dilluns, de desembre 31, 2018

Microblog a cop de twit (recull 50)



Recull de twits dels últims mesos, tal com raja:


Un sol poble

No son els espanyols, tampoc no és Espanya, és l’Estat espanyol. Lluitem contra una estructura de poder i interessos. Ni contra els espanyols ni (encara menys) contra els catalans que se’n senten. Tinguem-ho clar.

Hi ha discursos i crides a cuidar el pacte i els consensos Catalunya endins perquè hem de viure junts. No, no hem de viure junts, volem viure junts. Som junts.

Potser no cal ser més sinó ser més majoritaris. No convèncer més sinó generar menys rebuig. Buscar l'abstenció còmplice. Anar contra l'Estat sense anar contra Espanya i evitar ofendre l'espanyolitat de molts catalans.

A Catalunya l'espanyolisme ès residual però l'espanyolitat no. L'espanyolitat catalana només suma amb l'espanyolisme si se sent atacada i ofesa.

Pluralisme

Convindria que paréssim de desfigurar-nos i caricaturitzar-nos a banda i banda. No hi ha política democràtica possible quan els altres són tots dolents.

El Poble també són els altres. La Gent també és la gent que no pensa com tu. Que les grans paraules en majúscules no us facin perdre el món de vista.

El Poble? La Gent? Davant de tant de concepte indeterminat al servei de ves a saber qui jo em quedo amb El Cens. Una llista clara que s'expressa en números i no fa fàcil que se l'apropiïn els uns o els altres.

Poder judicial

La divisió de poders preveu que els jutges siguin un poder de l'Estat fort i independent però no que siguin infal.libles o els representants de Déu a la terra.

El poder judicial espanyol, com el seu exèrcit, només se'n surt fronteres endins i contra els seus ciutadans. L'Estat espanyol i els seus fantasmes.