dijous, de juny 19, 2008

Cànon digital. Els Pirates de l'SGAE.

Aquest divendres dia 20 entra en vigor el cànon de la vergonya. Aprofito per recuperar un post sobre la qüestió publicat fa tot just sis mesos.


Una forma excel·lent de cobrar pel que no toca
a qui no n’és consumidor, engreixant la bossa
dels autors més consolidats.


El món canvia, els mercats es transformen, i només els covards i els incapaços busquen la via fàcil del proteccionisme mesquí. Des del seu inici la revolució p2p ha impactat de ple en la indústria audiovisual, fins al punt que la música i el cinema corren el risc de convertir-se en bens gratuïts. Enmig del desconcert, el lobby dels autors espanyols fa un esforç inútil per a fossilitzar el món d’ahir sense entendre els canvis imparables del present.

Els pirates de l’SGAE es podien haver concentrat a donar valor als originals, potenciant noves formules per a prestigiar-los per sobre la còpia. Podien haver aprofundit en nous models de negoci que permetin als creadors arribar al consumidor de forma directa superant els canals tradicionals que encareixen el producte. Al cap i a la fi, allò que anomenen pirateria és també l’origen d’una difusió cultural massiva. Una explosió de consum audiovisual que, per força, ha d’acabar resultant positiva per a la industria i els autors. Però és clar, resulta més senzill exigir l’aplicació d’un cànon indiscriminat. Una forma excel·lent de cobrar pel que no toca a qui no n’és consumidor, alimentant la butxaca dels autors més consolidats. Una eina a l’abast dels creadors “crítics” que creixen a l’ombra del poder.

El canon de l’SGAE és el resultat del xantatge d’unes cares conegudes als polítics en campanya permanent. Per utilitzar els somriures dels rendistes de la cultura s’ha de pagar peatge, carregar el consumidor i atacar la llibertat que dóna la tecnologia. Uns i altres signen una mena de pacte de vassallatge renovat en que els bufons postmoderns donen suport al poder a canvi de la seva protecció. Però els intel·lectuals arnats de l’SGAE, els amics del cosmopolitisme de fireta, no s’adonen que el mercat fa anys que va superar els límits del feudalisme en que ells encara viuen. Voler carregar taxes injustes sobre aparells i suports de gravació digital comprats a l’estat espanyol resulta força estúpid si es pensa en clau global a cop de clic. N’hi ha prou de fer les compres via web als Estats Units, Anglaterra o la Xina.O voleu continuar engreixant els autèntics pirates?
.

11 comentaris:

Té la mà Maria - Reus ha dit...

aqui hi va molt be aquest post:

http://telamamaria.blogspot.com/2007/12/sgae-la-punta-de-liceberg-dun-entramat.html

Don Quijote contra los molinos ha dit...

DENUNCIEU L'S.G.A.E. PER ESTABLIR EXACCIONS IL·LEGALS.

SI NO HEU DE BAIXAR MÚSICA, NO HEU DE PAGAR L'IMPOST. DEMANEU LA DEVOLUCIÓ DEL CÀNON.

Artur ha dit...

Impecable l'escrit.

Aquest és el país del corporativisme i del terror dels polítics a perdre el suport dels artistes.... Li van fer la campanya a Zapatero i els ha de pagar. No hi ha més

Sinblancaporelmundo ha dit...

Germans espanyols. Estem en semifinals. Visca Espanya!

catalunya.ffw ha dit...

Té la mà maria,

Bò!

Don Quijote,

Ja tens raó, ja!

Artur,

Pagar favors als progrés rics... Gràcies Ramoncín!

Sinblancaporelmundo,

Celebro el teu entusiasme. Espero poder-lo compartir algun dia quan el meu país tingui seleccions nacionals. Mentre això no passi espero que la selecció espanyola ho perdi tot, sempre i per golejada!

Gràcies a tots,
Marc

Sinblancaporelmundo ha dit...

Bueno, val, d'acord. Fins que siguem la majoria els espanyols que vulguem anar-nos al carajo gaudeix dels petards i dels claxons dels cotxes a la teua ciutat, poble o vila de l'espanyola Catalunya.

catalunya.ffw ha dit...

Sinblanca,

Crec que és de justícia recordar que en aquest post es parla de coses més importants que "la roja". Vull dir que els espanyolistes sempre esteu amb la qüestió identitària i després resulta que els obessionats amb la identitat son els catalanistes. Bé, que consti en acta.

Dit això, et diria que acostumat a conmemorar derrotes pròpies, celebrar les desfetes alienes és un goig. Vaja, que jo també en sé de fer servir el clàxon. Ja em sentiràs el dijous!

Salut,
Marc Arza

Sinblancaporelmundo ha dit...

Bueno, ja veurem què passa el dijous. L'inconvenient és que no té el mateix valor si ho posem en el plànol moral, el celebrar els triomfs del nostre comú país, Espanya, que les derrotes dels altres països, en el cas del dijous que ve, Rússia.

És que els espanyols som gent recta, el que es diu bona gent. Estaria molt malament que isqueres el dijous a celebrar la derrota de Rússia. Home, xiquet, això no es fa, amb el bons que estan els russos...

Josep (sl) ha dit...

Molt bon escrit. Realment la SGAE s'esta cobrant la patent de cors per la seva tasca alçant pancartes.

El veí de dalt ha dit...

Quanta raó tens!

Josep (sl) ha dit...

simblanca. estas desvariant aquí estem parlant del cànon digital i no ho barrejaria amb el futbol o l'Eurocopa a no ser què la selecció és finances del cànon.