Sobiranisme, concentrar el vot per reprendre el camí

El post d'aquest diumenge al Bloc Gran del Sobiranisme:

"Sobiranisme, concentrar el vot per reprendre el camí"

Hi ha entusiastes, crítics i detractors però les enquestes assenyalen de forma incontestable que són majoria abassegadora els sobiranistes que entre Mas i Montilla s’estimen més un nou govern encapçalat pel candidat convergent. I no és estrany. Ara, un cop assenyalada la preferència el vot tira sovint per un altra banda. L’argument va més o menys així: la victòria convergent està feta i no cal patir per un nou govern socialista. Carta blanca, doncs, per votar altres partits que puguin empènyer i condicionar el futur govern.

Però la cosa no és ni de bon tros tan clara. Totes les enquestes deixen obert un possible empat a escons entre el tripartit i CIU amb el risc, fins i tot, d’un lleuger avantatge del trident Montilla. L’enquesta publicada pel CIS fa pocs dies, la que més es va aproximar al resultat real de fa quatre anys, donava justament aquesta imatge. CIU aconseguiria cinquanta nou diputats però el tripartit arribaria a sumar-ne seixanta. Un panorama que, tenint en compte el marge d’error, podria arribar a situar el President Montilla tres o quatre diputats per sobre el candidat Mas, trencant fins i tot una eventual aliança amb Solidaritat o Reagrupament.

Des de la innocència política es pot pensar que la reedició del tripartit és impossible. El President Montilla hi ha renunciat i Esquerra s’hi posa d’esquena. Llàstima que aquesta mateixa escena la van interpretar fa quatre anys amb un resultat final ben conegut. Si el tripartit suma més escons que Convergència i Unió hi haurà nova presidència socialista. Els convergents no pactaran amb el PP, per convicció de país i per al·lèrgia al suïcidi polític. I no és segur que cap de les noves opcions independentistes entrin al Parlament per donar suport a CIU. Set, joc i partit per al Molt Honorable José Montilla Aguilera.

El sobiranisme té la força que té, una hegemonia fràgil, i només la concentració del vot en una opció transversal pot garantir un govern de país que faci política de construcció nacional des de la Plaça de Sant Jaume. El sistema electoral català premia clarament els partits més votats. L’any 2006 CIU va pagar 20.000 vots per cada diputat mentre Ciudadanos en va necessitar 30.000. Quan l’independentisme es presenta dividit en tres opcions, i amb dubtes sobre la capacitat de Reagrupament i Solidaritat per aconseguir representació parlamentària, el vot a Convergència i Unió és la millor manera de trencar l’espiral descendent del país. Un nou govern sòlid que retorni l’autoestima al sobiranisme, que acabi amb la submissió a Madrid, que freni la sagnia fiscal i guanyi la batalla de les competències en competència. Un govern que faci foc nou per reprendre el camí de la sobirania.
*