L'economia espanyola, campanades a morts

L'economia espanyola s'enfonsa en el fracàs. L'atur ratlla el 20%, la borsa cau a plom i les agències de ràting dubten de la credibilitat del deute espanyol. I enmig de tot plegat el President Zapatero insisteix de nou en que el pitjor ja ha passat i confia que el primer trimestre de 2010 s'haurà aconseguit trencar la recessió amb un creixement econòmic positiu. I podria tenir raó.

Al llarg de tot l'any 2009 l'estat espanyol ha abocat milers de milions d'euros a l'economia. Milers de milions per al Plan E destinat a la construcció i altres tants per al Plan Vive de l'automòbil i més encara per sostenir el sistema financer. Tot plegat no servirà per a massa res. Cap d'aquests estímuls no s'orienta a reconduir els enormes dèficits del sistema que situen l'economia davant del risc d'una dècada perduda. Milers de milions d'euros que es perdran com l'aigua abocada en un colador. Però com passa amb un colador quan s'hi aboca prou aigua i prou ràpid pot arribar a semblar que s'omple. Un miratge fugaç.

És possible que s'entri en creixement. Petit i trist però creixement al cap i a la fi. Ara, basat purament en l'estimul públic s'esgotarà tan aviat com es retirin uns programes que de cap manera poden ser eterns. I sant tornem'hi amb les subvencions mentre la bossa de l'estat s'ho pugui pemetre. Un joc que al Japó va portar el deute públic fins al 200% del PIB.

Potser al final del primer trimestre tocaran campanes però seran campanades a morts.

*

#morphingmatematic

#morphingmatematic, un divertimento Twitter que fa el salt al bloc:

Periodistes:

Troy McClure + Pompeu Fabra = Ramon Pellicer (via @xmenduina)
Antoni Bassas + Loquillo = Manel Fuentes
Luís del Olmo + Ms. Doubtfire = Jordi Basté
Àngels Barceló + Carmen de Mairena = Susanna Griso
Vicenç Villatoro + Belen Esteban = Pilar Rahola

Futbolistes:

Alfredo Di Stefano + Paris Hilton = Cristiano Ronaldo
Tortell Poltrona + Mel Gibson= Carles Puyol (via @davidmarti)
El nen de "los otros" + Zidane = Andrés Iniesta (via @marphille)
Leo Messi + Angel Cristo = Maradona

Polítics:

Felip Puig (CiU) + el Vaquilla (kinki) = José Zaragoza (PSC)
Raimon Obiols + el ninot de Michelin = Miquel Iceta
John Kennedy + Lando Calrissian (Star Wars) = Barack Obama
Pilar Rahola + Joan Monleon = Rita Barberà
*

Divendres d'inventari: Sant Jordi

Els divendres d'inventari son un exercici de ventilació. L'excusa per a regirar el magatzem del bloc i recuperar alguns dels posts escrits els darrers tres anys.

Per Sant Jordi alguns posts sobre llibres i el dia més bonic de l'any:

- + llibres / + lliures (23/04/07)

- El nostre Thanksgiving (28/11/07)

- El llibre digital amenaça la Memòria (e-1984) (17/03/10)

- Llibre: "La Dictadura de la Incompetència" (23/10/08)

- Llibre: "Els Assassins de Franco" (29/01/07)
^j

5 lliçons de l'Estatut/et

5 lliçons de l’Estatut:

1.Errar en la tria del moment: L’aposta estatutària es presenta a l’Espanya més puixant i ufanosa dels darrers quatre segles. Tot just quan Espanya se situava de nou, i de forma fugaç, entre els països més poderosos del món.

2.Deixar el factor Espanya fora de l’equació estatutària: L’Estatut i les seves claus, el blindatge competencial i l’agència tributària, es van plantejar ignorant Espanya. Que hi guanyava l’estat amb l’Estatut? Que se li oferia a Espanya per a fer-li passador el nou Estatut? Des del nacionalisme és incòmode haver-s’ho de plantejar. Fa tuf de rendició. Però un país mancat de poder necessita actuar amb intel·ligència i no deixar mai l’adversari fora de l’equació.

3.Sorprendre’s davant la reacció d’Espanya: Espanya, l’Espanya política, l’Espanya mediàtica i l’Espanya empresarial, va reaccionar amb una terrible virulència davant la proposta estatutària catalana. Però algú que conegui mínimament Espanya, el seu passat i el seu present, podria esperar cap altra cosa?

