Iraq, la Xina i els topògrafs

Fa unes setmanes La Vanguardia deixava caure enmig de la seva secció internacional una notícia interessant sobre la Xina. A partir del proper març, el govern xinès limitarà i controlarà els estudis cartogràfics i topogràfics duts a terme per estrangers. A primera vista la mesura es pot interpretar com un excés de proteccionisme i paranoia, propi de qualsevol règim totalitari, però l’exposició de motius del govern xinès obre la porta a reflexions interessants.

El Ministeri de Terres i Recursos Naturals, addueix motius de seguretat nacional per justificar la prohibició. Així, sembla que la capacitat dels satèl·lits espia no és absoluta i la moderna guerra “intel·ligent” necessita contrastar les dades de satèl·lit amb mesures recollides sobre el terreny. Un risc per a la seguretat nacional que la Xina vol evitar. El més interessant, però, és que La Vanguardia cita la presència recent d’agents d’intel·ligència realitzant aquestes labors de telemetria en zones com Iugoslàvia, Rússia o l’Iraq previ a la invasió nord-americana. En el cas iraquià, considera provat que espies nord-americans van dur a terme aquesta tasca, camuflats com a inspectors de Nacions Unides a la recerca d’armes de destrucció massiva.

Girant la vista enrere cap als mesos previs a la invasió americana de l’Iraq, aquesta és una informació que ajuda a entendre la postura iraquiana d’oposició a la presència d’inspectors de Nacions Unides. Per a molts observadors del conflicte entre l’Iraq de Saddam Hussein i l’Amèrica de Bush, es feia difícil entendre la oposició a l’entrada d’inspectors si el país no comptava amb armes de destrucció massiva. Unes armes que finalment s’ha provat que no tenia. Els arguments de l’Iraq baasista acusant els equips de l’ONU de ser al servei de l’espionatge americà eren titllats de ridículs i descartats pels analistes de tota la premsa occidental.

Aquest és, doncs, el punt clau que destapa la notícia sobre la prohibició xinesa. La incapacitat dels mitjans de comunicació, deliberada o incompetent, de donar la informació necessària per entendre una situació crítica en l’escena internacional. No és possible que, més de cinc anys després, s’accepti sense excuses la infiltració americana dels equips de Nacions Unides. No pot ser que s’obviés justificar una oposició iraquiana a les inspeccions que avui sabem que tenia fonaments sòlids. El nostre periodisme hauria de fer una introspecció seriosa. Mentrestant els ciutadans faríem bé de sintonitzar la versió anglesa d’Al-Jazeera per anar contrastant opinions.