La forma com es generalitza l'ús de la píndola abortiva,
permetent la seva venda a qualsevol farmàcia (...)
és també una banalització radical de l'avortament.
Hi ha poques qüestions de naturalesa tan fonamentalment moral com l'avortament. Excepte per als afortunats que per motius religiosos consideren que la vida té des de la concepció tots els atributs que la fan subjecte de protecció, la oposició entre els drets de la mare, els del fetus i les qüestions socials relacionades configura un trencaclosques moral extraordinàriament dificil.
Resulta complicat enfrontar-se al debat de l'avortament des de la racionalitat estricta. Al cap i a la fi quan la posició de cadascú s'aixeca purament sobre conviccions personals la qüestió esdevé gairebé irresoluble. És per això que sorprèn la lleugeresa i frivolitat amb que la regulació de l'avortament es planteja a Catalunya. És legítim estar a favor de l'avortament com a darrer recurs, és legítim estar-hi en contra, però banalitzar-lo resulta ofensiu.
El govern espanyol banalitza l'avortament quan utilitza una nova regulació com a arma política però no és aquest l'únic símptoma preocupant de la política socialista. La forma com es generalitza l'ús de la píndola avortiva, permetent la seva venda a qualsevol farmàcia amb el mateix control que reben les aspirines o els preservatius és també una banalització radical de l'avortament. Ignora tota la càrrega moral que la qüestió incorpora de forma inevitable i contradiu dècades d'esforços abocats a la política de contracepció i el control dels embarassos no desitjats.
Els conservadors s'equivoquen volent imposar el seu criteri moral sobre l'avortament al conjunt dels ciutadans però els progressistes s'equivoquen també quan plantegen l'avortament restant-li tota transcendència. La postura al voltant de l'avortament és necessàriament personal però no pot ser lleugera. A favor o en contra però mai la banalització.
*
11 comentaris:
Es banalitza l'avortament per pur dogmatisme.
Tal com insinues racionalment no és possible decidir si es bo o dolent, perquè bondat i maldat són categories morals, no racionals.
Es una llàstima que ningú sigui capaç de parlar amb objectivitat del que és objectiu i de reconèixer que les seves opinions estan basades en coses que van més enllà de la seva raó.
I, més enllà de la píndola, que és una anècdota segurament banal, hem de decidir com a societat què és més el traumàtic en les decisions sobre el tema, i sovint sembla que ho decidim -tan els del sí com els del no- pensant en el món dels teletubbies i no en el món real.
Ah, com a apunt per reforçar la frivolitat, lliure per prendre's la pastilla però que no se li acudeixi fumar-se una cigarreta o veure's un got de vi.
Em sembla que comets un error, el medicament que avui es dispensarà sense recepta és una píndola anticonceptiva d'urgència, i no cap píndola avortiva.
esparver,
Totalment d'acord. Afrontar amb tanta frivolitat un debat d'aquesta naturalesa és digne dels Teletubbies.
Carme,
Quan aquest matí he sentit que algú es referia a la píndola avortiva com un anticoneptiu he quedat parat. Fins a quin punt arribem a forçar le llenguatge.
El diccionari de l'IEC defineix els anticonceptius (o contraceptius) com aquel dispositiu o fàrmac que impedeix la concepció. La píndoa avortiva no està pensada per a impedir la concepció sinó per a interrompre-la en cas que s'hagi produit.
El mínim indispensable per a debatre sobre aquesta qüestió és no ignorar la realitat.
Gràcies a tots dos i fins aviat,
Marc Arza
Sembla que irrita el dret a decidir en aquests temes, mentre es mira cap una altra banda davant el mercadeig de dones, prostíbuls, màfies del sexe...
Que no tenen dret a una vida digna aquestes persones?
Prendre's un píndola quan ni tan sols saps si estas o no embarassada no es pot equipara a un avortament... per favor!
Jo també estimo la vida, però discrepo del teu punt de vista!
Si no formem persones amb valors (entre ells la responsabilitat) optem per solucions banals !! hem arribat a un punt que la societat (la que sigui), l'hem despullat de tota obligació, per no ser titllats de fatxes hem optat per ser "guais" i en ves d'analitzar cada cas (sense demagògies ni dogmatismes), barra lliure nanos ! ho trobo poc madur sincerament. Apa salut senyors/es!
Glòria,
No m'irrita el dret a decdir sinó la banalització. No estic segur que l'apel-lació a una vida digna sigui escaient. Si la píndola la dóna un ginecòleg després d'una consulta d'orientació vols dir que la dignitat de la jove -o no tan jove- queda massa tocada?
Esteve,
El camí fàcil. L'alèria a l'esforç. La negació de la responsabilitat. Ja tens raó, ja...
