dimarts, de juny 03, 2008

Exèrcits privats


Des de la guerra del Vietnam el govern dels Estats Units és conscient que la opinió pública condiciona molt directament les aventures bèl·liques de l’imperi. Però ni tan sols el pas d’un exèrcit de lleva a un de professional és suficient quan de forma irresponsable s’embarca el país en una guerra absurda i colonial com la de l’Iraq. Minimitzar les baixes i l’impacte social de la guerra ha estat, doncs, una prioritat per al govern Bush.

Un objectiu que ha portat a posar bona part de l’esforç bèl·lic en mans privades. Mercenaris, corsaris i soldats de fortuna, disfressats d’empleats de grans empreses contractistes de defensa, guanyen protagonisme. La falta d’ànim guerrer entre els nord-americans es compensa amb la bossa de recursos humans que empreses com Blackwater recluten arreu del món. Mà d’obra barata per a la guerra. Vides a preu de saldo. Els assessors del President Bush farien bé de rellegir Maquiavel i la seva opinió sobre els estats que utilitzen tropes mercenaries.

Video: Blackwater, shadow army

L’existència d’exèrcits privats que superen de llarg la capacitat militar de molts estats pot acabar en un autèntic malson. Una risc per a la llibertat arreu del món que cal tallar d’arrel. Més enllà del desgavell geopolític a l’orient mitjà i del barril de cru a 130$, l’amenaça mercenària pot ser l’últim regal enverinat de l’administració Bush.

Thank you Mr. President!
.

2 comentaris:

Joan ha dit...

I no eren mercenaris els Almogàvers de Catalunya? La Companyia Catalana no era privada?No els teníem allunyats per allà a l'actual Turquia fent de les seves per no tenir-los a casa fent merder? Em sembla que no és res de nou això de BlackWater!

catalunya.ffw ha dit...

Joan,

Mirant enrere cap a la Història del país hi trobariem també bandolers, traficants d'esclaus i nobles despotes. Que els exèrcits mercenaris no son una cosa nova és evident, una altra cosa és qus sigui desitjable veuren el retorn.

Fins aviat,
Marc Arza