El President espanyol es va fer el cec davant la crisi fins fa tot just dos mesos. L'11 de maig hi va haver un canvi de rumb sobtat després que el vespre anterior el trio Merkel/Obama/Wen truquessin a la Moncloa per explicar-li al de la cella que ell tot sol posava en risc el sistema econòmic internacional. L'endemà mateix el clown Zapatero anunciava un paquet de mesures indispensables que havia de ser aprovat pel Congrés pocs dies després. La irresponsabilitat dels polítics espanyols va fer que els populars s'oposessin a les mesures i l'estat es va apropar molt a l'abisme econòmic. Com sempre, però, el grup de CIU va sentir el dring del seu gen responsable i va salvar el coll al govern socialista alhora que garantia l'estabilitat de la zona Euro.
La nit anterior a la votació s'hauria pogut donar aquest diàleg de ficció. El diputat Duran es planta a Berlín en una reunió a porta tancada amb la Cancellera Merkel i ...
- Sí Angela, tens raó, tenim un problema. La irresponsabilitat dels espanyols no té límits i son ben capaços d'engegar-ho tot a rodar. Tothom juga amb foc perquè es pensen que sempre serem allà per apagar-lo però els nostres diputats en comencen a estar farts.
- ...
- Necessiteu un aliat i saps que en nosaltres el teniu. Nosaltres ens comprometem a defensar els interessos d'Alemanya perquè son els nostres però ens hi heu d'ajudar. Quid pro quo Angela, quid pro quo. Hi ha un parell de qüestions sobre les que necessitem que intercedeixis. Una sentència del Tribunal Constitucional i el dèficit fiscal català.
- ...
- Sí, ja ho sé que et deu semblar increïble el que et demano però el Tribunal Constitucional espanyol no és com el d'aquí. Allò és una broma. És un tribunal de fireta amb la meitat dels jutges amb el mandat caducat i on tots hi voten segons demana el partit que els ha col·locat a la butaca. Si els ho dius com tu saps segur que els populars espanyols s'hi avindran. Tenir-te d'aliada els anirà molt bé quan vinguin eleccions. Ells sabran com pressionar els seus jutges. Que hi hagi sentència però que sigui suau. Que sigui innòcua per poder passar pàgina tots plegats. Enmig d'aquesta tempesta Espanya necessita estabilitat i només així la podem garantir.
- ...
- Espanya està molt endeutada. Què t'he d'explicar? Per sortir-se'n necessita aprimar l'estat i desfermar totes les energies possibles. S'han d'acabar les carretades de diner públic, vostre i nostre, i han d'aixecar la bota fiscal que frena el motor català. Angela, necessitem que s'acabi el dèficit fiscal català. Us interessa. La meitat de les importacions d'Espanya, les compres que us fem, van a Catalunya. Si Catalunya deixa de perdre el 10% del PIB cada any podrem generar molt de creixement. Som l'economia més oberta i exportadora de l'estat espanyol. És l'única forma d'assegurar que els vostres bancs cobraran allò que se'ls deu. Comptem amb tu?
- ...
- Necessito la teva paraula. La nostra gent està farta de ser responsable per res. Vam obrir a Espanya les portes e l'Euro, deu anys de progrés econòmic, i els han utilitzat per ofegar-nos encara més. Si no puc garantir que comptem amb vosaltres deixarem caure el sistema. No podem salvar l'estat perquè ens continuï escanyant.
- ...
- No te'n penediràs. No estic segur que ho entenguis però nosaltres ara tornem a casa. Aquesta reunió és més del que sembla. Volem tornar a ser Marca Hispànica. La vostra marca a Espanya. I si ho penses bé veuràs que us interessa molt que sigui així. Tant o més que a nosaltres.
La nit anterior a la votació s'hauria pogut donar aquest diàleg de ficció. El diputat Duran es planta a Berlín en una reunió a porta tancada amb la Cancellera Merkel i ...
- Sí Angela, tens raó, tenim un problema. La irresponsabilitat dels espanyols no té límits i son ben capaços d'engegar-ho tot a rodar. Tothom juga amb foc perquè es pensen que sempre serem allà per apagar-lo però els nostres diputats en comencen a estar farts.
- ...
- Necessiteu un aliat i saps que en nosaltres el teniu. Nosaltres ens comprometem a defensar els interessos d'Alemanya perquè son els nostres però ens hi heu d'ajudar. Quid pro quo Angela, quid pro quo. Hi ha un parell de qüestions sobre les que necessitem que intercedeixis. Una sentència del Tribunal Constitucional i el dèficit fiscal català.
- ...
- Sí, ja ho sé que et deu semblar increïble el que et demano però el Tribunal Constitucional espanyol no és com el d'aquí. Allò és una broma. És un tribunal de fireta amb la meitat dels jutges amb el mandat caducat i on tots hi voten segons demana el partit que els ha col·locat a la butaca. Si els ho dius com tu saps segur que els populars espanyols s'hi avindran. Tenir-te d'aliada els anirà molt bé quan vinguin eleccions. Ells sabran com pressionar els seus jutges. Que hi hagi sentència però que sigui suau. Que sigui innòcua per poder passar pàgina tots plegats. Enmig d'aquesta tempesta Espanya necessita estabilitat i només així la podem garantir.
- ...
- Espanya està molt endeutada. Què t'he d'explicar? Per sortir-se'n necessita aprimar l'estat i desfermar totes les energies possibles. S'han d'acabar les carretades de diner públic, vostre i nostre, i han d'aixecar la bota fiscal que frena el motor català. Angela, necessitem que s'acabi el dèficit fiscal català. Us interessa. La meitat de les importacions d'Espanya, les compres que us fem, van a Catalunya. Si Catalunya deixa de perdre el 10% del PIB cada any podrem generar molt de creixement. Som l'economia més oberta i exportadora de l'estat espanyol. És l'única forma d'assegurar que els vostres bancs cobraran allò que se'ls deu. Comptem amb tu?
- ...
- Necessito la teva paraula. La nostra gent està farta de ser responsable per res. Vam obrir a Espanya les portes e l'Euro, deu anys de progrés econòmic, i els han utilitzat per ofegar-nos encara més. Si no puc garantir que comptem amb vosaltres deixarem caure el sistema. No podem salvar l'estat perquè ens continuï escanyant.
- ...
- No te'n penediràs. No estic segur que ho entenguis però nosaltres ara tornem a casa. Aquesta reunió és més del que sembla. Volem tornar a ser Marca Hispànica. La vostra marca a Espanya. I si ho penses bé veuràs que us interessa molt que sigui així. Tant o més que a nosaltres.
2 comentaris:
Benvolgut Marc,
CiU va aprovar-li al Zapatero apujar el sostre de la despesa de 27.000 milions d'euros ara fa set mesos.
Salvar-li el cul al PSOE no era responsabilitat, era càlcul perquè a CiU no li interessa fer coincidir eleccions autonòmiques i nacionals.
Tampoc no cal vendre motos que no són.
Jordi,
El que realment costa d'entendre és la irresponsabilitat del PP. Com és possible que el primer partit de l'oposició portés l'estat a l'abisme per pur electoralisme?
Galceran,
Tens tota la raó. El post surt d'una conversa amb tu i d'una idea que em comentaves. Queda atribuït!
Gracies a tots dos,
Marc
Publica un comentari a l'entrada