Els sistemes col·laboratius i l’economia oberta obren enormes possibilitats de progrés. Són l’eina adequada per a les necessitats del moment i per tant guanyaran presència i protagonisme. Alhora, amb la mateixa força amb que l’enciclopedisme va marcar una època, la wikinomia es pot afegir al conjunt de noves maneres de fer que van modulant la vida social.
De la seguretat cega en la raó i de l’absolutisme de l’autor en van sortir els malsons de la Il·lustració. La obediència acrítica a líders indignes que van marcar un segle XX que començava ple d’esperança en la tècnica. Aquestes qualitat a través del mirall són les que fan de la wikinomia i les estratègies col·laboratives un autèntic pou de llibertat.
De la prudència en la lectura de materials aportats anònimament i tot sovint sense referències segures se’n deriva una lectura crítica però confiada. Un distanciament analític que hauria de vacunar contra el virus de la tirania. Encara més important, però, és el que es desprèn de la participació massiva en la confecció d’aquests materials. De la línia que va de l’autor/dictador al lector/ciutadà-passiu es passa a una dinàmica d’autor a autor que capgira molts dels esquemes socials i polítics mantinguts fins ara. El metge de poble que esperava pacient la seva entrega de l’Encyclopèdie al segle XVIII, és ara un dels moltíssims autors anònims de Wikipedia.
Quan els ciutadans, consumidors o empleats tenen la opció d’expressar les seves idees i opinions de forma directa i no mediatitzada com fins ara, ho fan amb un entusiasme creixent. Els ciutadans de la wikipolis, quan aboquen idees i propostes en el terreny polític i comunitari, generen una exigència immediata. Volen ser escoltats, debatuts i contestats. Exigeixen ser tinguts en compte. Un moviment que s’intueix ja en alguns blocs polítics del país i que toparà de cara amb les democràcies de baixa qualitat que alguns països com el nostre han viscut fins ara.
De la seguretat cega en la raó i de l’absolutisme de l’autor en van sortir els malsons de la Il·lustració. La obediència acrítica a líders indignes que van marcar un segle XX que començava ple d’esperança en la tècnica. Aquestes qualitat a través del mirall són les que fan de la wikinomia i les estratègies col·laboratives un autèntic pou de llibertat.
De la prudència en la lectura de materials aportats anònimament i tot sovint sense referències segures se’n deriva una lectura crítica però confiada. Un distanciament analític que hauria de vacunar contra el virus de la tirania. Encara més important, però, és el que es desprèn de la participació massiva en la confecció d’aquests materials. De la línia que va de l’autor/dictador al lector/ciutadà-passiu es passa a una dinàmica d’autor a autor que capgira molts dels esquemes socials i polítics mantinguts fins ara. El metge de poble que esperava pacient la seva entrega de l’Encyclopèdie al segle XVIII, és ara un dels moltíssims autors anònims de Wikipedia.
Quan els ciutadans, consumidors o empleats tenen la opció d’expressar les seves idees i opinions de forma directa i no mediatitzada com fins ara, ho fan amb un entusiasme creixent. Els ciutadans de la wikipolis, quan aboquen idees i propostes en el terreny polític i comunitari, generen una exigència immediata. Volen ser escoltats, debatuts i contestats. Exigeixen ser tinguts en compte. Un moviment que s’intueix ja en alguns blocs polítics del país i que toparà de cara amb les democràcies de baixa qualitat que alguns països com el nostre han viscut fins ara.
6 comentaris:
La Wikipedia no és més que una altra democràcia de baixa qualitat, on una elit de "bibliotecaris" guardians del saber amb un mínim d'artícles editats decideixen què és rellevant i què no ho és.
Arnau,
No hi estic massa d'acord. Obviament hi ha un cert control i regulació, però és molt escàs i no desvirtua l'esperit del projecte.
Gràcies,
Marc
La cultura és la evolució de la genètica.
La segona entén de variabilitat i recombinació ; la primera de llibertat i creació.
La wikipèdia és avui part de la nostra cultura en xarxa.
Cristòfol,
Em remeto a la meva resposta al teu comentari al post anterior. En tot cas coincidim en la wikipedia com a nova (una més) forma de cultura en xarxa.
Gràcies,
Marc
¿Sistemas colaborativos? ¿Economía abierta? ¿En que clase de sociedad y para quién Sr. Arza? ¿En una colaborativa y abierta?
Anònim,
Fer mofa de l'adversari no invalida un cert respecte democràtic. El mínim possible, pero respecte al cap i al fi.
Salut i tapa't!
Marc
Publica un comentari a l'entrada