Un dels requisits indispensables per al progrés i el creixement econòmic en els propers anys és l’assegurament d’un subministrament energètic suficient, estable i econòmic, que garanteixi la competitivitat futura del teixit productiu del país. Tot plegat sense oblidar que l’escalfament global és una amenaça real que obliga qualsevol política energètica responsable a la reducció substancial d'emissions de Co2.
Si bé no hi ha una resposta inequívoca a la qüestió energètica, el cert és que només una aposta per l’energia nuclear permet avui garantir un subministrament econòmic i a gran escala que no impliqui emissió de Co2, evitant la variabilitat en generació de les energies renovables i deslligant-nos de la dependència excessiva en gas i petroli de zones inestables com l’orient mitjà, Rússia i el nord d’Àfrica. Avui són molts els científics i ecologistes reconeguts com ara James Lovelock o Patrick Moore (un dels fundadors de Greenpeace), que defensen aquesta via davant les alternatives de l'ecologisme-ficció.
Quan el debat entorn de la represa nuclear pren força a Europa, amb governs com el britànic recolzant-ne la represa, a Catalunya els tòpics de la guerra freda continuen centrant la qüestió. No hi fa res que les centrals nuclears siguin avui més barates i segures que fa vint anys, el pacifisme papanates i l’ecologisme de pastanaga continuen oposant-s’hi tot i que aquesta postura incrementi a l’hora la dependència energètica i les emissions de Co2.
Si bé no hi ha una resposta inequívoca a la qüestió energètica, el cert és que només una aposta per l’energia nuclear permet avui garantir un subministrament econòmic i a gran escala que no impliqui emissió de Co2, evitant la variabilitat en generació de les energies renovables i deslligant-nos de la dependència excessiva en gas i petroli de zones inestables com l’orient mitjà, Rússia i el nord d’Àfrica. Avui són molts els científics i ecologistes reconeguts com ara James Lovelock o Patrick Moore (un dels fundadors de Greenpeace), que defensen aquesta via davant les alternatives de l'ecologisme-ficció.
Quan el debat entorn de la represa nuclear pren força a Europa, amb governs com el britànic recolzant-ne la represa, a Catalunya els tòpics de la guerra freda continuen centrant la qüestió. No hi fa res que les centrals nuclears siguin avui més barates i segures que fa vint anys, el pacifisme papanates i l’ecologisme de pastanaga continuen oposant-s’hi tot i que aquesta postura incrementi a l’hora la dependència energètica i les emissions de Co2.
Les polítiques energètiques no s’improvisen i una falta de visió pot portar el país a un greu coll d’ampolla per al creixement i el progrés d’aquí a dues dècades. És preocupant que el Pla de l’Energia de Catalunya 2006-2015 plantegi començar a prescindir de l’energia nuclear d’aquí a 15 anys quan avui aquesta font suposa el 83% de l’energia produïda a Catalunya. Una producció nuclear que es vol substituir per centrals de cicle combinat que no només augmentaran les emissions de Co2 i la dependència energètica, sinó que ho faran amb un cost energètic sempre lligat a la volatilitat dels preus del gas i el petroli. Per als que busquin en les energies renovables una solució a mitjà termini, el migrat pes relatiu d'aquestes energies fa que l'aportació total passi en una dècada de res a res i mig, fins a un optimista 9,5% l'any 2015.
Abans de continuar apropant-nos al futur imminent, caldria exigir un debat obert entorn de la qüestió. La obcecació antinuclear no justifica un risc de pèrdua de competitivitat i col·lapse energètic que molts ciutadans ens neguem a córrer.
