Fa ja més de cinc cents anys que el centre del món s’allunya de nosaltres. Si primer va ser el gran salt de la Mediterrània a l’Atlàntic, tot just fa unes dècades que l’impuls del Pacífic bascula lentament d’est a oest cap a la banda asiàtica, amb la Xina i l’Índia com a protagonistes de futur. La bona notícia és que el centre comercial del món no pot ja allunyar-se de nosaltres sense apropar-se de nou. No ens pot passar per alt però, que la influència directa de la geografia en el potencial de creixement s’ha reduït de forma radical els últims vint-i-cinc anys, conforme el món s’ha anat fent més petit, els serveis creixien respecte als productes i la deslocalització allunyava la producció d’alguns productes per apropar la d’alguns altres.
Aquest nou escenari planteja una gran oportunitat davant els riscos de deslocalització industrial, matisats ara mateix, de forma temporal, per l’exuberància irracional del totxo. Tenim la oportunitat de relligar-nos amb els nous pols de creixement global i esdevenir una de les portes d’Europa per a les empreses asiàtiques que aviat trauran el cap al mercat europeu. El nostre volum relativament petit pot permetre un efecte proporcionalment molt gran d’algunes operacions significatives i concentrades que serien garantia de creixement futur. Cal doncs estar preparat per al final imminent de la política de Yuan dèbil, preludi segur d’un allau d’inversió exterior similar al japonès dels anys vuitanta.
Per garantir l’èxit d’una aposta estratègica com aquesta és necessari invertir en mesures que facilitin aquest camí: fer del xinès la quarta llengua preferent a l’àmbit acadèmic i empresarial, incrementar les missions comercials a l’Àsia amb l’objectiu d’establir aliances permanents amb empreses locals de sectors paral·lels o incentivar la col·laboració en recerca i recursos docents de les nostres universitats amb les universitats xineses son passos a prendre de forma imminent. Ens cal però un tret de sortida, un crit d’alerta que marqui aquest objectiu de forma clara a l’hora que posi Catalunya al mapa empresarial asiàtic. La venda a mans xineses d’una empresa “de bandera” com la SEAT o una farmacèutica de primer nivell podria ser el moviment tàctic que permetés sintonitzar energies i el tret de sortida d'una catarsi econòmica necessària per encarar el futur amb èxit.
Aquest nou escenari planteja una gran oportunitat davant els riscos de deslocalització industrial, matisats ara mateix, de forma temporal, per l’exuberància irracional del totxo. Tenim la oportunitat de relligar-nos amb els nous pols de creixement global i esdevenir una de les portes d’Europa per a les empreses asiàtiques que aviat trauran el cap al mercat europeu. El nostre volum relativament petit pot permetre un efecte proporcionalment molt gran d’algunes operacions significatives i concentrades que serien garantia de creixement futur. Cal doncs estar preparat per al final imminent de la política de Yuan dèbil, preludi segur d’un allau d’inversió exterior similar al japonès dels anys vuitanta.
Per garantir l’èxit d’una aposta estratègica com aquesta és necessari invertir en mesures que facilitin aquest camí: fer del xinès la quarta llengua preferent a l’àmbit acadèmic i empresarial, incrementar les missions comercials a l’Àsia amb l’objectiu d’establir aliances permanents amb empreses locals de sectors paral·lels o incentivar la col·laboració en recerca i recursos docents de les nostres universitats amb les universitats xineses son passos a prendre de forma imminent. Ens cal però un tret de sortida, un crit d’alerta que marqui aquest objectiu de forma clara a l’hora que posi Catalunya al mapa empresarial asiàtic. La venda a mans xineses d’una empresa “de bandera” com la SEAT o una farmacèutica de primer nivell podria ser el moviment tàctic que permetés sintonitzar energies i el tret de sortida d'una catarsi econòmica necessària per encarar el futur amb èxit.
Les oportunitats no esperen.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada