la dreta, endins i enfora. Una revolta iniciada a partir d’una nul·la reflexió sobre els desequilibris de força existents entre la Generalitat i el govern central i bastida sobre la desunió política interna, amb la Lliga Regionalista en clara oposició.

Hauria d’haver estat obvi per als seus protagonistes que es comptava amb tots els ingredients per a la derrota, acabant de retruc amb l’autonomia política que havia costat dècades aconseguir. La mateixa imprevisió, falta d’oportunitat política i divisió interna que es repetiran pocs anys després en la gestió de la guerra amb efectes directes en la derrota i el consegüent Desastre Nacional.

Els errors dels anys trenta, però també els encerts de començaments i finals del segle XX haurien de fer-nos entendre que ens cal evitar els enfrontaments amb l'estat sense una prèvia mesura de les pròpies forces que ajudin a evitar el gest absurd, condemnat al fracàs i la frustració. Tot plegat sense oblidar que més enllà de la monarquia i la república, de l’esquerra i la dreta, del PP i del PSOE, la construcció nacional no es pot condicionar a conjuntures polítiques condemnades a canviar.

El 6 d’octubre ha de servir doncs com a lliçó d’irresponsabilitat política. Un avís dels riscos amagats en l’idealisme revoltat que de manera cíclica puja a la superfície de la política catalana. La rauxa forassenyada que enlluernada per la ficció de la victòria definitiva llença el carro del país pel pedregar de la tensió i el conflicte estèril.