dimecres, d’octubre 10, 2007

Aeroport i AENA. La via europea.


el model d’AENA (...), amb l’objectiu de limitar
el creixement de tot allò que no sigui Madrid,
justifica decisions allunyades de tota lògica
econòmica, obrint la porta a la intervenció de
l'autoritat europea de la competència.

La recent decisió d’AENA sobre la nova terminal consolida el rol subsidiari de l’aeroport de Barcelona dins un sistema unipolar amb Madrid com a centre absolut. A mitjà termini, un aeroport centrat en el baix cost i l’alimentació del gran hub de Barajas farà perdre oportunitats al país, limitant el nostre desenvolupament. Una situació que resulta més greu encara perquè, lluny de les esperances aixecades fa pocs mesos, compta ara amb la complicitat del govern i part de l’establishment català. Una falta de visió, de fermesa, i d’ambició que resulten en la incapacitat per aconseguir la gestió privada i independent indispensable per a competir. Desaprofitant el potencial de Barcelona com a node aeroportuari d’abast global.

Més enllà de la discriminació centralista i la marginació dels interessos catalans, el model d’AENA està marcat per la falta de competència, generant pèrdua d’oportunitats i un clar perjudici als consumidors. Una situació de monopoli absolut única a Europa que, amb l’objectiu de limitar el creixement de tot allò que no sigui Barajas, justifica decisions allunyades de tota lògica econòmica, obrint la porta a la intervenció de l'autoritat europea de la competència.

Hi ha arguments que justifiquen i reforcen aquesta via com un dels camins a seguir per a acabar amb la submissió de l’aeroport de Barcelona a interessos contraris als dels consumidors de l’arc mediterrani. Fa tots just uns mesos, el Director General de IATA (International Air Transport Association), l’ens que representa i autoregula el conjunt de la indústria aèria mundial, demanava a la Unió Europea una intervenció decidida per a la millora de l’eficiència, per mitjà d’una major competència, en la gestió dels aeroports europeus, allunyant-los de tota contaminació política.

Aquesta idea comença ja a prendre cos amb la intervenció dels comissaris de la competència en el quasi monopoli de gestió que l’empresa BAA manté sobre alguns dels principals aeroports britànics. Companyies com British Airways i Ryanair, han fet pública la seva opinió en favor d’una major competència en la gestió dels aeroports del sud d’Anglaterra, un mercat en que no es dóna, ni de bon tros, la posició dominant única i exclusiva que AENA té a l’estat espanyol. La Comissió Europea investiga ja el cas anglès fent possible que el cas de l’aeroport del Prat arribi fins a Brussel·les. Una oportunitat d’or per a atacar AENA en terreny neutral, lluny de la falta d’equitat i la nul·la neutralitat del govern espanyol.

No hauríem d’oblidar que més enllà de la secular tradició europeista del catalanisme, l’entrada a la Unió Europea era per a molts catalans un antídot al poder absolut de l’estat espanyol. Una eina que, fins ara, no hem utilitzat prou.
.

4 comentaris:

Anònim ha dit...

Tampoc hauriem d'oblidar que qui finalment decideix els vols intercontinentals, són les companyies aeries.

Marc Arza ha dit...

Arnauh,

Les companyies estableixen els vols, però els aeroports posen les condicions per a fer-ho possible tot canalitzant la demanda.

Bona part dels usuaris de vols intercontinentals amb orígen a Madrid són residents a l'àrea mediterrània i per tant potencials usuaris de l'aeroport de Barcelona. Ara, amb el pont aeri a plè rendiment, infraestructures de segona i decisions no econòmiques en el repartiment, s'aconsegueix anular tota possibilitat de generar una demanda potent.

Gràcies,
Marc

esparver ha dit...

Marc,

Penso que el problema AENA no és més que una petita part del problema.

Ens falta iniciativa i no és només perquè els funcionaris espanyols no ens estimen.

No hem estat capaços de crear ni tant sols una cadena de gasolineres (el fracàs de petrocat per la mesquinesa de tots plegats -"nostra" també- penso que és un signe del que ens està passant amb això de l'aereoport).

Marc Arza ha dit...

Esparver,

És cert que el problema fonamental el tenim nosaltres. Hi he fet referència anteriorment en algun post com ara aquest (http://catalunyafastforward.blogspot.com/2007/04/laeroport-com-smptoma.html).

També, però, hi ha molts casos en que l'estat ens obliga a jugar amb una mà a l'esquena per després dir-nos que no en sabem prou.

Gràcies,
Marc