dimecres, de juny 04, 2008

Un C/ Churchill per a Barcelona!


La Fundació Catalunya Oberta i el Grup Hayek convoquem aquest dijous 5 de juny a les 19.30 hores a la concentració que es farà als jardins de la plaça situada darrera El Corte Inglés de Francesc Macià (entrada per Diagonal, 477, al costat de l'edifici Grup Godó) per demanar públicament que la ciutat de Barcelona dediqui una plaça o carrer a la memòria de Winston Churchill.


Des de l'any 2005 es reclama al consistori barceloní que homenatgi com cal a Winston Churchill, figura cabdal del segle XX que va destacar en la defensa de la pau, la democràcia i la llibertat. Durant els bombardejos nazis de Londres, Churchill va demanar a la població que resistís com ho havia fet "l'heroica gent de Barcelona" sota les bombes feixistes, el 1938.

Un C/ Churchill per a Barcelona!
.

6 comentaris:

Dessmond ha dit...

Nom hi podré anar. Em sap greu.
Per cert, que els enllaços de la FCO i el GH no rutllen!.
Hi aniràs, tu?. Avui també hi ha presentació del llibre d'en Tremosa amb el president Pujol i després festa dels Blocs amb Estrella. O sia que podries aprofitar molt bé la tarda nit.

Un indígena ha dit...

Quina enveja: jo també hi aniria.

ccbaxter ha dit...

“Me alegro de que los nacionalistas estén haciendo progresos”, le escribía Winston Churchill a su mujer el mismo día de la caída de Irún en manos de las tropas franquistas.
Y añadía, poco después, que “mejor para la seguridad de todos si los comunistas son aplastados”.

Eran palabras del mismo hombre que se afanó para que sus amigos conservadores leyeran Mein Kampf, de Hitler, y se hicieran cargo de la magnitud de los peligros que amenazaban Europa.

Todo eso ocurría en el cada vez más remoto siglo XX, durante la guerra civil española. (…)

JOSÉ ANDRÉS ROJO, Madrid
El País 26-09-2001

ccbaxter ha dit...

EDUARDO HARO TECGLEN
EL PAÍS - 25-07-2005

(…) En la calle de Sidney, Londres, 1911, se hicieron fuertes unos letones, de los muchísimos que había exiliados. La policía los cercó, avisó al ministro del Interior y éste apeló al Ejército. Llegaron los soldados y el ministro. De frac, sombrero de copa, fular de seda blanco: dirigió los cañones, ordenó el fuego y mató al grupo anarquista anticomunista de Pedro el Pintor, o Pedro el Letón. El ministro era Winston Churchill. Dimitió porque los diarios populares denunciaron su brutalidad. Le hicieron ministro de Marina. Y un par de errores graves más le llevaron a primer ministro. Ya es un héroe mundial (…)

mesmarge ha dit...

Mals temps per fumar.
Per quan un carrer Marlboro?
Perdó..., quina broma més tonta!
Salut.

catalunya.ffw ha dit...

Dess.,

Acabo d'arribar d'uns dies fora. Ara reviso els enllaços. Sí que va ser un dia complert.

Indígena,

La conec bé aquesta enveja del que, des de fora de Bcn, veu massa coses a les que valdria la pena apuntar-se.

ccbaxter,

No hi ha ningú, cap líder polític, al segle XX que estigui lliure de pecat. Ningú! I tot i així val le pena tenir referents!

Mesmarge,

Dolent,dolent. Sembla escrit per mi!

Gràcies a tots,
Marc