L'article d'aquest diumenge al Bloc Gran del Sobiranisme:
"Una proposta pels catalans de la Roja" (a pilota passada)
"en acabar el partit han de fer pinya i anunciar als
mitjans que un cop acomplert el deure professional han
decidit no participar en cap de les celebracions"
mitjans que un cop acomplert el deure professional han
decidit no participar en cap de les celebracions"
Busquets, Capdevila, Cesc, Piqué, Puyol, Xavi i Valdés. Una colla de catalans son l'espina dorsal de l’equip de futbol que és a les portes de guanyar el Mundial. Han anat a Sud-àfrica a fer la seva feina i l’estan fent a consciència. Hi deu haver qui els ho retreu. És fàcil dir als futbolistes catalans que no juguin amb la selección però què farien els que ho demanen? Posarien en risc al seva carrera professional per un sacrifici que pocs agrairien? Ara, els catalans que jugaran la final del Mundial amb la Roja no poden ignorar que ho faran poques hores després que centenars de milers dels seus compatriotes, la mateixa Guardia Urbana els xifra en més d’un milió, hagin sortit al carrer en una manifestació històrica. Un clam de dignitat catalana davant l’agressió del Tribunal Constitucional espanyol.
Potser és inevitable que els futbolistes catalans juguin amb la Roja quan son convocats. Potser és comprensible que ho facin a fons i tan bé sàpiguen. Potser és natural que hi posin el coll i sentin l’equip i arribin, si poden, a fer-se amb el títol. Però el que no pot ser és que quan Catalunya s’enfronta a l’Estat, l’endemà d’un clam català de punta a punta del país, els herois catalans de la pilota celebrin amb Espanya com si no hagués passat res. Jugar, suar, guanyar, és la seva obligació. Celebrar-ho és una elecció.
Si els jugadors catalans de la Roja senten el país i volen respondre a la pressió que l’Estat exerceix sobre Catalunya tenen un arma poderosa a les mans. Han de jugar la final i fer-ho bé, fer-ho a fons i portar el títol cap a Espanya. Però en acabar el partit han de fer pinya i anunciar als mitjans que un cop acomplert el deure professional han decidit no participar en cap de les celebracions. Que prendran el primer avió cap a casa. Que aquesta és la seva manera de dir no al Tribunal Constitucional i a la seva pretensió d’imposar la voluntat espanyola sobre Catalunya.
Ho poden fer. Ho han de fer tots junts. Catalan power!
Potser és inevitable que els futbolistes catalans juguin amb la Roja quan son convocats. Potser és comprensible que ho facin a fons i tan bé sàpiguen. Potser és natural que hi posin el coll i sentin l’equip i arribin, si poden, a fer-se amb el títol. Però el que no pot ser és que quan Catalunya s’enfronta a l’Estat, l’endemà d’un clam català de punta a punta del país, els herois catalans de la pilota celebrin amb Espanya com si no hagués passat res. Jugar, suar, guanyar, és la seva obligació. Celebrar-ho és una elecció.
Si els jugadors catalans de la Roja senten el país i volen respondre a la pressió que l’Estat exerceix sobre Catalunya tenen un arma poderosa a les mans. Han de jugar la final i fer-ho bé, fer-ho a fons i portar el títol cap a Espanya. Però en acabar el partit han de fer pinya i anunciar als mitjans que un cop acomplert el deure professional han decidit no participar en cap de les celebracions. Que prendran el primer avió cap a casa. Que aquesta és la seva manera de dir no al Tribunal Constitucional i a la seva pretensió d’imposar la voluntat espanyola sobre Catalunya.
Ho poden fer. Ho han de fer tots junts. Catalan power!
6 comentaris:
Ho sento, Marc, has d'aprendre a conviure amb aquesta amargor i sense ser feliç.
És lamentable aquest post. Com a català em fa vergonya que seguiu polititzant un esport com el fubtol. Deixeu que celebrin tranquils aquest títol perquè són els primers espanyols i catalans en aconseguir-ho i qui sap si les últims. La selecció espanyola és precisament el paradigma del país que tots volem, divers, pluricultural però unit.
Sincerament estic molt orgullós de que Puyol i Xavi fessin un petó a la senyera al acabar el partit, però ho estic perquè ho van fer vestint la samarreta d'Espanya.
Firma: algú que per aplaudir aquesta selecció no es sent menys calalà que vosaltres
Com que han dit que donarien part dels diners de la prima a associacions culturals i socials, jo proposo que fem una campanya perque els donin a Omnium Cultural!
Joan,
Cap amargor.
Anònim,
La selecció espanyola és l'equip de l'estat espanyol. Un estat que a través del seu Tribunal Constitucional ha ignorat allò que els catalans van decidir en referèndum. Els herois del país no haurien d'ignorar-ho. Jo crec que s'haurien de pronunciar al respecte d'una manera o un altra.
Ningú t'ha negat la catalanitat ni crec que Xavi, Puyol i companyia siguin més o menys catalans per fer el que fan. Ara, els consideraria uns ciutadans més dignes si fessin sentir la seva veu més enllà de lluir una senyera quan celebren vestits de la Roja.
Tomàs,
Seria una bona resposta. M'agrada!
Hola de nou Joan,
Insisteixo: no polititzem. La selecció espanyola es un equip de futbol que es deu a la Federació espanyola de futbol i a tots els ciutadans del país. Ells no tenen res a vuere amb el constitucional o amb l'estatut. Són esportistes, perquè s'haurien de pronunciar a favor o en contra del que està passant? Si ho volen fer, que ho facin però no seran menys dignes si no ho fan.
El que han aconseguit aquesta gent és molt gran, siusplau tothom a disfrutar i deixem-nos de postures extremistes.
CAMPIONS DEL MÓN...que es diu aviat!
salutacions
Anònim
Trobo que el que plantejeu es una bestiesa, tots el catalans no som independentistes ni feixistes, no podeu radicalizar la societat, el poble català no es així per molt que ho vulgueu uns quants. Deixeu viure a la gent en pau, deixeu als jugadors que creguin i que disfrutin del que vulguin, qui sou vosaltres per categoritzarlos? Qui sou vosaltres per determinar que han de sentir? Que han de disfrutar? Que han de viure o que han de fer?
Accepteu i respecteu, us queixeu que la resta de l'estat odia a catalunya, pero en realitat es el vostre desig, donat que us serveix com excusa per atacar a tothom, vusqueu sempre el conflicte i manipuleu la realitat.
Obriu els ulls i deixeu a la gent tranquila que en realitat amb escrits com aquest hem feu llastima donat que embla que viviu en una realitat particular i no amb el que sent la majoria del poble català.
Publica un comentari a l'entrada