diumenge, de març 29, 2009

Zapatero, Rússia, Kosovo i l'Afganistan


La retirada sobtada de l’exercit espanyol de l’operació de l’OTAN a Kosovo resulta sorprenent. Una decisió matussera que es fa difícil d’entendre sense una causa que la justifiqui. Però repassant l’hemeroteca, la cimera hispano-russa de principis de març posa la decisió sota un prisma nou. El passat dia 2 de març el president Zapatero i el primer ministre rus signaven un acord de cooperació energética que acompanya els acords subscrits entre Gas Natural i Gazprom, i la cooperació entre l’electrica russa Inter Rao i l’espanyola Iberdrola.

L’energia és la carta més forta de Rússia en la seva política exterior. La Unió Europea és extraordinariament dependent de Moscou per al seu subministrament energètic, una situació de risc que només es resoldrà amb l’obertura d’una línea d’abastiment directe des del mar Caspi, passant pel Caucàs i el mar Negre. Un gasoducte que necessita de tot el suport europeu per a tirar endavant i que Rússia prova d’aturar signant acords directes amb alguns països europeus per tal de debilitar la veu de la Unió Europea. Resulta penós que Espanya hagi entrat al joc rus després que el Kremlin mostrés la seva cara més dura en el conflicte de Georgia però la vergonya espanyola no s’atura aquí. Sembla evident que la retirada espanyola de Kosovo forma part de l’intercanvi de cromos en la negociació hispano-russa

Perquè els Estats Units han reaccionat amb tanta prudència a la política de nyigui-nyogui del govern espanyol? En què ha cedit l’amic Zapatero per evitar una resposta americana? Quan d’aquí a poques setmanes s’anunciï una escalada significativa de la presencia espanyola a l’Afganistan la triangulació de la jugada s’acabarà fent obvia.

Enlloc de reforçar la veu europea en la negociació amb Rússia, actuant amb fidelitat amb els aliats de l’OTAN, Espanya tira pel dret una aliança energética amb el règim de Putin que debilita l’aposta europea als Balcans i forçarà Madrid a enviar uns quants milers de soldats al pou sense fons que és l’Afganistan. Bravo Zapatero!
*

6 comentaris:

marius ha dit...

La retirada de Kosovo s'ha dut a terme, sobre tot, en clau interior. No fos cas que la declaració unilateral d'independència inspiri algun fet nacional.

Penso que ha estat posteriorment, a la vista del cabreig americà, que ZP ha decidit obeir l'amo Obama i enviar més tropes a Afganistan. Si no, al temps...

Tresinores ha dit...

Certament ens podríem contagiar tots! també hi ha un altre aspecte, en cas de que España es trobi en la mateixa situació, buscarà suports o el retorn del favor.

També crec que Afganistant és un bàlsam per la situació creada, res mes.

En qualsevol cas, espanya ha mostrat la seva cara més imperialista i opressora, un cop més. Parlem doncs del referèndum del 2014?

Josep (sl) ha dit...

Jo crec que l'aposta interna de Kosovo ha demostrat ser desastrosa. Perquè ha donat visió internacional al conflicte intern, ha demostrat ceguesa global i Afganistan tindrà major cost polític que Kosovo.

A molt mitjans internacionals i molts de primer nivell. com Euronews, Corriere de la Sera i le Monde han informat que aquesta retirada es veu en clau interna davant el risc secessió de Catalunya i Euskadi.

També aquesta retirada, ha servit de recordatori que que dels 27 la UE i 22 reconeixen Kosovo. Incloent totes les majors potències Europees.

I després la contraprestació sols pot ser a l'Afganistan amb un increment de tropes i/o en la participació directa de les forces desplegades en operacions de combat, com altres membres de l'aliança.

Artur ha dit...

Zapatero té la virtut de poder pactar amb el diable i explicar-ho als habitants del cel com si fos una heroïcitat que salvarà aquests usuaris del paradís celestial.

L'estupidesa humana no té fronteres i això en Zapatero ho ha après molt bé.

PobleInsubmís ha dit...

Fixeu-vos en la foto. A mi el que em sorprèn més d'un farsant analfabet és que sàpiga signar un document. Vés a saber si no està dibuixant pokemons. Artur : en ZP no té cap virtut, és un tros de carn col·locada a dit. Salut i independència per als Països Catalans. Abans però, ens haurem de desfer de la xusma que desgoverna la Generalitat.

Marc Arza ha dit...

Gent,

El cas és que una mirada en profunditat a la història de Kosovo el fa molt poc assimilable al fet català. El cert és que la independència de Kosovo crea un precedent molt estrany i es fa dificil d'entendre perquè es va mantenir la integritat territorial de Bòsnia (unint sota un mateix estat Serbis i musulmans) i alhora s'ha escapçat un tros del territori històric de Sèrbia.

Més enllà d'això, els catalans hauriem de poder mirar el taulell de joc europeu i internacional sense tenir sempre un ull posat al nostre melic. Potser és difícil de creure, però el govern espanyol no sempre pensa en Catalunya quan fa i desfà la seva política global. Més aviat diria que no hi pensen mai.

Gràcies a tots,
Marc Arza