Recull de twits dels últims mesos, tal com raja:
El
“farol” de l'u d'octubre
Jugar de farol ès el que fan els bons jugadors amb una mala mà. El
sobiranisme juga amb males cartes i contra un adversari que sempre en
té les mànigues plenes. Siguem-ne conscients.
Anar de farol i deixar les cartes quan t'adones que jugues amb un
boig violent no són la mateixa cosa.
No era un farol, el poker és una mala metàfora. La Generalitat
potser jugava a cartes però el govern espanyol va venir a fer un
combat de boxa.
Recordeu allò de “sin violencia se puede hablar de todo”. Doncs
era veritat. El que no van dir és que si la violència no la posaven
els altres ja la posarien ells. Quanta supèrbia.
Salari
mínim
Els
llocs de treball que es puguin perdre si el salari mínim puja per
ser salari de subsistència no eren llocs de treball, eren una altra
cosa.
Fixar
el mateix salari mínim per Cadis i per Madrid tampoc no sembla massa
lògic però "libres e iguales" i "nadie es más que
nadie".
La pujada del salari mínim pot generar tensions i alentir la creaciò
de llocs de treball, potser sí, però ha de pujar. Un lloc de
treball que no permet viure no és un lloc de treball.
Twitter
i Instagram
Les
opinions que tenen més FAV que RT es poden considerar veritats
impopulars?
Com qui diu "tens raó, nano, però jo no goso repetir-ho perquè
el clatellots sempre millor pels altres".
Els comptes d'Instagran dels nascuts després de 1990 són
fascinants. Ells, ells i ells. Un monotemàtic de selfies.
#generationME
Twitter és com un fill adolescent, ja pots tenir tres doctorats que
diguis el que diguis et mirarà amb menyspreu i et tractarà
d'ignorant. És meravellós.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada