dilluns, de febrer 19, 2007

Els 180º de l'economia xinesa


Amb creixements econòmics sostinguts entorn el 10%, la Xina es consolida any rere any com a motor productiu del món. L’emergència xinesa, inseparable del seu enorme pes demogràfic i estratègic, és un dels factors claus en els canvis econòmics i socials que configuren el món del segle XXI. Fins avui, la massiva capacitat exportadora d'aquest país i el seu poder d’atracció d’inversions internacionals, han estat les bases sobre les que s’alça el “miracle” xinès, amb conseqüències directes sobre sectors claus de l’economia europea. Hi ha, però, indicis que assenyalen a un canvi en el paradigma econòmic del gegant asiàtic.

La Xina compta amb un muscle econòmic sorprenent que supera de llarg el concepte de país emergent. Les massives reserves de divises que acumula, equivalen al total ingressat per les seves exportacions en més d’un any i mig. Combinades amb les enormes xifres d’estalvi intern, les dades esmentades col·loquen l’economia xinesa sobre un mar de liquiditat d'inesgotable capacitat inversora. Aquesta fortalesa econòmica, camuflada avui sota un tipus de canvi enganyosament baix per al Yuan, es farà evident aviat provocant un gir de 180º en la política econòmica de la Xina i de retruc en el seu rol internacional.

La Xina és ara una economia orientada portes enfora, amb l’exportació com a columna vertebral. És, però, el propi èxit d’aquesta política el que reforça el potencial de consum intern del mercat xinès, convertint-lo ben aviat en un dels més atractius del món. En aquest escenari, el major atractiu del mercat interior podria influir sobre una revaluació agressiva del Yuan similar a la forçada sobre el Japó a mitjans dels anys vuitanta. Això podria convertir-se en un autèntic tret de sortida per a una important metamorfosi econòmica xinesa. Amb enormes reserves per a la inversió estrangera, la Xina passaria d’exportador a inversor internacional. Alhora, reorientaria la seva capacitat productiva portes endins, posant en perill algunes cadenes de valor que basen la seva estratègia en el preu baix i l’inesgotabilitat del producte xinès.

Davant la possibilitat d’un canvi d’aquesta magnitud, un país com el nostre hauria de posicionar-se de cara a aprofitar les oportunitats que poden obrirs-se, tot evitants els riscos que se'n deriven. Així, caldria aprofitar la possibilitat d’esdevenir una de les portes d’entrada a Europa de la inversió xinesa, tal i com es va fer amb el Japó vint anys enrere. Tot plegat aprofitant per a redireccionar cap a d’altres economies emergents com el Vietnam o Tailàndia futurs projectes productius i d’abastiment, evitant el risc d’encariment, sobreescalfament i falta de servei que podria patir la Xina si es confirmen els canvis apuntats.

6 comentaris:

Odalric ha dit...

Actualment, ja és la Xina uns dels mercats més atractius per anar a exportar, doncs te un marcat de 150 milions de consumidors de productes europeus.

També pronostico un allau de compres d'empreses americanes i europees per part de les noves multinacionals xineses. Aquesta també seria una de les raons de la recentralització de les empreses energètiques russes.

Que us semblaria la compra de la Seat per una empresa xina?

Aviat veurem tot de moviments que faran de l'àrea del Pacífic la zona més pròspera de l'actual segle.

catalunya.ffw ha dit...

Odalric,

Estem d'acord en la proximitat de canvis profunds.

Toca aprendre xinès i tenir un vol BCN-Shanghai.

Gracies,
Marc

Anònim ha dit...

La actual passio per Xina em fa recordar la passio per Russia a principis dels anys 90's. Es podien llegir les mateixes coses, els mateixos cants elegiacs ... perque en el fons ambdos paisos oferien el mateix: beneficis grans, facils i a curt termini per les empreses que dicten els articles de The Economist o del Financial Times, el to dels quals es automaticament copiat per la premsa occidental. Russia ja es vist com ha acabat, i el miracle xines ja veurem tambe com s'acaba, perque qui es cregui que la vida es tan facil com que ahir erem rojos i ara nomes volem pasta gansa i tots tan feliços, es mes aviat credul, o es creu que els altres ho son, que de tot hi ha.

catalunya.ffw ha dit...

Anònim,

Estem d'acord en que tot sovint els mitjans de comunicació creen mites que no s'aguanten drets.

La Xina, però, no és un mite com la Rússia dels anys noranta, sinó una realitat molt sòlida. Un país la força del qual es deixa sentir en molts dels nostres sectors econòmics.

La Xina corre riscos importants, però si els supera, ho té tot a favor per a convertir-se en una potència de ple dret en els propers cinquanta anys.

Gracies,
Marc

Odalric ha dit...

Anònim,
la diferència és que Rússia sempre va estar endeutada i en canvi la Xina te una liquidessa impressionant.

També cal recordar que els monopolis estatals es van privatitzar molt de presa i malament en el primer cas i a la Xina no, i també l'evolució del sistema polític és diferent.

I una dada per a mi important: A la Xina hi ha cultura de comerç, cosa que la Russia ex-soviètica va perdre en els anys de la URSS.

catalunya.ffw ha dit...

Anònim i Odalric,

La prova definitiva de les diferències entre Rússia i la Xina són en els resultats.

L'economia xinesa no és una promesa, és una realitat.

Gracies,
Marc