dimecres, de febrer 21, 2007

Iraq, la Xina i els topògrafs


Fa unes setmanes La Vanguardia deixava caure enmig de la seva secció internacional una notícia interessant sobre la Xina. A partir del proper març, el govern xinès limitarà i controlarà els estudis cartogràfics i topogràfics duts a terme per estrangers. A primera vista la mesura es pot interpretar com un excés de proteccionisme i paranoia, propi de qualsevol règim totalitari, però l’exposició de motius del govern xinès obre la porta a reflexions interessants.

El Ministeri de Terres i Recursos Naturals, addueix motius de seguretat nacional per justificar la prohibició. Així, sembla que la capacitat dels satèl·lits espia no és absoluta i la moderna guerra “intel·ligent” necessita contrastar les dades de satèl·lit amb mesures recollides sobre el terreny. Un risc per a la seguretat nacional que la Xina vol evitar. El més interessant, però, és que La Vanguardia cita la presència recent d’agents d’intel·ligència realitzant aquestes labors de telemetria en zones com Iugoslàvia, Rússia o l’Iraq previ a la invasió nord-americana. En el cas iraquià, considera provat que espies nord-americans van dur a terme aquesta tasca, camuflats com a inspectors de Nacions Unides a la recerca d’armes de destrucció massiva.

Girant la vista enrere cap als mesos previs a la invasió americana de l’Iraq, aquesta és una informació que ajuda a entendre la postura iraquiana d’oposició a la presència d’inspectors de Nacions Unides. Per a molts observadors del conflicte entre l’Iraq de Saddam Hussein i l’Amèrica de Bush, es feia difícil entendre la oposició a l’entrada d’inspectors si el país no comptava amb armes de destrucció massiva. Unes armes que finalment s’ha provat que no tenia. Els arguments de l’Iraq baasista acusant els equips de l’ONU de ser al servei de l’espionatge americà eren titllats de ridículs i descartats pels analistes de tota la premsa occidental.

Aquest és, doncs, el punt clau que destapa la notícia sobre la prohibició xinesa. La incapacitat dels mitjans de comunicació, deliberada o incompetent, de donar la informació necessària per entendre una situació crítica en l’escena internacional. No és possible que, més de cinc anys després, s’accepti sense excuses la infiltració americana dels equips de Nacions Unides. No pot ser que s’obviés justificar una oposició iraquiana a les inspeccions que avui sabem que tenia fonaments sòlids. El nostre periodisme hauria de fer una introspecció seriosa. Mentrestant els ciutadans faríem bé de sintonitzar la versió anglesa d’Al-Jazeera per anar contrastant opinions.

11 comentaris:

Marco Inzitari ha dit...

La Xina, la Xina, la Xina...i l'Italia?????

Marc Arza ha dit...

Marco,

És dificil parlar del que no s'enten en absolut. Italia és com un avió, vola però no tinc ni idea de com ho fa i a primera vista em sembla impossible que se'n surti.

De vegades sembla que Italia aposta per la via ridiculista a la democràcia.

Estrany però divertit per mirar-s'ho des de fora.

Fins aviat i que no sigui res,

Marc

Marco Inzitari ha dit...

Diria que ridiculista o "republica de les bananes" es reductiu i potser no fan justicia...diria que Italia aposta per una via "dramatica" a la democracia(terme que expresa el temperament teatral dels italians i les relacions entre nosaltres, no la sofferencia que altres poblacions han patit per la democracia, obviament). O, encara millor, comincia a ser evident que potser parlar de democracia es una mica fort, ja que el demos no es ni rapresentat amb aquest sistema ingovernable (que no es ni anarquiq!).

Odalric ha dit...

Marco, com a mínim sembla divertit, pq el que tenim a Catalunya és desesperant...

Marc, el teu post m'ha sorprès i pensava que estava llegint un bloc de teories de la conspiració anti-americanes...

XMen ha dit...

Una vegada vaig llegir que hi ha llocs on Kafka seria un escriptor costumbrista ...

garmir ha dit...

Hola:
La Xina si algun dia es decideix a ser potencia mundial anirà contra nosaltres el món occidental, de fet ja ens perjudicà a l´actualitat doncs amb la globalització és culpable de la pérdua de molts llocs de treball a Europa especialment i menys a USA i de la precarització de las clases mitjanes així doncs si els seveis d´espionatge occidentals ja se´n ocupen d´ells molt millor per tots plegats.

Marc Arza ha dit...

Marco,

Pel que he llegit avui sobre la situació a Italia, aquesta crisi és diferent, menys causada per immaduresa i més per responsabilitat. En tot cas, puc entendre una certa "stanchezza de l'italianita".

Odalric,

El que em preocupa no són les teories conspiratives, sinó l'existència d'un quart poder que no exerceix la pròpia responsabilitat.

La guerra de l'Iraq ha estat un enorme error i crec que val la pena resseguir tots els errors que l'han fet possible.

En tot cas, és un plaer sorprendre't.

XMen,

Ja ho pots ben dir. El que no tinc clar és qui fa d'escarabat en aquesta història, en Bush o en Saddam.

Garmir,

No comparteixo en absolut el teu diagnòstic. La Xina no té per que ser una amenaça per a occident. Si ens centrem en l'economia, aquesta no és un joc de suma zero i per tant la puixança xinesa pot significar un benefici global.

El cert és que l'ascens xinès afecta molt més l'economia americana que l'europea. El dèficit comercial americà amb la Xina és enorme, mentre els principals països europeus hi tenen superàvit.

Les relacions amb la Xina s'haurien de basar en el paradigma econòmic que pot permetre un progrés compartit. Centrar-nos en el vessant militar d'enfrontament geopolític només precipitaria un conflicte que pot evitar-se.

La por a la Xina recorda molt a la resposta occidental davant l'emergència japonesa dels anys vuitanta. Amb l'emergència paral.lela de la Xina que apunto al post, viurem una alarma similar, però maximitzada per l'enorme dimensió de la Xina. Hauriem d'anar aprenent a respirar "fondo" i no reaccionar amb el fetge.

Gracies a tots,
Marc

Odalric ha dit...

Marc,
estic d'acord amb tu que l'invasió a l'Iraq com es va plantejar va ser un error, però apuntar-nos a fer dels EEUU un actor conspiratiu no em sembla el més just.
La Xina pren moltes mesures entre altres coses pq és una dictadura.

De fet, l'apunt que li fas al Garmir comparant la Xina amb el Japó falla en aquest punt, doncs la Xina és una dictadura i el Japó era (i és) una democràcia quan es va expandir econòmicament als anys 80.

Tot i així, el meu pronostic coincideix amb el teu en veure una evolució positiva d'aquesta potència econòmica i política...

He estat allà i puc dir que produirà una eclosió en el món que ho transformarà tot.

Siguem capaços d'aprofitar-ho...

Marc Arza ha dit...

Odalric,

És cert que la Xina no és una democràcia i que això no és casual, però també ho és que són els més interessats en continuar pel camí de la prosperitat i per tant afavoriran l'estabilitat internacional.

Hem d'aprofitar l'emergència asiàtica per a lligar-nos-hi en la mesura del possible. Hi ha un post de fa mesos, "Pols de Creixement", que feia referència a aquesta qüestió.

Pel que fa a les "teories conspiratives", et diria que la desconfiança vers l'estat és essencial per a la democràcia.

Fins aviat,
Marc

Marco Inzitari ha dit...

Interesting post, no deixare' entar a casa els testimonis de geova o els agents de comerci de Valira, next time...

Marc Arza ha dit...

Marco,

I faràs molt ben fet.

Gracies,
Marc