Amb l'acceleració progressiva del cicle de notícies dels últims quinze anys, l’actualitat més immediata ha anat guanyant un pes excessiu que ha portat al desequilibri del context informatiu.
És la necessitat d’atreure els consumidors d’informació el que força els mitjans a presentar titulars i notícies impactants, maximitzant qüestions tot sovint sense la més mínima transcendència però que tindran durant unes hores una influència enorme sobre els esdeveniments immediats. Aquest virus de l’actualitat té com a símptoma més directe una falta de perspectiva que condiciona el judici crític, impedint que es prengui una òptica més oberta, un gran angular que ajudi a veure que la pràctica totalitat del cabdal informatiu diari és prescindible.
El fet que es presentin com a notícies un seguit d’estudis que no aguanten un mínim d’anàlisi i el nombre creixent d'informacions que acaben per esser falses o fruit de la distorsió, son també conseqüència directa de l’imperatiu d’actualitat combinat amb la falta de professionals preparats per afrontar aquest nou terreny de joc.
La pluralitat de canals i mitjans d’informació no ha portat a l’ampliació de l’espectre de fets i punts de vista publicats. En última instància continuen essent unes poques agències d’informació les que subministren les qüestions del dia a la multiplicitat de canals i mitjans globals. Un nou tipus de periodista amb una capacitat crítica esmolada i veloç, capaç d’alimentar-se de les noves fonts de noticies “peer to peer” però lligat als mitjans tradicionals podria ajudar a reconduir la qüestió des de l’àmbit professional.
El canvi de ritme de la informació i la distorsió que provoca, poden compensar-se de forma prioritària des de l`'òptica del consumidor final. La vacuna per al virus de l’actualitat és barata i de fàcil aplicació, només cal prendre consciència que la malaltia existeix.
