diumenge, de febrer 25, 2007

Deconstruir l'estat espanyol


Des de l’inici de l’estat de les autonomies, la lluita catalana per arrabassar quotes de poder públic a l’estat ha estat una constant de la política nacional. Tot i les disposicions constitucionals i estatutàries, el cop d’estat i la posterior lectura restrictiva de l’estructura autonòmica, van convertir la consecució d’una quota ambiciosa de poder i finançament per Catalunya en una agonia inacabable.

Els successius governs espanyols, de l’UCD al PSOE passant pel PP, han protegit amb gelosia les competències i els recursos de l’estat, dificultant la consolidació d’una autèntica autonomia política per a Catalunya. Només quan executius espanyols dèbils han estat condicionats pels vots nacionalistes, s’ha suavitzat la remor centrípeta de la política estatal. El cert és, però, que més enllà de la política, l’estat compta amb una realitat administrativa molt sòlida que fa de pany i forrellat del poder espanyol. El President Pujol hi feia referència recentment (val a subratllar que el President Pujol és el polític català amb un millor coneixement de l’interior de l’estat, per experiència pròpia), afirmant que “l’endemà mateix d’arrencar una concessió política d’en Gonzalez o l’Aznar, la maquinària funcionarial espanyola es posava en marxa per alentir-la o fer-la impossible”.

Davant d’aquestes dificultats, la necessitat de gestionar els propis interessos i frenar la sagnia fiscal que pateix el país, obliga a trobar mitjans alternatius a la negociació de traspassos utilitzada fins avui. Més enllà de l’esforç per aconseguir passar parcel·les de l’estat espanyol a la Generalitat, sovint sense el finançament necessari per a mantenir-les, les privatitzacions obren una via interessant per a la deconstrució de l’estat. Una esferificació del poder espanyol que pot obrir enormes possibilitats a les aspiracions catalanes, reduint la pressió fiscal i permetent la consolidació d’empreses de matriu catalana en els sectors privatitzats.

La privatització d’ens públics com AENA, RENFE, Correos o la SEITT, comptaria amb el suport d’alguns sectors de la dreta espanyola i en alguns casos seria més fàcil d’aconseguir que un traspàs a l’administració catalana. Combinades amb una participació catalana en l’aposta privada, en que les caixes del país jugarien un paper clau, les privatitzacions limitarien la constant deixadesa que l’estat continua fent de les necessitats catalanes en sectors diversos, mentre no s’oblida de passar l’aspirador fiscal.

Deconstruir l’estat implica desmuntar el poder espanyol per tots els camins possibles, traspassant la gestió a Barcelona o Brussel·les i privatitzant tota l'estructura estatal que avui coordinen uns ens públics que perpetuen el pitjor del centralisme espanyol. En definitiva, convertir Espanya en una estructura buida sense la capacitat d'interferir en el present i el futur de Catalunya.

11 comentaris:

Anònim ha dit...

Totalment d'acord que la privatitzacio pot ser (pero no necessariament) una manera de trencar el monopoli del govern espanyols i dels seus funcionris sobre moltes coses. Tambe es ben cert que per a fer aixo es podria comptar amb bona part de la dreta espanyola. En general, per desfer l'estat tindriem que comptar molt mes amb la dreta espanyola que no pas amb la esquerra, que es estatista per principi, pero, ai, com com tan progres!

catalunya.ffw ha dit...

Anònim,

Diria que per desfer l'estat, o per adaptar-lo a les pròpies necessitats, no podem comptar amb ningú però hem d'utilitzar tothom.

El que no pot ser, és caure en el parany de que l'esquerra espanyola és una aliada. Pot ser-ho per alguns moviments, però no més que la dreta. Obsessionar-nos amb l'agressivitat del PP dels últims anys és oblidar que el PSOE va provar de posar el President de la Generalitat a la presó.

No tenime amics!

Gracies,
Marc

Dav ha dit...

Deconstruir (volent dir privatitzar) no em sembla malament, en principi. El problema és que caldria ser conseqüents i "deconstruir" aquí també, no? I això no vol dir traspassar competències sinó canviar el model de gestió.

Per altra banda amb això no arreglem l'oposició frontal i a tots els nivells (jurídic, polític, administratiu) a la descentralització. Ras i curt: independència pel dret i oblideu-vos de reformar Espanya.

Anònim ha dit...

Hola Marc,
trobo la idea és interessant. No obstant penso que cal tenir present que poden haver-hi altres factors que no permetran que Espanya es desestructuri.

D'entrada perquè el govern de l'estat espanyol bé sigui de dretes o d'esquerres són centralistes de mena i excloients amb qualsevol altre cultura que no sigui la castellana. És per aquest motiu que quan el govern d'aquí aconsegueix quelcom, el govern de torn espanyol ja se les manega per que això mai s'acabi portant a terme, com tu bé esmentes d'en Pujol o amb les lleis actuals que envaieixen competències de l'estatut.

En segon lloc penso que les empreses catalanes o les que simplement tenen la seu aquí encara estan molt orientades al mercat espanyol com a llur mercat natural. No hi ha hagut una evolució envers Europa, el nostre mercat natural actual ni tampoc amb una visió global. Evidentment hi ha excepcions però per posar un exemple tenim el del cava. Hi ha empreses que al presentar llurs resultats ploren perquè han reduït facturació com a conseqüència del boicot (argumenten) mentre que d'altres han incrementat llurs exportacions i han tingut més beneficis.

