Però ja està vist: a base de repetir-nos que el
Barça és més que un club, entre tots plegats hem
acabat oblidant que el futbol no és més que un joc.
Armand Carabén
“Catalunya és més que un club?”
“Catalunya és més que un club?”
L'actual President del FC Barcelona mereix un homenatge. Ha estat el líder d'un moviment renovador que ha girat la institució com un mitjó. De la penosa situació del club a final dels anys Gaspart cap a la racionalitació econòmica, l'èxit esportiu i la normalitat nacional d'avui en dia. El Barça és ara el millor equip d'Europa, més que un club per als catalans i alguna cosa més que una marca esportiva per a tot el món. El President Laporta en primer lloc, acompanyat de noms com Soriano, Ingla o Rossell, s'ha guanyat el reconeixement del país per una tasca extraordinària.
Aviat, després de només set anys de presidència, Joan Laporta deixarà el lideratge del FC Barcelona i es comença a apuntar la seva entrada al circ de la política nacional. Convergència, Esquerra i Reagrupament li obren les portes de bat a bat i des del nou independentisme se'l veu com a líder natural del moviment. Però l'efervescència de l'actualitat no hauria d'amagar que l'arribada de'n Joan Laporta a la primera línia política seria una pèssima notícia per al país.
El futbol és passió, sentiment i rauxa però la política hauria de ser alguna cosa més. L'Armand Carabén, pare de la generació Laporta, titulava la seva biografia amb una pregunta capciosa: “Catalunya és més que un club?”. I la resposta inequivoca és no perquè Catalunya no és un club. Catalunya és un país europeu modern i complexe amb necessitats que van més enllà d'un himne, una bandera i dos o tres cracks per temporada.
Importar figures del futbol a la política és un símptoma clar del camí decadent de la política catalana des del final del pujolisme. El país es troba en una situació complicada des d'un punt de vista econòmic (crisi), social (immigració i nous col.lectius en risc d'exclosió) i politic (retallada de l'Estatutet). Ara més que mai calen polítics allunyats del populisme futbolístic Capaços de treballar amb l'adversari i trobar punts d'acord des dels posicionaments més diversos. Disposats a renunciar al protagonisme pel partit i el país. Un perfil que, tot i els seus mèrits innegables, s'allunya d'allò que en Joan Laporta ha demostrat al llarg dels darrers anys.
*
12 comentaris:
Raonar amb valentia i criteri.
Comparteixo el teu post.
Felicitats.
Ens queixem de que no tenim polítics competents i quan una persona com Laporta es planteja fer el pas, tot són crítiques. Doncs per mi endavant Laporta i tots aquells que han demostrat en la vida civil que poden guanyar-se bé la vida i triomfar.
En discrepo molt, amic Arza. La gran mala notícia no és l'expectativa creada per en Laporta. La gran mala notícia és el desert de Gobi en què s'ha convertit la nostra política a nivell de lideratges de pes i inspiradors. La mala notícia no pot ser que algú generi expectativa. Hauríem de fixar-nos (i plànyer-nos) per com de malament està la política a dia d'avui i com d'escassa va d'efectius de pes a primera línia. Si evitem que gent de vàlua de la societat civil s'impliqui en la política per mirar de millorar-la o d'apujar-ne el nivell... això és tant com demanar que els polítics actuals s'ho facin ells ben bé com puguin, que segueixi tot igual i que la resta no ens hi fiquem gaire.
És només una opinió. Abraçada,
Jo diria que el canvi decadent és concloure un article sobre la possible incorporació a la política d'una persona que ha dut amb eficiència una de les empreses més grans del país amb el vídeo del bacó amb les penyes. Sobretot, quan aquí el model no ha sigut "2 o 3 cracks i rauxa", sinó un augment sostingut dels ingressos fugint del populisme i de donar carnassa als analfabets funcionals de la premsa esportiva, i aconseguir-ho a més sense la complicitat de les administracions públiques, a diferència de la penya del porró.
Salut,
Benvolgut Marc,
Discrepo força del plantejament. En Laporta no és un tipus provinent de "la pastisseria" que ho hagi fet tot pel pedigree. Al contrari és un outsider que ha sabut crear bons equips al seu voltant i ha sabut donar la cara en els moments més dificils. Ha sabut arriscar i ha sabut sortir-se'n a la perfecció. Sent tal com és, sense artificialismes.
Fins i tot ha estat capaç d' autolimitar-se els mandats que segurament renovaria, només per la convicció que no és bo eternitzar-se. Chapeau!
Amb aquest bagatge jo li dono comfiança pel que pugui o vulgui fer en política. I més veient els esperpents que hi tenim avui dia, és una alenada d' aire fresc. Un actiu necessari.
