Orientalisme papanates a banda, davant l’emergència de la Xina val la pena apropar-se als seus clàssics per fer-ne una lectura política a la recerca de complicitats, noves idees i aproximacions diverses a qüestions comunes del debat ideològic. El paral·lelisme taoisme/liberalisme n’és un bon exemple.
De les tres tradicions del sincretisme xinès, confucianisme, budisme i taoisme, és aquesta última la més lligada als valors de l’individu i la llibertat, la més propera a la tradició liberal europea. En aquesta línia, el concepte bàsic de la visió política del taoisme és el wu wei que s’acostuma a traduir per la paradoxa d’actuar sense actuar.
A partir de la idea d’una harmonia preexistent que cal alterar el mínim possible, evitant efectes i conseqüències que distorsionen l’equilibri i van sempre més enllà d’allò desitjat, el taoisme introdueix el wu wei com un dels seus conceptes centrals. Des d'Europa es pot llegir ben bé com una mena de camí místic cap al "laissez faire, laissez passer".
La imatge que utilitza l’obra cabdal del taoisme, el Daodejing de Laozi, per explicar aquesta visió política és d’una gran síntesi i bellesa: “Governar un gran estat és com cuinar peixets”. Per cuinar peixets com per fer política cal una certa implicació, però si els remenem massa s’acaben esmicolant amb un resultat final ben galdós.
De les tres tradicions del sincretisme xinès, confucianisme, budisme i taoisme, és aquesta última la més lligada als valors de l’individu i la llibertat, la més propera a la tradició liberal europea. En aquesta línia, el concepte bàsic de la visió política del taoisme és el wu wei que s’acostuma a traduir per la paradoxa d’actuar sense actuar.
A partir de la idea d’una harmonia preexistent que cal alterar el mínim possible, evitant efectes i conseqüències que distorsionen l’equilibri i van sempre més enllà d’allò desitjat, el taoisme introdueix el wu wei com un dels seus conceptes centrals. Des d'Europa es pot llegir ben bé com una mena de camí místic cap al "laissez faire, laissez passer".
La imatge que utilitza l’obra cabdal del taoisme, el Daodejing de Laozi, per explicar aquesta visió política és d’una gran síntesi i bellesa: “Governar un gran estat és com cuinar peixets”. Per cuinar peixets com per fer política cal una certa implicació, però si els remenem massa s’acaben esmicolant amb un resultat final ben galdós.
Una sintesi poètica del que ha de ser el liberalisme polític.
3 comentaris:
Veig que la pausa ha servit per agafar forces renovades. Realment ha estat un bon exercici conectar el taoisme amb el liberalisme. Molt bona, aquesta!
M'ha agradat molt aquest post. Jo faig tai-txí i trob que l'encertes de ple.
No se res de taoisme, pero deu haver tingut ben poc impacte en el govern de Xina en els 4mil anys abans de 1978...
Publica un comentari a l'entrada