Gràcies i fins aviat,
Marc Arza
Hola Marcus!
no coneixia el teu blog pero us admiro molt als que teniu la disciplina de seure i escriure i compartir opinions i pensaments amb regularitat.
En quant al teu article d'avui, em sembla que es molt confos. La mesura que s'ha pres a CAtalunya amb l'anticoncepció oral post-coital es facilitar l'accés a un mètode anticonceptiu. De fet facilitar es dir molt, ja que a 20 euros la dosis dubto que ningu es compri i es prengui per gust la pastilla... . Aquest tipús d'anticonceptius NO te res a veuer amb l'avortament i aixi mateix o sosté la OMS i l'evidencia científica com ja saps . No estic d'acord en que aquesta forma de distribucio sigui banalitzant... Es una distribucio mes eficient en primer lloc desde el punt de vista economic, i en 2on, tinguent en compte que cal pendre la pastilla fins a un maxim de 120 hores despres del sexe.. Crec que no era l'objetiu de ningu banalitzar,.. en tot cas el que s'aconsegueix amb aquesta mesura es facilitar l'acces a un metode que ens permet a totes les dones en edad reproductiva (de 15 o de 45...) tenir mes control sobre el nostre cos. No hi ha RES de banal en poder exercir aquest dret fonamental que tenim totes les persones. Salut! tina
Tina,
Insisteixo en que t'ho miris com t'ho miris no es pot considerar la píndola postcoital (com sembla que n'hem de dir) com a anticonceptiu. Francament, no sé que en diu l'OMS, però l'ortodoxia lingüística i la causalitat més estricta impedeixen que un remei postcoital sigui anticonceptiu ja que la concepció es dóna durant -o just després- del coit.
Que la pídola no és avortiva ja és una altra cosa. Interrompre l'embaràs -o la possibilitat d'embaràs en la majorai dels casos-a les poques d'haver-se produit és un avortament? Bé, si no ho és s'hi assembla molt. Però és clar que és menys traumàtic que tallar el cap a un fetus de vint setmanes o cremar amb una solució salina un fetus de només seixanta dies.
L'objectiu no és banalitzar, és clar, però que no ho sigui no vol dir que no s'aconsegueixi.
Jo no estic a favor de penalitzar l'avortament. Tampoc no estic a favor de prohibir aquesta píndola. Ara, distribuïr-la alegremnt i sense cap control real és un error, complica els arguments a favor de l'ús d'antionceptius reals -precoitals- i convida al tot s'hi val. T'hi posis com t'hi posis.
Al cap i a la fi, a favor o en contra de legalitzar l'avortament, estarem d'acord que un fetus -o un zigot- és alguna cosa més que una ungla o el borrissol del braç, oi?
Una abraçada i fins aviat,
Marc
ep! hi tant que pot ser anticonceptiu i postcoital. Aquesta es justament la gracia d'aquest metode. Funciona mitjançant 2 mecanimes: A) Incapacita els espermatozoides per arribar al ovul, i B). Inhibeix la ovulacio si encara no s'ha produit.
Pero si hi ha un zigot, es a dir, si hi ha hagut fecundacio, la anticoncepcio postcoital NO impedeix la implantacio ni la continuacio del embaraç (aquest es el gran questionamente que fan els grups contraris als drets humans de les dones). Un condó, o el DIU, o tambe interfereixen amb la capacitat dels espermatozoides d'arribar al ovul... o no? Rs exactamente el mateix! Per combatre la teva fulminant racionalitat, potser et serveix saber que la concepcio es pot donar durant arpoximadament els 5 dies despres del sexe, que es el que podern arirbar a durar els espermatozoides sans dins el cos de la dona. L'ovul dura poques hores... Aixo explica pq hi ha possibilitats d'intervenir en les hores inmediates (fins a 72 per garantir la maxima efectivitat) per prevenir la concepcio.
Et convenço una mica mes??? una forta abraçada! tina
Em sembla que el debat que es pot llegir en aquests comentaris no fa res més que donar la raó a l'article. És la píndola un anticonceptiu, o és un avortament? Pot un anticonceptiu ser postcoital? Aquest és el debat que es troba a faltar en l'àmbit polític, i és per això que la sensació de banalització té tant de sentit. Merci per l'article, hi seguirem pensant!
Amb la diferència de dates, la del teu escrit al meu comentari, han succeït moltes coses. Però per a mi, com he escrit en el meu bloc, es deixa de banda una part important i que no es contempla. Avortar és un gran tràngol per qualsevol dona. Les seqüeles psicològiques són grans i sembla que no es vulgui contemplar. I el que observo és que les organitzacions feministes callen. I com el problema el tenen amb el col·lectiu de metges decideixen tirar pel dret i fer aquesta nova píndola perquè puguin avortar a casa seva. Sense control mèdic? Quin despropòsit.
Publica un comentari a l'entrada