dilluns, de desembre 10, 2007

"Operacíon Alas"


En el camí per esdevenir una autèntica megalòpolis global, l’aeroport és clau per al monstre madrileny. No és estrany, doncs, que la inversió en la T4 superi de llarg allò raonable i que alhora es jugui fort per tallar les ales a l’aeroport de Barcelona. Un aeroport líder necessita infraestructures, però també una companyia que aposti per fer-ne base d’operacions i centre d’intercanvi (hub). Madrid i Barcelona demostren que amb el suport de l’estat és difícil construir un aeroport potent, però amb l’estat en contra resulta impossible.

Tot plegat s’ha fet ben evident quan la recent crisi d’Iberia ha posat en risc el control espanyol de l’empresa, obrint la possibilitat que es reduís el transit que aporta a l’aeroport de Barajas. La reacció ha estat ràpida. A instàncies de la Comunidad de Madrid, Caja Madrid va engegar la “Operacíon Alas” per a fer-se amb el control d’Iberia i mantenir l’aeroport de Madrid alimentat per l’antiga empresa de bandera espanyola. Res a dir, els poders de la capital de l’estat entenen la importància de l’aeroport per al progrés econòmic i han actuat en conseqüència. Una frase sintetitza la jugada: “Iberia, como Navarra, no se negocia”.

Es pot criticar el poder financer i polític de Catalunya per no haver fet una aposta semblant. Se’ls pot criticar per no haver estat prou resolutius en la seva defensa d’un aeroport dinàmic per a Catalunya. El que no se’ls pot criticar és no haver apostat per prendre el control d’Iberia. Els catalans estem vetats a Espanya, vetats per a controlar d’empreses de debò com Iberdrola o Endesa. Vetats per exercir poder perquè no som de fiar. Per això la nostra aposta no pot ser altra que Europa i el món, tallant tant com sigui possible, a poder ser del tot, els lligams que ens aferren a Espanya i ens limiten el progrés.

Ara, però, sembla que la “Operación Alas” vol acabar-se de consolidar buscant capital català. Un cop el poder espanyol tanca la seva jugada, busca donar entrada a inversors catalans que puguin fer de convidats de pedra amb la promesa d’una major atenció a l’aeroport del Prat. Quanta mesquinesa. Si Iberia ignora Catalunya, Catalunya ignora Iberia. AENA i Iberia han demostrat abastament quin és el seu model d’aeroport per a Barcelona, un model que bascula entre el “low cost” i l’alimentador de Barajas. Hi ha encara molt de joc a fer per a posar Barcelona al mapa dels aeroports de primera línia. Participar a la “Operación Alas” seria tant com resignar-se al rol secundari actual. Els homes d’empresa del país han d’imposar-se fites més altes. Hi estan obligats per tradició i per potencial.
.

5 comentaris:

RY ha dit...

Ja fa temps que si puc, des de Girona connectes la mar de bé amb Londres, Roma i Paris...

Carles Oriach i Font ha dit...

L'empresariat català té els diners i el potencial per crear o comprar una línia aeria que prioritzi els aeroports catalans, sens dubte. Però el mega-muntatge de Barajas i Iberia potser ja és de tals dimensions que dificilment se li pugui fer una competència real... (crec que avui m'he llevat pessimista)
Jo vaig passar per la T4 fa unes setmanes i allò és (i perdó per l'expressió) acollonant. Acollonant i infrautilitzat, però em va permetre fer l'enllaç Cancún-Madrid-Barcelona en menys d'una hora, recollida d'equipatge i embarcament al pont aeri inclosos...
Aquí tenim el potencial, però ens falta la plataforma on desenvolupar-lo en condicions...

Carles Oriach

Trina Milan ha dit...

On són els empresaris amb perfil "noucentista"? aquells que varen pagar a principis de segle XX La Pedrera?...Fa dies que m'ho pregunto. Aquest cas de l'aeroport i les companyies aèries és un exemple més. Com pot ser que empresaris catalans tinguin empreses que no fomenten precissament el desenvolupament català? (Público, Antena 3, Autopistas del Mediterraneo...)
L'economicitat portada a l'extrem només rendeix al centre del poder? que m'ho expliquin..

Josep (sl) ha dit...

El problema es què aqui sio volem què alguna cosa es faci hem d'obrir la cartera sabem quin mòdel centralista de tot a Madrid tenim i si ens en volem en sortir toca invertir privadament.

Marc Arza ha dit...

Ry,

És cert. Però el "low cost" només és una part de la solució. La clau no són només els viatges de punt a punt, sinó la capacitat de generar enllaços. Els enllaços creen massa crítica per poder alimentar vols intercontinentals.

Carles,

El megamuntatge és tan gran, tan desproporcionat, que podria arribar a caure com un castell de cartes. D'aquí l'alarma per la perdua de control d'Iberia. La majoria d'usuaris de Barajas són de fora l'àrea d'influència "mesetaria". Una molt bona part són de l'àrea mediterrània, hinterland natural de Barcelona. D'aquí que l'interés en potenciar Barcelona sigui nul.

Que hi podem fer? Per una banda treballar i potenciar el que tenim, Barcelona i la xarxa d'aeroports mitjans. Per l'altra no col.laborar amb el monstre madrileny. I menys encara invertir-hi com pretén Caja Madrid.

Trina,

I els noucentistes que tenim, perquè no fan d'empresaris? Els empresaris noucentistes sóm tu i jo. Que fem que no creem?

Josep,

Totalment d'acord. Si no podem controlar el públic, tallem-li les ales i apostem pel privat.

Gràcies,
Marc