Poden treure'ns de la crisi els que ens hi van ficar? Això preguntava el PSC a les darreres eleccions europees i tot just quatre mesos després els alemanys voten per donar una majoria clara a la democràcia cristiana de la Sra. Merkel i un increment de vot extraordinari als liberals de l'FDP. Com si haguessin volgut contestar amb un sí rotund la pregunta del PSC. Una pregunta absurda i plantejada des d'una premisa falsa. No es cert que la crisi financera que ha frapat el món sigui conseqüència de les polítiques d'obertura comercial, lliure circulació de capitals i limitada interferència del poder públic. Potser caldria anar assumint que les crisis son inherents a l'economia. No a l'economia de mercat sinó al fet econòmic en qualsevol de les seves formes d'organització. Això a banda, seria bò prendre consciència que els responsables de la darrera gran sotregada al sistema hem estat tots plegats. Al cap i a la fi, qui és més culpable el banc que dóna un crèdit a qui difícilment podrà tornar-lo o el ciutadà que l'accepta de forma imprudent i gasiva?
Reprenent l'enunciat pamfletari del PSC (el pamflet i la consigna son la marca de la casa), potser no sabem ben bé qui ens hi va ficar a la crisi però els alemanys sembla que tenen una intuïció clara sobre qui té les millors receptes per a sortir-ne. Els votants alemanys sabien que votaven per un govern de coalició entre la CDU/CSU i els liberals de l'FDP (anunciar els possibles pactes a l'avançada és també una lliçó de democràcia que els catalans podríem aprendre). Un govern que se centrarà en la competitivitat de l'economia alemanya i serà conscient que els drets socials poden seguir la creació de riquesa però que l'axioma mai no funciona a l'inrevés. Un nou govern per a Alemanya que es pot definir de forma breu assenyalant que serà l'antítesi d'allò que els catalans hem de patir a Barcelona i a Madrid.
Gràcies alemanys per respondre amb tanta contundència la pregunta del PSC!
*
*
5 comentaris:
em fa molta gràcia que les eleccions generals del Bundestag generin reaccions al teu blog.
El partit del Herr Guido Westerwelle (FDP) sobretot ha fet una campanya amb l'eslògan "Mehr Netto vom Brutto" (més sou net del brut) i als debats televisius prometent una reducció dels impostos i un retràs en el tancament de les centrals nuclears (concordant en aquest punt amb la CDU/CSU i en oposició als altres partis com l'SPD, Die Grünen i Die Linke).
Hem de veure com s'ho fan per acomplir la promesa de baixar els impostos en un moment en que l'endeutament públic alemany ha pujat tant.
El sociatisme està en franca davallada a tot Europa. Esperem que al Principat no en sigui l' exepció, i també reculin força tant a les eleccions al Parlament del Parc, com a les municipals, on per higiene i decorum democràtics cal alternança.
El PSZzz ha esdevingut l' oficina de col.locació més gran de l' UE, veurem si un cop desallotjats de les institucions i sense capacitat d' actuació clientelar som capaços de veure com es desfan com un sucre.
Salut i independència,
Cesc.
ELS QUE NO HANS TREURANT DE "AQUEST MERDER",SON ELS ACTUALS DIRIGT....PERO QUE ANAVA A DIR? "TANACOCAS" DEL TRIPARTIT...
QUINA POR HA FA AQUESTA GENT¡
JUGANT AMB BC...
Els sociates van sempre amb l'eslògan de repartir la riquesa, però abans de repartir-la, s'haurà de crear.
Ara que s'està destruint riquesa, la prioritat és crear-ne, i per això aquest vot cap als conservadors i liberals.
El problema, és que a Catalunya abunden més els aspirants a dropos (convenientment protegits per l'esquerra) que els aspirants a emprenedors. Cal foragitar els sociates de les institucions tan aviat com sigui possible, és qüestió de supervivència nacional
DOncs no crec que "tots" siguem culpables. Si algú té algun absurd sentiment de culpa, perfecte. Però jo no he demanat mai un crèdit ni una hipoteca, ni he viscut per sobre de les meves possibilitats ni res del que es diu, però soc dels que paguem, ara si en plural, les apostes fallides dels bancs, els cants de sirena del govern pretesament socialista, la casa del senyor Millet i totes les pifies que vindran.
Ara, que a mi m'és bastant igual qui segui a les poltrones.
Del que estic realment fart es de que em robin els calers aquests senyors de les poltrones, siguin del color que siguin: IVA, IRPF, Societats (que gràcies a que hem hagut de tancar ja no pagarem), Successions, IBI, circulació, deixalles i una llarga llista.
Ja està bé carai.
Publica un comentari a l'entrada