dilluns, de setembre 01, 2008

Catalans a Telemadrid, la recepta d'en Xammar


El passat mes de juny TeleMadrid tornava a carregar contra el català amb un documental absurd sobre la "discriminació" que pateix la llengua de Corín Tellado als negocis turístics de Catalunya. Res de nou, un pas més de TeleMadrid cap a la dimensió desconeguda i el ridícul periodístic. Res de nou, si no fos que la veu en off a qui sorprenia que els "bocadillos" fossin entrepans i els "helados" gelats, no podia amagar la seva catalanitat. Una periodista catalana col·laborant de primera mà amb l’anticatalanisme maldestre de l’amiga Esperanza.

Aquest és un país petit, potser algú dels qui llegirà aquestes línies la coneixerà. Digueu-li que no hi ha mala sang, només llàstima i vergonya. Llàstima per una professional jove que no troba altre via d’obrir-se camí que no sigui fer de peó de la catalanofòbia més descarnada. I vergonya, vergonya aliena, però res comparable a la vergonya que hauria de sentir ella mateixa en mirar-se al mirall.

Costa trobar una resposta mesurada a la pobre moral professional d’aquesta noia, però unes línies d’Eugeni Xammar a Josep Plà escrites l’any ’47 tenen la resposta. En Xammar explicava com comportar-se davant els redactors de la revista Destino, abraçats al franquisme amb l’excusa possibilista, i deia: “Ni sang, ni garrotades. Quan el redactor de Destino se us presenti d’esquena, la puntada de peu al carpó sense avís previ estarà indicadíssima. Quan el redactor de Destino se us presenti de cara, aleshores no us calen instruccions. La temptació serà irresistible i la gargallada, inexorable. Com una revolada del destí. En castellà, Destino”.

Doncs aixó, gargallades de menyspreu!
*

7 comentaris:

xf ha dit...

Bravo. Jo també m'hi vaig fixar. M'agrada la manera tan fina que tens de dir-li botiflera!

Sergio ha dit...

Segurament no compartim les mateixes idees polítiques, però al cap i a la fi sí que compartim l'idea de què és el respecte.
No és cap mentida que Espanya ens menysprea en molts casos, però tampoc és cap mentida que nosaltres, a vegades, fem el mateix.
Com he dit al principi, el respecte ha d'èsser correcte des d'ambdues parts, i tu això ho compleixes. M'agrada com dius les coses. Bravo ;-)

Daniel ha dit...

Telemadrid esta controlado por el ala mas facha y menos sofisticada del PP. Ni caso, estan pirados y no hay que prestarles atencion.
A mi no me contenis en las criticas que yo soy de Madrid, vivi en barcelona durante un par de años y nunca tuve ningun problema, me trataron muy bien en Cataluña.

Saludos a Cataluña desde Madrid.

catalunya.ffw ha dit...

xf,

Botiflera. Ja ho pots dir!

Sergio,

M'agrada de debò llegir el teu comentari. Merci.

Daniel,

Fatxes, molt fatxes. Per això que una catalana els hi faci la feina em treu de pollaguera!

Gràcies a tots,
Marc

juan ha dit...

quina pena. Em fa llàstima que no respecteu la llibertat individual d'una persona. Tant us afecta que una catalana no pensi igual que vosaltres? LLIBERTAT per tots!!!!
No us adoneu que sou igual de feixistes? No podeu amagar el vostre complexe d'inferioritat. En fi, una pena.

catalunya.ffw ha dit...

Juan,

Francament, no em proposo retallar la llibertat de ningú. Si fas un tomb pels textos d'aquest bloc veuràs que prohibir no és un verb que s'hi escrigui sovint.

En tot cas el mateix dret m'ampara a mi per doanr la meva opinió sobre el que fa aquesta suposada professional.

Ella sap el que és Catalunya. Sap que aquí el català es parla i es viu amb normalitat. Acceptant presentar aquest documental plantejava conscientment una realitat desenfocada. Tot amb la intenció d'esverar els anims dels espanyols contra qualsevol iniciativa catalana. Si això no és criticable és que som el poble de la terra amb la sang més fluixa. Orxateta!

Fins aviat,
Marc

Anònim ha dit...

Juan, en aquest país massa vegades per preservar la llibertat individual d'una persona (que ningú discuteix que tingui)s'anorreen les llibertats col·lectives de la comunitat. Soc conscient de les bondats del liberalisme, però portades a determinats extrems resulta tan inconcebible com un comunisme, a hores d'ara