4.Absència d’una autèntica coordinació política catalana per Estatut: La unitat nacional és una quimera en un país tan complexe com Catalunya però una mínima coordinació política era indispensable per a fer viable l’Estatut. Una coordinació gairebé impossible perquè els dos grans partits hi tenien molt a perdre. El PSC s’hi jugava la bossa de vots del PSOE a Catalunya i CIU s’arriscava a perdre l’hegemonia del nacionalisme.

5.Manca de suport social suficient al repte estatutari: L’Estatut era un objectiu massa ampli i poc definit. Alguns dels seus articles generaven rebuig entre col·lectius ciutadans diversos i els seus beneficis eren difusos. És d’aquí i de la capacitat dels mitjans espanyols per a fer forat en l’opinió catalana que en surt la tremolor de cames de la ciutadania en el seu suport a l’aposta política del país.
^p

Microbloc a cop de twit (recull 5)

Alguns dels twits de les darreres setmanes reciclats en forma d'amanida microbloc:

ECONOMIA:

• El missatge de la Ministra Lagarde (França) a la reunió de l'Eurogrup és surrealista. Acusa Alemanya de ser massa competitiva!
• La possible ajuda espanyola al rescat grec (2.000M€) recorda allò d'anar amb amics rics als que no es pot seguir el ritme. No és bo!
• El President d'Ibercaja es diu AMADO FRANCO! De debò que Espanya és que no te l'acabes... Ni el millor guionista!
• Els pisos continuen baixant. I força! N'hi ha prou amb que caiguin un 3% l'any per continuar llogant! http://bit.ly/8Z8e55
• El fabricant xinès Geely compra la marca VOLVO. globalASIAció! http://bit.ly/cZ9mn4

SOCIETAT:

• Si el Barça profana el Bernabeu guanyant-hi la Champions els merengues l'hauran de cremar i fer un estadi nou. Exorcisme blaugrana!
• Per què el diposit del cotxe no incorpora un senzill mecanisme (una bascula, coi!) per comprovar que quan poso 20 L., poso 20 L.?
• Afer Ricky Martin & ètica periodística: L'homosexualitat ni es declara, ni es confessa, ni es reconeix. En tot cas es fa pública!
• Per què en moltes famílies continua conduint el pare si la mare ho fa molt millor? http://bit.ly/bPoBqP
• Sobre el canvi impossible de l'Esglèsia (pensant-hi arran dels últims escàndols). La gerontocràcia incapaç! http://bit.ly/blEYtn

POLÍTICA:

• Per desgràcia les propostes que ajuden a guanyar eleccions no sempre ajuden a governar millor. Menys spin-doctors i més líders!
• Sincerament i sense segones intencions. El President Montilla serà molt millor ex-President que President. Farà una bona feina!
• El PSC hauria de veure l'entrevista que la FOX li va fer al President Obama. La Terribas és un xaiet en comparació.
• Lliçó lèxica essencial del segle XX: Utopia és sinònim de distòpia.
• Les utopies i els il·luminats que les imposen tenen la mateixa relació que l'ou i la gallina. (resposta a @b_costa)
  Pj

Campanya de transit: "Que condueixi la mama!"

N'hi hauria prou d'aconseguir que les mares

fossin les responsables de conduir a cada operació

sortida i tornada per a reduir els accidents de forma dràstica

S'ha provat gairebé tot. Campanyes de sensibilització, imatges impactants, sentimentalisme tipus “papa no corris”, multes duríssimes, pressió policial i límits de velocitat surrealistes. S'ha provat gairebé tot però la darrera operació sortida de Setmana Santa ha estat la més mortífera de la dècada.

Les campanyes insisteixen any rere any en arguments similars. No beguis, no corris, fixa't-hi, mantingues la distància, no parlis pel mòbil, descansa, ... Però fent un cop d'ull als estudis sobre la conducció hi ha una dada que salta a la vista i que no s'ha aprofitat mai. Les dones son de llarg molt millor conductores que no pas els homes. Més conductores vol dir menys accidents.

Ho confirma un estudi del RACC. Les conductores respecten més els semàfors i els límits de seguretat, es corden més sovint el cinturó de seguretat i beuen menys si han de conduir que no pas els homes. Ras i curt, condueixen millor i de forma més segura. Però si això és així per què la gran majoria de les famílies continuen optant perquè condueixi el pare? N'hi hauria prou d'aconseguir que les mares fossin les responsables de conduir a cada operació sortida i tornada per a reduir els accidents de forma dràstica.

El lema de la propera campanya de transit sembla clar: “Que condueixi la mama!”.
*

El vídeo del cap de setmana (XVI)