Salut i independència,
Cesc.
Quan aterri definitivament a alguna opció política, tots els que en formin part hi estaran d'acord i ho trobaran bona notícia, mentre que els que militen en altres opcions polítiques hi trobaran pegues. És trist, però en el fons la majoria de reflexions giraran entorn d'aquest fet, de que aterri o no a l'opció amb la que un opinador simpatitzi o no.
Benvolgut Jordi,
Jo em jugaria una coca-cola a que el bacó no acaba en cap candidatura que (jo) tingui les menors ganes de votar. Però el joc, com tu dius, és evitar-nos la colla de sectaris que li tiraran merda per no figurar a la seva llista.
veurem. Jo sóc pessimista, però igualment s'ha de veure. I no només s'ha de veure, sinó que en aquell instant, les veus com la teva, passant olímpicament de passar-se a les sectes dels partits, seran especialment benvingudes. I esperem que no ens haguem de trobar anecdotaris basats en collonades com el discurs als monguers de les penyes.
Plim, Salva, Toni, Popota, Cesc i Jordi:
És desitjable que la política rebi sang nova de tots els sectors. Tots plegats n'hem quedat una mica tips de polítics funcionaris i del món de la universitat (en el millors dels casos). Ara, arribar del món privat no els fa bons a l'instant. Els nous fitxatges porten els mèrits els defectes del sector d'on facin cap i el futbol no és precisament l'àmbit de la racionalitat.
L'anècdota "al loro", com la baixada de pantalons a l'aeroport o el "no em toquis" potser no fan justícia al personatge però sí que ajuden a retratar-lo. En Jan Laporta és la cara visible de la renovació del Barça i no em sento gens a gust criticant-lo però no podem oblidar que era un projecte d'equip amb una munió de cares brillants i que en Laporta ha aconseguit quedar-se sol enemistant-se amb tots ells. No crec que sigui raonable posar tal quantitat d'esperances en un home amb tants clarobscurs.
Això a banda, és cert que tan bon punt salti a la pista política i prengui partit (literalment) li plouran les crítiques de tot arreu i és justament per això que he volgut escriure aquest post abans no ho faci.
Gràcies a tot i fins aviat,
Marc Arza
és cert que aquests capítols que apuntes ajuden a fer-ne un retrat... però el retrat buscat pels mèdia, pels mateixos mitjans depenents d'empreses periodístiques amb interessos polítics i econòmics potents i d'un establishment que mai l'ha acceptat i que des del principi ha anat contra ell.
quants d'aquests capítols no els protagonitzen a diari polítics "professionals" i líders de primera fila però ningú no en diu res, cap mitjà se'n fa ressò i per tant ningú no n'és conscient ni els té retratats exactament com són! perquè de debilitats i de rampell te n'asseguro que en tenim tots i més segons quines persones amb una personalitat forta pròpia dels líders. et puc ben assegurar que anècdotes com les que apuntes es queden moooolt curtes si les comparem amb episodis protagonitzats per prohoms tripartit, per exemple, i ben en els últims temps. diferència? d'aquests n'hi ha que controlen menjadores importants. en laporta no. via lliure per linxar-lo, doncs. com ha passat des de fa anys en aquest país.
i coincideixo, ja t'ho he dit. la entrada d'un independent en política no és garantia per si sola de res. ara! la trajectòria prèvia pot apuntar-hi. i la de'n laporta ho fa.
gràcies a tu per obrir el debat.
Benvolgut Marc,
I és clar que li plouran les crítiques de tot arreu, però ja ha demostrat que les sap afrontar sense perdre l'oremus.
I pel que llegeixo als diaris avui, té credencials d'home d'estat...
Salut,
Toni i Popota,
L'atac a en Laporta ha començat (afer dels espies) i jo més aviat me'n vull mantenir al marge.
No m'agradaria veure en Laporta a la política, ja ho he argumentat, però tampoc no vull que s'ataqui descarnadament la persona que ha dirigit el gran canvi a millor de can Barça.
Veurem com acaba tot plegat!
Gràcies a tots,
Marc
Benvolgut Marc,
Estic d'acord amb el que comentes. En Laporta es va envoltar d'un equip molt competent i vàlid. Quin és el percentatge d'èxit que li correspon?
No obstant, com tu, penso que en Laporta dins d'un partit polític pot fer molta feina però no liderant res, precisament pel seu perfil.
Coincideixo amb molts dels comentaris que la classe política actual no està a l'alçada dels reptes que requereix la nostra societat. Espero que el Sr. Carretero se'n surti amb la reforma de la política catalana.
Salut i endavant.
Toni
Publica un comentari a l'entrada