Tot l’edifici democràtic s’aixeca sobre la confiança de l’elector en el poder del seu vot. No s'hi val a fer-hi experiments.
A les properes eleccions presidencials, França provarà per primera vegada el vot electrònic. Serà un assaig molt localitzat en algunes regions que tot just arriba a 800.000 electors potencials, però tot i això ha aixecat un debat públic que val la pena seguir de prop.
El vot electrònic, molt habitual als Estats Units, s’acostuma a justificar per la rapidesa i la facilitat en el procés de recompte. Hi ha però mols espais foscos en l’ús d’aquests sistemes. El control és entre difícil i impossible i hi ha molts exemples d’errors i manipulacions potencials.
El vot és massa important com per allunyar-lo de la seguretat física d'una papereta tangible. Tot l’edifici democràtic s’aixeca sobre la confiança de l’elector en el poder del seu vot. Amb el vot no s'hi val a fer-hi experiments. El sistema de recompte actual s’ha anat millorant fins a ser prou ràpid i àgil com per oferir els resultats finals en poc mes de quatre hores. Davant d’això, el vot electrònic no pot oferir cap avantatge que superi els enormes interrogants que planteja.
L'estat de dret, amb els seus controls i mitjans d’equilibri de poders, es basa en la desconfiança i la necessitat de limitar els possibles mals usos de l’estat. Els ciutadans hauríem de mantenir sempre desperta aquesta desconfiança en positiu, amb una oposició ferma davant de possibles riscos per a la fiabilitat d’un sistema que ha costat molt de guanyar. Amb el vot no s'hi juga.
El vot electrònic, molt habitual als Estats Units, s’acostuma a justificar per la rapidesa i la facilitat en el procés de recompte. Hi ha però mols espais foscos en l’ús d’aquests sistemes. El control és entre difícil i impossible i hi ha molts exemples d’errors i manipulacions potencials.
El vot és massa important com per allunyar-lo de la seguretat física d'una papereta tangible. Tot l’edifici democràtic s’aixeca sobre la confiança de l’elector en el poder del seu vot. Amb el vot no s'hi val a fer-hi experiments. El sistema de recompte actual s’ha anat millorant fins a ser prou ràpid i àgil com per oferir els resultats finals en poc mes de quatre hores. Davant d’això, el vot electrònic no pot oferir cap avantatge que superi els enormes interrogants que planteja.
L'estat de dret, amb els seus controls i mitjans d’equilibri de poders, es basa en la desconfiança i la necessitat de limitar els possibles mals usos de l’estat. Els ciutadans hauríem de mantenir sempre desperta aquesta desconfiança en positiu, amb una oposició ferma davant de possibles riscos per a la fiabilitat d’un sistema que ha costat molt de guanyar. Amb el vot no s'hi juga.
7 comentaris:
Estic totalment d'acord. No entenc la dèria que hi ha de fa temps per canviar el sistema garantista actual per un de "modern" però poc transparent.
Crec que tot plegat és producte de l'impaciència, pq realment no hi ha per tant de restar una estona recomptant vots.
A mi personalment, el vot electrònic em fa pànic. Si amb el vot personal, amb papereta de paper i compte públic i amb interventors hi ha intents (sovint reixits) de vots de difunts, residències de gent gran que voten massivament per correu (tots al mateix partit, és clar), etc. Que no hauria de passar si no hi ha cap control?
La catadura moral dels nostres polítics i empresaris "globalitzats" (dels que truquen a Palau - i allà s'hi posen -) em fa molta, molta por.
Odalric i Màrius,
Estem d'acord. Cal tenir molta prudència amb aquestes qüestions. Us recomano el documental "Hacking Democracy" que podreu trobar al Youtube.
Fins aviat,
Marc
Completament d'acord,Marc. Tot i que hem de fomentar una progresiva implantació de les noves tecnologies en aspectes de la nostra vida quotdiana, malauradament els sistemes informàtics no crec que siguin prou segurs per portar endavant ara mateix aquestes iniciatives de tanta trascendència com unes eleccions.
Cada cosa té el seu moment i espai. Segurament el vot electrònic pot ser molt útil, per exemple, a l'hora de votar en una assemblea d'accionistes. Però en unes eleccions "importants" segurament es pot sacrificar la rapidesa i/o el cost per prioritzar la percepció de transparència.
He estat tecnic en electronica i informatica durant 20 anys. No puc pensar en cap sistema que no sigui manipulable, i l'experiencia de Florida amb les maquinetes de marres ho confirmà plenament. Per una altra part, amb els sistemes actuals es tenen els resultats dues o tres hores despres de tancar els collegis electorals. El seguent pas sera votar des de casa, per Internet, i en aquest cas qui garantira la identitat del votant, un id i una password que molts vendrien per deu euros? no puc evitar veure al darrera dels intents d'anar vers el vot electronic un ma realment sinistre.
Anònim, David i Rovi,
M'alegra saber que coincidim. Realment el documental "Hacking Democracy" i d'altres històries similars que corren per la xarxa confirmen allò que diu en Rovi, massa riscos per un benefici inapreciable.
Sense entrar en teories conspiratives, és molt important desconfiar sempre del govern i les instituions. Desconfiar en positiu, demanant sempre garanties i balanços.
Gracies a tots,
Marc
Publica un comentari a l'entrada