“La primera tongada del model Rosa Sensat va funcionar perquè les mestres i els mestres -afectava sobretot la primària- estaven molt motivats, tenien autèntica vocació pedagògica, no paraven de fer cursos de reciclatge, ho experimentaven tot, ho discutien tot: l'escola activa eren també ells. I perquè la societat que els enviava els nens era homogènia, poc conflictiva i encara arrossega a una certa admiració per la cultura.”
“... no tothom se'n surt, perquè no és tant un problema de continguts -a un adolescent li pots ensenyar el que vulguis, que si vol és una esponja- com d'hàbits. Sense l'hàbit de l'esforç i sense disciplina, i amb la família xiulant, ja pots abaixar el nivell que no hi ha res a fer.”
“Llucia Ramis (...) ha resumit els seus dubtes generacionals en una primera novel·la costumista, Coses que et passen a Barcelona quan tens trenta anys. (...) Doncs bé, una frase de l'autora: "Ens varen educar perquè no ens privéssim de res d'allò que volíem, però ningú ens va guiar perquè sabéssim què és allò que volíem". Déu n'hi do. Una generació estovada. Vols dir, xata, que algú t'ha d'explicar què és allò que vols? Tantes coses, tantes facilitats has tingut, que ara que voles sola no saps cap on volar?”
“Les societats tenen el nivell educatiu que es mereixen, perquè el sistema és una emanació de la societat. És impossible tenir un sistema educatiu millor que el nivell d'exigència de la societat envers ella mateixa.“
“El Pacte Nacional per l'Educació, com tots, acumula folis. No cal fer-ne la transcripció: hi ha una part de la declaració, on es constaten les coses ja habituals, és a dir, que la societat va canviant i va tenint noves necessitats, i una part d'acords, on es marquen uns camins per, precisament, atendre aquestes necessitats. (...) queda poc, per no dir gens d'espai concentrat en l'exigència i l'excel·lència -dues paraules que costa trobar en el patracol.
“Catalunya es debat entre l'angoixa que el fenomen migratori provoca en molta gent, que veu com el país es dilueix en aquesta espanyolitat banal que ens envolta, i l'actitud d'abandonar tot referent autòcton, incloent la llengua, per no ofendre els nouvinguts -com si Catalunya i la seva identitat fossin ofensives.”
*
