Amb l'acceleració progressiva del cicle de notícies dels últims quinze anys, l’actualitat més immediata ha anat guanyant un pes excessiu que ha portat al desequilibri del context informatiu.
És la necessitat d’atreure els consumidors d’informació el que força els mitjans a presentar titulars i notícies impactants, maximitzant qüestions tot sovint sense la més mínima transcendència però que tindran durant unes hores una influència enorme sobre els esdeveniments immediats. Aquest virus de l’actualitat té com a símptoma més directe una falta de perspectiva que condiciona el judici crític, impedint que es prengui una òptica més oberta, un gran angular que ajudi a veure que la pràctica totalitat del cabdal informatiu diari és prescindible.
El fet que es presentin com a notícies un seguit d’estudis que no aguanten un mínim d’anàlisi i el nombre creixent d'informacions que acaben per esser falses o fruit de la distorsió, son també conseqüència directa de l’imperatiu d’actualitat combinat amb la falta de professionals preparats per afrontar aquest nou terreny de joc.
La pluralitat de canals i mitjans d’informació no ha portat a l’ampliació de l’espectre de fets i punts de vista publicats. En última instància continuen essent unes poques agències d’informació les que subministren les qüestions del dia a la multiplicitat de canals i mitjans globals. Un nou tipus de periodista amb una capacitat crítica esmolada i veloç, capaç d’alimentar-se de les noves fonts de noticies “peer to peer” però lligat als mitjans tradicionals podria ajudar a reconduir la qüestió des de l’àmbit professional.
El canvi de ritme de la informació i la distorsió que provoca, poden compensar-se de forma prioritària des de l`'òptica del consumidor final. La vacuna per al virus de l’actualitat és barata i de fàcil aplicació, només cal prendre consciència que la malaltia existeix.
6 comentaris:
Pero la vacuna no es senzilla. El bombardeig de novetats es aclaparador moltes vegades.
Hi ha un excés de producció del que es cataloga com "informació".
Estic molt d'acord en que hi ha una manca de professionals/professionalitat en el punt on és genera la informació.
D'altra banda, el que tradicionalment s'entenia com a "mitjà d'informació", ha anat virant cap a postures que defensan un determinat interés econòmic o polític. La informació, doncs, ha quedat eclipsada en uns segon terme.
Per tant, allò que s'ha dit sempre, té més sentit que mai: la informació és poder. Però la informació en majúscules.
millor, pots triar les notícies que vulguis.
La dosificació de la informació és lamentable. Als serveis informatius de les televisions hi ha redactors, però no periodistes. Es limiten a transcriure les notícies d'agència a l'estil de la casa, adecuadament filtrades segons la ideologia de la casa (vegeu TV3, com exemple).
Això fa que totes les teles donin les mateixes noticies amb quasi idèntic format, amb idèntics talls, però amb texts diferents (no gaire).
El resultat és una bona desinformació
Hi ha també un excés d'informació per als que la consumim: la infoxicació (ja ho deia fa anys l'Alfons Cornella). Com evitar-la? Si la tens a l'abast, la llegeixes.
De vegades és inevitable llegir fins i tot les etiquetes d'instruccions d'ús dels extintors que hi ha penjats per les parets dels edificis: és el vici de llegir, que potser també és malaltís!
L'excés d'informació és una part del problema, però el més greu és que s'han multiplicat els mitjans però les fonts continuen essent les mateixes. És dificil trobar informació i punts de vista més enllà dels que aboquen les grans agències internacionals.
S'està perdent una gran oportunitat de pluralitat.
Gracies,
Marc
Publica un comentari a l'entrada