divendres, d’octubre 27, 2006

Obscurantisme i llibertat


Ni tan sols el guionista més agosarat hauria previst tot just fa vint-i-cinc anys que amb el segle XXI arribaria un renaixement del l’obscurantisme religiós i el fanatisme totalitari. Quan els europeus havíem aconseguit, després de quatre segles de combat, circumscriure la religió a l’àmbit privat i centrar el debat públic entorn d’una certa racionalitat, el retorn de l’obscurantisme ens troba ara poc preparats per a defensar la llibertat.

Si bé l’islamisme radical és el més visible i probablement el més nombrós dels nous radicalismes religiosos a Europa, no n’és l’únic. La puixança de l’evangelisme cristià i la força de grups del catolicisme més retrògrad van en el mateix sentit. Tot plegat implica un perill creixent per a conquestes difícils i en alguns casos molt recents com la igualtat d'homes i dones, l’escolarització universal o el prestigi de la racionalitat pública per sobre la fe privada.

És el relativisme cultural mal entès i un cert paternalisme de determinada progressia cap a algunes minories ètniques i socials el que evita que fins avui el debat no s’hagi plantejat com el que és: la represa de la lluita per la laïcitat i la raó contra tota forma d’absolut a la vida pública. Destaquen com a preocupants alguns esdeveniments recents de dubte i timidesa en l’exercici de la pròpia llibertat, d’autolimitació per a evitar ofendre o molestar els nous Torquemada. Si els primers racionalistes i més tard els liberals britànics i la il·lustració, haguessin pres aquesta actitud davant els poders temporal i espiritual de l’època, avui el mon seria sense cap mena de dubte més gris i tancat. Un lloc pitjor on viure.

Girar la vista enrere cap als clàssics de la llibertat, recuperant el convenciment i la valentia a l’hora d’exercir i defensar les llibertats elementals, hauria d’ajudar a marcar de nou els límits infranquejables que tota persona que visqui entre nosaltres ha de conèixer i respectar.

L'hàbit de la llibertat no ens pot fer oblidar la seva extrema delicadesa.

4 comentaris:

Futbol de salón ha dit...

http://reflexion-e.blogspot.com

Anònim ha dit...

Estic d'acord, completament. Hem d'entendre, pero, el perque d'aquesta renaixenc,a de fundamentalismes de totes formes. Hi ha la part de culpa de l'esquerra mal entesa. Pero crec que alguna cosa deu faltar, a nivell personal, per a que la gent odii la seva llibertat...

Anònim ha dit...

Totalment d'acord. També jo hi afegiria la victimització del tercer món i la culpabilització del món occidental. La Mayol és un exemple clar de perquè poden triomfar els despotismes: La Mayol mai paralarà de la inferioritat de la dóna en els països "germans" de religió musulmana. La dóna només és explotada dins d'aquest sistema.

Marc Arza ha dit...

Àrtur,

El relativisme cultural fa venir basques per les actituds que pren davant d'algunes qüestions. Sobretot quan es mira portes endins. Una barbaritat dictada per la tradició, té un color al mig del Serengueti i un altra de molt diferent quan passa al Raval de Barcelona.

ICV fa tuf d'impostura.

Gracies,
Marc