TV3, a la recerca del lideratge perdut

L'obsessió pel lideratge de “la nostra” no ajuda.

El que cal és una visió de conjunt

per a una oferta catalana potent.

Els vint-i-cinc anys de TV3 son una història d'èxit. L'any 1983 un gest de força de la Generalitat contra el govern del PSOE feia possible una televisió catalana. El que TV3 ha aconseguit en aquest quart de segle és tant important que costa començar. La televisió catalana va donar una empenta enorme al prestigi de la llengua i va posar la opinió catalana, catalanista, al menjador de cada casa del país. Sense TV3, el prestigi que la Generalitat va anar guanyat als anys vuitanta i noranta hauria estat gairebé impossible d'aconseguir. Sense TV3 avui Catalunya seria diferent. Seria pitjor.

És evident que la televisió de Catalunya neix en un entorn molt diferent a l'actual. A l'estat hi havia tot just un canal i mig quan va néixer TV3. Amb el canal català s'igualava una aposta que es guanyaria per punts amb l'estrena del 33. El panorama canvia poc després amb la televisió privada, però TV3 mantenia un lideratge estable entorn el 20% fins fa tot just cinc anys. En aquest temps, la televisió del país ha estat referent. Liderant els informatius, una peça clau en la influència del canal, el rigor i la professionalitat reconeguts per tothom feien de TV3 el mitjà de comunicació més influent del país.

Tot plegat ha canviat força en poc temps. Amb noves propostes generalistes, televisions locals, autonòmiques i temàtiques, s'han multiplicat ràpidament els canals de televisió disponibles al país. TV3 continua tenint una posició capdavantera, tot i que pateix una tendència negativa. Però enmig d'una vintena de canals, el pes relatiu i la posició de referent social que havia tingut s'han desdibuixat. Els partits del Barça i la Formula1 poden maquillar les xifres però el mercat de la televisió a Catalunya, el conjunt de la oferta comunicativa, ha canviat. TV3 és una eina útil, però ja no és l'arma fabulosa que havia estat. L'obsessió pel lideratge de “la nostra” no ajuda. El que cal és una visió de conjunt per a una oferta catalana potent. No un canal fort sinó una oferta catalana forta.

La televisió generalista pateix arreu del món. Entre una munió de canals de notícies, entreteniment, esports, economia i documentals, intentar agradar a tothom és una mala opció. Tot plegat sense oblidar que la televisió IP i els nous mitjans redueixen la millor audiència. Els joves, educats i amb ingressos passen cada cop menys hores davant el televisor. La jugada de la televisió catalana del futur no es fa a TV3, no només a TV3. Aquesta jugada és fa combinant la bona programació de TVC (K3, 300, 3/24,...) amb nous canals com 8tv o el Canal Català, i la oferta conjunta de les programacions locals. Una jugada que té en la complicitat valenciana i balear, en la seva oferta i la seva demanda, una de les claus de l'èxit. Només una oferta més àmplia, més variada, transversal i ben segmentada, pot aconseguir recuperar l'hegemonia catalana a les pantalles del país.

_______________________________________________________

Aquest bloc es presenta als Premis Blocs Catalunya.

Podeu votar fins al proper dia 30.

*