També hem de tenir present que els poders fàctics espanyols faran l'impossible perquè les nostres empreses creixin com pot ser el cas de Gas Natural amb Endesa. També tenim el cas d'Aena, seran ells qui decidirà quina empresa serà l'adjudicatària, però qui decideix què ha de ser o què vol ser l'aeriport de El Prat?

En definitiva, penso que la teva idea és bona, com moltes d'altres, però tenim el problema en que no ens deixaran desenvolupar-nbos com nosaltres volem si no com a Espanya l'interessi.

Davant d'això podem confiar amb la classe política actual totalment mancada d'un projecte de país a llarg termini i més interessats en estar asseguts a la poltrona?

Hi ha una societat civil (empresarial, intel·lectual, etc.)prou forta per poder prendre la iniciativa i endegar projectes per al país mirant cap el futur pensant en com Catalunya assumirà els reptes de futur sense ser part d'Espanya?

Salut i continua amb el bloc que és molt interessant

Toni

marius ha dit...

Privatitzar no és en si mateix ni la solució, ni el problema. La clau de l'asumpte està en que quan l'estat privatitza ho fa perquè hi ha un grup empresarial interessat en controlar aquell sector. I amb aquesta premisa, què es privatitza? Exclusivament empreses (sectors) de mercats captius: aeroports, comunicacions, autopistes, serveis bàsics (aigua, llum, gas) RENFE(?).
I això on ens porta? De ben segur que NO a unes millors cotes d'autonomia política, ens porta, senzillament, a les mans de grups que, en connivència amb els polítics de torn, ens exploten les nostres butxaques.
O no han pujat els peatges el doble de l'IPC? O no han apujat el transport? I ara, amb l'excusa d'una "millora" per l'usuari, augmenten les tarifes de telèfon. I ens estan donant la vara per pujar l'aigua, i la llum...
Tot plegat amb governs de dreta, d'esquerra, amb necessitat o no de vots nacionalistes, de Madrid i d'aquí.
I quina és la solució? Confeso que no la sé, però el que m'imagino en posa molt trist.

http://latramapolaca.blogspot.com/

catalunya.ffw ha dit...

Dav,

No plantejo la privatització com a argument de gestió sinó com a eina per evitar la interferència espanyola en els afers de Catalunya.

Per altra banda, ens cal alliberar energies i apostar pel sector privat per evitar les inèrcies apagdes del sector públic.

De la independència en vaig escriure fa uns quants posts. Allà queda.

Toni,

L'execució d'aquest i altres projectes queda a les nostres mans. Sabem qui és l'adversari i del que és capaç, ens toca no deixar-nos enganyar.

Odalric ha dit...

La teoria és interessant però si ens fixem què ha passat fins ara quan això ha sigut així observem que les privatitzacions han enfortit el poder econòmic de Madrid.

Fecsa ara és Endesa i la companyia com tots sabem està a Madrid i això que a Madrid no tenen clients.

Els bancs tenen el centre de decisió a Madrid, així com les asseguradores i les companyies energètiques.

Les companyies de telecomunicació igual, i l'intent de establir un operador a Catalunya va ser un fracàs.

Madrid ha agafat una musculatura econòmica arran de les dos darreres dècades gràcies precisament a la conversió del sector públic en privat, fent que la gestió fos millor i revertint la riquesa en aquell lloc, així com potenciant al màxim la seva influència en la política... fent de tot plegat un peix que es mossega la cua.

La privatització (de la qual soc partidari) ha servit finalment per enfortir el poder de Madrid.

Ens interessa a Catalunya? Potser ja no ens consideren tan imprescindibles...

Tot i que jo crec que ser febles mai serà bo i la prova està que Portugal està preocupat per aquest mateix fet i tenen un debat polític al respecte... impulsant un aeroport nou intercontinental (us sona?) a Lisboa com a contrapunt al gran Madrid.

Odalric ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
catalunya.ffw ha dit...

Odalric,

Tens raó. Hauriem de comptar amb socis europeus que puguin compensar el poder de Madrid.

L'exemple E-On/Enel ens hauria de servir de guia.

Gracies,
Marc

garmir ha dit...

Hola:
Sóc una mica pessimista i crec que serem la generació de catalans que veurem com Ctalunya rep Fons de Compensació Interterritorial en lloc de donar-hi i.......si som l´Andalusia del 2010 o 2015?, la veritat em fa por aquest plantejament, peró amb un govern Montilla ho veig factible, veieu-ho que no reacciona amb el desgavell de Renfe.

catalunya.ffw ha dit...

Garmir,

Llegeixo sobre la fundació Femcat, l'Institut Ignasi Villalonga, el Cercle pel Coneixement... veig l'acte del proper 22 de març a l'IESE, i crec que hem tocat fons i tornem a caminar.

Com deia en Josep Pijoan sobre la Sagrada Família: "Allà, cap al tard, sentiran l'ànima catalana que gemega per alçar-se".

Treball i confiança!

Gracies,
Marc