dilluns, d’abril 09, 2007

Globalització, economia i desenvolupament


Fa pocs dies el Fons Monetari Internacional (FMI) feia públic un document entorn a les perspectives econòmiques globals que ha rebut àmplia cobertura als mitjans de comunicació del país. El motiu és que en el document l’FMI repassa l’efecte de la globalització econòmica sobre els mercats de treball. Amb la incorporació d’economies emergents als mercats internacionals, hi ha hagut un allau de mà d’obra que genera una gran competència per a part de la força de treball de les economies desenvolupades. D’aquesta obvietat econòmica, bona part de la premsa catalana n’extreu titulars llampants: “la globalització perjudica els salaris".

La globalització econòmica és un fenomen ple de clarobscurs, però no pot negar-se que només el creixement econòmic de la Xina i l’Índia la justifiquen amb escreix. No es pot parlar de pobresa i desenvolupament internacional sense mencionar que els últims quinze anys centenars de milions de persones han deixat enrere la misèria gracies a l’extensió de l’economia de mercat. Òbviament els canvis dels últims anys presenten reptes de primer ordre per a la nostra societat i l’economia que la sustenta, però no s’hi val a fer-se trampes al solitari carregant les culpes a les regles d’un joc del que en rebem els beneficis.

Les economies emergents aboquen al mercat laboral internacional enormes quantitats de mà d’obra, majoritàriament no qualificada, però a mitjà termini aixequen també mercats interiors que generen oportunitats per la oferta d’arreu del món. Així, la globalització obre incerteses per a les masses no qualificades del primer món, però alhora genera enormes oportunitats per les empreses i la força de treball qualificada de més difícil deslocalització. En una economia dinàmica la força de treball ha de millorar constantment en qualificació, i aquesta hauria de ser la lectura principal a extreure de l’informe publicat per l’FMI.

Per a un país petit i en creixement com el nostre hauria de ser possible afrontar aquest repte amb garanties d’èxit. Un repte que demana entendre l'entorn global i no oposar-se a un món implacable. Un repte que hauríem d'encarar abans no sigui inevitable una crisi per compensar els enormes desajustaments d’endeutament excessiu i monocultiu econòmic en que hem caigut al llarg de la darrera dècada.

3 comentaris:

Rovi ha dit...

Es un error comú (i fatal) creure que la globalitzacio a Occident nomes perjudica els treballadors no qualificats. Precisament es tot el contrari. Els primers a rebre els efectes de la globalitzacio als USA han estat els informatics, que han vist com els seus llocs de treball volaven a India i Xina (http://www.sfgate.com/cgi-bin/article.cgi?f=/c/a/2003/06/02/BU270141.DTL). Altres feines qualificades que han volat: informes de radiografies, calcul d'estructures, estudis financers, treball administratiu (el centre administratiu de Lufthansa es a la India)... Hi ha una empresa rumana que fa control de sistemes informatics a distancia per dos duros. El boom economic indi i, mes modestament, el de algunes zones russes, s'ha basat en la programacio informatica a baix preu. Conec diverses empreses multinacionals que han substituit recentment els sistemes informatics, i la feina la fan uns indis desplaçats expressament per aixo. Mentrestant la nostra gent qualificada papa mosques. Son massa cars perque cobren 800 euros al mes. Els indis amb 500 ja s'aconformen.

Precisament son les feines menys qualificades, les que exigeixen presencia fisica i treball manual, les menys afectades: no es pot netejar, ni reparar, ni instal·lar, ni posar totxos a distancia ... Ja se que ara aixo ho fan els immigrants, pero a la llarga (i no gaire llarga) ho faran els nadius, nosaltres, perque altra cosa no hi haura.

La globalitzacio i el seu corolari obvi, el offshoring, ha beneficiat les empreses, a les que permet produir a paisos de baix cost i vendre a paisos cars, tenint aixi marges inimaginables fa pocs anys. El problema es que els compradors dels paisos cars s'estan empobrint (veure el canvi del repartiment del PIB entre salaris i beneficis d'empresa segons el FMI, clarament favorable als beneficis), i al final ja veurem amb que compren. Ara ja els joves financien el seu nivell de vida renunciant a formar una familia (hi ha un anunci impressionant de Audi en el que s'anima a un jove de 30 anys a gastar-se la pasta en un cotxe nou i deixar el matrimoni per mes endavant). La globalitzacio es un proces de vasos comunicants, en el que el fluid (la riquesa) d'un tub estret i molt alt (la dels occidentals) passara a un tub molt ample i de nivell molt baix. Aquest ultim pujara una mica, a causa de la seva gran amplada, pero el primer, l'estret, baixara molt. Vist aixi la globalitzacio es podria interpretar com una operacio de solidaritat, pero nomes entre els pobres de Occident i la resta del mon. Els rics no son gens solidaris en aquest cas perque arrepleguen mes que mai i no donen ni la hora. Pero aixo ja ho sabiem, oi?

David ha dit...

Marc,

Si no l'has llegit, et recomano "The World is Flat". Dóna una molt bona panoràmica de tot el que està passant als països avançats.

En quant al comentari d'en rovi, estic plenament d'acord, però amb una salvetat. Davant de l'amenaça que suposa la globalització, la resposta és intentar-se diferenciar. No ens hem de conformar en servir les taules, sinó en fer els plats. El gran problema ha estat acontentar-nos en servir les taules.

Ja hi ha empreses que estan reconsiderant l'estratègia de deslocalitzar els call centers, perquè s'han adonat que per estalviar-se quatre duros estan perdent reputació, la clientela, i en darrer lloc més vendes. Però com aquí anem sempre tres passos endarrera encara ens venen que l'offshoring és la panacea.

catalunya.ffw ha dit...

Rovi,

Llegit el teu comentari m'adono que el meu post estava fet amb línies massa gruixudes.

És cert que l'esquema treball qualificat/no qualificat no resol totalment les deslocalitzacions fruit de la globalització. El cert és, però, que els no qualificats pateixen la doble pressió de l'emergència asiàtica i de la immigració que arriba a Europa.

Ara bé, hi ha dues qüestions centrals que mantinc d'allò escrit al post. Per una banda el fet que no podem criticar els aspectes negatius de la globalització mentre n'acceptem els beneficis econòmics evidents que planteja. De l'altra el fet que una societat com la nostra, que té la solidaritat com a valor (segons les enquestes) s'esveri davant alguns fenòmens que en última instància són la millor manera d'exercir la solidaritat, compartint el progrés.

David,

Vaig llegir el llibre d'en Friedmant i em va agradar força, tot i que no és a l'alçada d'algunes obres anteriors com "The Lexus & the Olive Tree". En tot cas un primer comentari sobre deslocalitzacions i globalització que vaig fer en aquest bloc estava basat en algunes pàgines del llibre d'en Friedman.

Estic d'acord amb tú, no s'hi val a queixar-se, només a reaccionar.

Gracies a tots,
Marc