Ron Paul, resposta al President Bush

Traducció de la carta oberta del congressista Ron Paul (R, Texas) en oposició al pla de rescat impulsat pel Departament del Tresor. (S'han suprimit alguns paràgrafs per adaptar-la al bloc. Podeu consultar la versió original aquí).

_______________________________________________________

Aquesta crisi és fruit d'un excés de crèdit artificialment creat per la Reserva Federal. I quina és la solució que ens proposen? Més crèdit artificial creat per la Reserva Federal. No podem permetre que el govern es faci càrrec dels deutes dubtosos i les inversions fallides. Sense canviar el rumb, només intensificarem les distorsions en la nostra economia -les males inversions i els errors en distribució del capital-, impedint que el mercat porti l'habitatge i altres béns a nivells racionals de preus.

Ahir a la nit el President s'adreçava al país parlant de la crisi econòmica, afirmant que “els baixos tipus d'interès” havien portat a un excés de crèdit, però no va fer cap referència a l'origen d'aquest nivell de tipus: la Reserva Federal. Com sempre, un tipus d'interès artificial va provocar una distorsió al mercat, males inversions entre els empresaris,. Inversions que s'avancen al ritme del mercat i que l'evolució del consum no justifica. Unes inversions que no s'haurien fet amb tipus d'interès no distorsionats.

Sense oblidar les tàctiques amenaçants. Si no donem poders dictatorials al Secretari del Tresor “la borsa podria caure encara més, cosa que baixarà l'import de casa vostra i els vostres plans d'estalvi”. Obviant, és clar, que amb aquest rescat, amb el diner i el crèdit que es produirà sense cap fonament real, el valor dels estalvis caurà igualment per què el valor del dòlar baixarà en picat. Sobre l'habitatge, és evident que el seu preu actual és excessiu però el mercat no pot corregir-lo mentre el govern insisteixi en posar-hi les mans.

La mateixa estratègia nefasta que durant la Gran Depressió: mantenir de totes totes. Una Depressió que va durar una dècada. Per contra, quan es va permetre als preus reflectir el valor real durant la forta caiguda de l'any 1921, l'economia es va recuperar en menys d'un any.

F.A. Hayek va guanyar el Premi Nobel demostrant com la manipulació de tipus dels bancs centrals creava el cicle bombolla/depressió amb el que estem tant familiaritzats. L'any 1932, en el fons de la Gran Depressió, va descriure aquesta política boja, la mateixa que se segueix avui amb conseqüències igualment nefastes.

L'única cosa que aprenem de la història, em temo, és que no aprenem res de la història.

La mateixa gent que els últims anys assegurava que els fonaments econòmics eren ferms, els mateixos que animaven bojament l'extensió d'hipoteques de nou tipus, es consideren avui capaços de restaurar la prosperitat! Com d'equivocat, com de totalment equivocat, ha d'estar algú per tal que la seva suposada capacitat sigui posada en dubte?

H.G. Wells deia que la civilització és una carrera entre l'educació i la catàstrofe. Descobrim la veritat i fem-la sentir tant lluny com sigui possible. Per què la veritat és l'arma més poderosa que tenim.

En la llibertat,

Ron Paul

_______________________________________________________

Aquest bloc es presenta als Premis Blocs Catalunya.

Podeu votar fins al proper dia 30.

*