dilluns, de desembre 31, 2018

Microblog a cop de twit (recull 53)


Recull de twits dels últims mesos, tal com raja:


El “farol” de l'u d'octubre

Jugar de farol ès el que fan els bons jugadors amb una mala mà. El sobiranisme juga amb males cartes i contra un adversari que sempre en té les mànigues plenes. Siguem-ne conscients.

Anar de farol i deixar les cartes quan t'adones que jugues amb un boig violent no són la mateixa cosa.

No era un farol, el poker és una mala metàfora. La Generalitat potser jugava a cartes però el govern espanyol va venir a fer un combat de boxa.

Recordeu allò de “sin violencia se puede hablar de todo”. Doncs era veritat. El que no van dir és que si la violència no la posaven els altres ja la posarien ells. Quanta supèrbia.

Salari mínim

Els llocs de treball que es puguin perdre si el salari mínim puja per ser salari de subsistència no eren llocs de treball, eren una altra cosa.

Fixar el mateix salari mínim per Cadis i per Madrid tampoc no sembla massa lògic però "libres e iguales" i "nadie es más que nadie".

La pujada del salari mínim pot generar tensions i alentir la creaciò de llocs de treball, potser sí, però ha de pujar. Un lloc de treball que no permet viure no és un lloc de treball.


Twitter i Instagram
Les opinions que tenen més FAV que RT es poden considerar veritats impopulars?
Com qui diu "tens raó, nano, però jo no goso repetir-ho perquè el clatellots sempre millor pels altres".

Els comptes d'Instagran dels nascuts després de 1990 són fascinants. Ells, ells i ells. Un monotemàtic de selfies. #generationME

Twitter és com un fill adolescent, ja pots tenir tres doctorats que diguis el que diguis et mirarà amb menyspreu i et tractarà d'ignorant. És meravellós.